LLEGIR EN CASTELLÀ
“Quan Gabriel Le Senne [president del Parlament balear de Vox] va trencar el retrat, les visites al documental es van multiplicar i molta gent, a tot el país, va conèixer la figura d'Aurora Picornell”, relata Pedro de Echave, un cineasta mallorquí que porta més de quinze anys de feina dedicats a la memòria històrica de les Illes Balears. Les seves pel·lícules, molt vinculades al seu activisme, formen part d'un cos d'obres de diferents creadors que, recollint el testimoni de generacions anteriors, aposta fermament per una cultura compromesa amb els grans problemes de la memòria de les illes.
De la mateixa manera que a El Mar de Blai Bonet, una de les primeres novel·les a parlar de la repressió a Mallorca, els seus treballs estan travessats per un dolor que ara viatja fins a la contemporaneïtat per donar veu als que no en van tenir. En plena entrada a l'any de la commemoració del 50è aniversari de la mort de Franco, autors de diferents disciplines continuen en la recerca de la reparació de les víctimes de la dictadura franquista, en alguns casos introduint-se, literalment, en el més fosc.
“Aurora torna a casa”, van anunciar, fa poc més de dos anys, en identificar les restes d'Aurora Picornell, la líder sindicalista i comunista mallorquina, després de les excavacions al cementiri de Son Coletes a Manacor. “Havíem trobat un dels mites de l'antifranquisme quan es pensava que ja no seria possible”, explica de Echave, que poc després va llançar el documental Totes les Aurores, un homenatge basat en els seus escrits, historiadors i testimonis de persones que la van conèixer.
Les seves obres parteixen de la necessitat personal de documentar el passat abans que aquest desaparegui per a generar un arxiu d'utilitat social. “Quan començava em vaig adonar que existia bastant història escrita sobre la Guerra Civil i la repressió franquista, però gairebé res des de l'audiovisual”, diu el cineasta, que es va inspirar en els textos de la col·lecció La Guerra Civil a Mallorca, Poble a Poble, dirigida per l'historiador Arnau Company i Mats, per a posar en marxa el programa televisiu Memòria i oblit d'una guerra en 2008. A aquest projecte li van seguir altres documentals com L'home més perillós d'Europa. Otto Skorzeny a Espanya, premiat pel festival The Romford Film de Londres.
Actualment, Pedro de Echave està pensant a començar una nova pel·lícula que tracta, a partir d'una “documentació més que suficient i fiable”, sobre com “el cop d'estat a Espanya es va iniciar quan es va instaurar la II República, l'any 1931”, en paraules del cineasta, que també té al cap un altre projecte sobre els republicans espanyols que van combatre amb les tropes angleses contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial.
Des del costat de les arts plàstiques, l'artista Lluís Vecina Rufiandis mostra, fins al 19 de gener a Es Baluard Museu, el projecte Feliços els fills dels temps intranscendents. L'exposició parteix de les coincidències biogràfiques del fotògraf Joan Andreu Puig Farran i l'hoteler Jaume Moll, que convergeixen a la platja mallorquina de Sa Coma, context i escenari del desembarcament de les tropes republicanes el 1936 i, per altra banda, un complex hoteler situat al lloc on s'ha localitzat la fossa comuna més gran de l'illa. Si escau, la seva pràctica artística es troba lligada a la seva pertinença al Col·lectiu Recerca, un grup centrat en la investigació, el debat i la difusió al voltant de la història de la Segona República, la Guerra Civil, la repressió i el franquisme.
En aquest sentit també destaca el projecte Flowers for Franco, del fotògraf Toni Amengual, que entre els anys 2011 i 2014 va visitar en nombroses ocasions la Vall dels Caiguts inspirada per la pel·lícula Balada trista de trompeta d'Àlex de la Iglesia. Al llarg de les seves estades va recopilar un arxiu d'imatges del lloc i els seus visitants que es va acabar convertint en un fotollibre la publicació del qual va tenir lloc el 2019, el mateix any de l'exhumació del cos del dictador. El seu interès és el d'un jove que volia “conèixer, veure i entendre allò que ha estat ocult per als que hem crescut en democràcia”, segons explica l'artista, que matisa: “Una democràcia a la qual avui tornen a ressorgir espectres i aparicions que crèiem superades”.
