LLEGIR EN CASTELLÀ
El trasbals de turistes que entren i surten és constant. Arriben amb les maletes per passar uns dies a Mallorca. Altres, vestits amb roba de platja i tovallola en mà, ja estan instal·lats i es preparen per passar una altra jornada sota l'abrasador sol del juliol. Es troben allotjats a un edifici d'habitatges situat a menys d'un quilòmetre del centre de Palma. Pel seu aspecte exterior, es diria un immoble residencial més de l'eixample de la capital balear, però la majoria dels pisos es destinen, en realitat, al lloguer turístic il·legal. “El pis és còmode, però l'ambient és porco”, es lamenten diversos turistes italians allà allotjats davant la deixadesa de les zones comunes i les protestes dutes a terme en els últims dies pels veïns contra aquesta activitat il·lícita.
Al número 26 del carrer Arquitecte Bennàssar, al costat de la plaça de toros de Palma, es comercialitzen de forma fraudulenta, sota la denominació Toros Apartamentos, fins a deu pisos distribuïts en cinc plantes, segons dades del Consell de Mallorca. El lloguer vacacional està prohibit als edificis plurifamiliars de la ciutat, una decisió adoptada per l'anterior equip de govern progressista de l'Ajuntament i avalada pel Tribunal Suprem després de desestimar el recurs interposat per la patronal del lloguer turístic Habtur. L'Alt Tribunal apuntava a nombrosos informes que evidencien l'impacte del lloguer turístic en la configuració i la convivència social als barris, la manca d'oferta per a la població resident i els recursos.
D'acord amb les dades demanades per elDiario.es, Palma compta amb 639 habitatges turístics legals -que sumen més de 4.300 places-, si bé, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), se'n comercialitzen un total de 1.023. És a dir, almenys un 37,6% funcionen de manera il·legal sense comptar amb els permisos necessaris. Aquest és el cas de l'edifici davant del qual desenes de persones, convocades per la plataforma Menys turisme, més vida, es van manifestar fa una setmana en contra de la comercialització turística il·legal dels habitatges de l'immoble, a més de criticar que les administracions no hagin actuat malgrat les denúncies i que en coneixen la existència des de fa temps.
Tres societats i un únic apoderat
En concret, l'edifici es troba a nom del Grup Jayda Inversiones SL, l'apoderat del qual, Javier Sánchez Arco, gestiona, a través de les societats Son Llull 2017 SL i Alfonso El Magnánimo Developments SL, dos immobles més de les mateixes característiques -de set i dotze habitatges de lloguer cadascun que ingressen, segons estimacions del PSIB-PSOE basades en anuncis online, més de 300.000 euros al mes. En total, segons aquesta font, unes 230 places s'estarien comercialitzant en règim de lloguer turístic il·legal a Palma, distribuïdes principalment a les zones de la plaça de toros, el carrer Aragó i la barriada de Foners, on s'ubiquen els tres polèmics immobles. És a dir, uns quatre milions d'euros l'any.
Un dels pisos s'anuncia com a Apartament Palma Ciudad, que ofereix “una experiència única” a la “vibrant ciutat de Palma”. Un altre dels edificis, al carrer Pare Guillem Vives, 24, apareix sota el nom Can Pere Antoni Apartamentos i indica, sense proporcionar més informació, que està “gestionat per un particular”. Aquest mitjà ha intentat posar-se en contacte per diverses vies amb el propietari de les empreses que exploten els tres immobles, però no n'ha obtingut resposta.
Els veïns, farts de les molèsties, asseguren que la situació s'ha tornat “insuportable”. A peu de porta d'una de les finques confrontants, Juan Manuel assegura que el barri està “ple de turistes” i fins i tot assenyala com alguns surten directament al carrer “amb el biquini o el banyador ja posat, encara que la platja estigui lluny”. Recrimina que en alguns comerços “entren, miren i se'n van”. “No compren ni saluden”, afegeix, lamentant, a més, el soroll que provoquen a altes hores de la matinada. Recorda que ja va viure una situació semblant a la zona de s'Arenal, on vivia: “Vaig haver de vendre el meu pis, vivia en un dècim i cada dia es ficaven quatre o cinc turistes a l'ascensor. Quan es trencava havíem de pujar a peu fins a dalt. Al terrat quinze o vint persones feien festes fos de dia o de nit. Els veïns estàvem indignats, però altres propietaris preferien continuar llogant els seus habitatges als turistes”.
Vaig haver de vendre el meu pis, vivia en un dècim i cada dia es ficaven quatre o cinc turistes a l'ascensor. Quan es trencava havíem de pujar a peu fins a dalt. Al terrat quinze o vint persones feien festes fos de dia o de nit. Els veïns estàvem indignats, però altres propietaris preferien continuar llogant els habitatges als turistes
El resident, que aclareix que no està “en contra del turisme, sinó de la massificació”, lamenta que “estiguin envaint fins a l'extraradi”. “No ho acabo d'entendre. Però la gent prefereix llogar molt més car i treure'n diners”, afegeix.