“Un cop allà, algú em va dir que és un lloc on el silenci fa mal”, explica Amengual a elDiario.es, recordant que durant els seus viatges al monument franquista es va estranyar perquè, estant al mig del bosc, no escoltava el so de cap ocell. Fins que aviat va trobar la resposta per part d'un encarregat de manteniment que li va dir que fumigaven per “matar les bestioles dels arbres” aconseguint matar “fins i tot als ocells”. “El mateix operari va pronunciar aquesta frase que tan poètica que em recordava per quin motiu jo estava en aquell lloc”, conclou.
Una de les bandes sonores de l'actual lluita cultural per la memòria és la Gran Orquestra Republicana. Aquesta banda illenca de ska, que properament s'acomiada dels escenaris després de 27 anys de cançons, és reconeguda pels seus homenatges a la Segona República i per les seves lletres on reivindiquen la construcció d'un món més just. “Les ultradretes de tot el món volen reconstruir la Història, però nosaltres sempre hem volgut ser esperançadors i utòpics, encara que ara sembli que ni tan sols puguem imaginar altres futurs possibles”, assevera Javier Vegas, vocalista del grup.
Les ultradretes de tot el món volen reconstruir la Història, però nosaltres sempre hem volgut ser esperançadors i utòpics encara que ara sembli que ni tan sols puguem imaginar altres futurs possibles
Totes aquestes veus, imatges i lletres se sumen a una llarga llista de creadors que, des del món de la cultura en les seves diferents disciplines, expressen el sentir d'un territori on més de 2.000 persones van ser assassinades i més de 10.000 empresonades durant tota la guerra. Pedro de Echave, que a més de cineasta és membre de l'associació Memòria de Mallorca, explica que, durant les dues últimes legislatures de les Illes Balears, governades pel pacte d'esquerres, “s'han aconseguit exhumar el 80% de les fosses, situant a la comunitat entre les més capdavanteres de tot el país, on encara hi ha moltes que no tenen aquest percentatge o que ni tan sols han pogut començar”.
La memòria dels carrers
D'altra banda, continuen drets alguns monuments franquistes com el de Sa Feixina, en homenatge al Crucero Baleares que va assassinar entre 3.000 i 5.000 persones a la carretera que va de Màlaga a Almeria el 1937 a La Desbandá, considerat el genocidi més gran de la Guerra Civil Espanyola. La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, recorda a elDiario.es que “tot estava en marxa per a la seva demolició” a l'anterior legislatura, però que “van sorgir entitats d'extrema dreta que van denunciar contra l'enderroc, el jutge ho va admetre a tràmit i ara és un monument protegit”.
En aquest sentit, explica que “només queda la via de tornar-ho a intentar a través del govern d'Espanya”. Memòria de Mallorca denuncia també la “degradació” del Fortí d'Illetes, un símbol de la repressió franquista catalogat com a Bé d'Interès Cultural (BIC) que, segons l'associació, “hauria de ser un institut de la memòria perquè el visitin les escoles, un homenatge a les víctimes i una eina perquè no torni a repetir-se la història”.
Així mateix, des de l'associació expressen que la llei de memòria democràtica, que s'ha salvat al Parlament de les Illes Balears, ha funcionat “molt bé” entre els anys 2016 i 2023, donant lloc a la retirada de la simbologia franquista als espais públics i d'altres iniciatives en matèria cultural i educativa com cursos de memòria històrica al professorat de secundària o la creació d'una oficina d'atenció a víctimes del franquisme. “Amb el temps s'ha donat una transmissió del trauma que, per molt de silenci que s'imposés, se segueix sabent i sentint. Però els nets de les víctimes ja no consentim aquest silenci i ens hem organitzat per superar el franquisme que encara continua instal·lat a la nostra societat”, conclou Maria Antònia Oliver.