“Alguns vénen borratxos, criden i orinen a la vorera del davant”
Per part seva, Caterina Puigrós, veïna d'una altra de les finques confrontants, va denunciar fa més d'un any els episodis incívics que pateixen des que els pisos es comercialitzen turísticament. Ho va fer a través de la pàgina web del Consell de Mallorca, institució competent en la regulació daquest tipus d'activitats. Tal com relata a elDiario.es, van ser sobretot els sorolls els que la van portar a posar la problemàtica en coneixement de l'Administració: “A l'estiu és quan es nota més, perquè a l'hivern hi ha totes les finestres tancades. A les tres o quatre del matí de vegades comences a escoltar xivarri al carrer. Alguns vénen borratxos, criden, canten i segueixen bevent al costat del portal. bogeria”, comenta, indignada.
A les tres o quatre del matí de vegades comences a escoltar enrenou al carrer. Alguns vénen borratxos, criden, canten i segueixen bevent al costat del portal. I també fan les vostres necessitats. A alguns els he vist orinant a la vorera del davant. És una bogeria
Puigrós, que assenyala que els turistes que s'allotgen a la finca solen tenir entre 18 i 30 anys aproximadament, assegura que fins ara ningú no li ha respost i si ho han fet ha estat massa tard: “Si truques a la policia en un moment determinat, quan arriben al cap de mitja hora o una hora ja no queda ningú al carrer”.
A principis de juliol, l'Ajuntament de Palma va iniciar un expedient sancionador per import de 200.000 euros a un dels tres edificis, en concret el situat al carrer Pare Guillem Vives, 24, al barri de Foners. El regidor d'Urbanisme, Óscar Fidalgo, va recordar que el Consistori no té competències en lloguer turístic, però que la sanció preveu imposar-se via disciplina urbanística en haver modificat de manera irregular l'ús residencial de l'immoble a ús turístic. Segons la institució municipal, contra l'immoble es podrien arribar a aixecar fins a 14 expedients sancionadors de 200.000 euros cadascun fins a aconseguir el tancament de l'activitat, cosa que encara no ha passat.
A finals del mes de maig passat, el PSIB-PSOE va denunciar davant el Consell l'existència de 230 places en règim de lloguer turístic il·legal a Palma, amb ingressos de fins a 15.000 euros diaris opacs al fisc. És a dir, uns quatre milions d'euros l'any. Segons dades extretes de Booking, van ser identificats 48 apartaments i un vehicle que ofereixen places turístiques presumptament fora de llei, reflectint tan sols “una petita part del problema”, com sostenen els socialistes, que apunten que aquesta situació podria afectar un total de 800 habitatges a la ciutat. Segons apunten, fins a 29 pisos d'edificis sencers dediquen la seva totalitat al lloguer turístic il·lícit -entre ells els tres que es troben al punt de mira de 'Menys turisme, més vida'-, traduïts en un total de 170 places turístiques, a les que se sumen 19 apartaments en edificis plurifamiliars i un vehicle que impliquen 60 places il·legals més.
El lloguer turístic il·legal ja s'estén a habitacions i furgonetes
Dues setmanes després, la mateixa institució insular informava que, tal com havien constatat els seus tècnics, l'oferta de lloguer turístic il·legal a Mallorca ja s'estén a habitacions i fins i tot a furgonetes, disponibles aquestes últimes per 150 euros la nit en plataformes d'anuncis online. El conseller insular de Turisme, José Marcial Rodríguez, i la directora de Turisme per a l'Oferta i la Qualitat, Clara del Moral, van anunciar que fins a mitjans de novembre el Consell desplegarà un pla d'inspecció amb més de 2.500 actuacions al conjunt de l'illa per detectar i perseguir l'oferta turística il·legal, així com les possibles irregularitats que es puguin produir a l'oferta reglada. Segons el parer del PSIB, es tracta d'“una farsa” i “una coartada” amb què “en realitat segueixen permetent allò de sempre: l'especulació immobiliària, la perversió de les normes i l'urbanisme per als seus amics: el que ha fet el PP sempre que ha governat”.
A més del cos d'inspectors encarregat de vigilar que el lloguer turístic es desenvolupa per les vies legals -un per cada 495.000 habitants a Balears-, els Consells Insulars mantenen acords amb comercialitzadores i plataformes digitals com Airbnb, Booking o Expedia perquè col·laborin en la lluita contra l'oferta turística il·legal.
Un dels representants de 'Menys turisme, més vida', portaveu de l'Assemblea Palma-Eixample, Joan Nadal, explica a elDiario.es que una de les problemàtiques més visibles a què s'enfronten són les conseqüències que es deriven de l'actual turisme massiu, no només l'ocasionat pels megacreuers, sinó també pels habitatges de vacances. Entre elles, les dels tres edificis de l'eixample de la ciutat, “amb l'agreujant de no només és un habitatge o dos, sinó un edifici complet”. “Dues cases per cadascuna de les cinc plantes i deu famílies que queden excloses de poder accedir a un habitatge digne de forma permanent i viure al seu barri, ja siguin parelles, famílies amb fills o deu persones soles”, comenta.
Nadal assegura que la plataforma pretén visibilitzar el malestar dels veïns, que “cada dia pateixen destrosses i sorolls”. I al·ludeix a l'“exemple extrem” que suposa la comercialització d'apartaments en aquests immobles: “Ja no només repercuteix en la gentrificació del barri i en l'expulsió dels residents. És que es tracta d'un edifici complet de cinc plantes que ja ha estat denunciat i sobre qui no s'actua”. Per a l'activista, els tres immobles són “hotels encoberts que reporten beneficis al seu gerent evadint-se de la normativa”.