Els xalets en sòl rústic per a milionaris devoren Mallorca
LLEGIR EN CASTELLÀ
El consum de territori és imparable. Mallorca, constantment amenaçada des de fa dècades pel totxo i l'asfalt, ha vist incrementar de forma desbocada el nombre de xalets construïts els darrers anys en sòl rústic. La situació assoleix dimensions que han portat els ecologistes a alertar que l'illa acabi convertint-se en “una sola ciutat” o “un enorme suburbi” en què amb prou feines quedin sense edificar alguns espais naturals fragmentats i sotmesos a una pressió humana encara més gran que la que suporta actualment la major de les Balears.
Durant els darrers anys, les entitats ecologistes alerten de la situació insostenible a què fa front l'arxipèlag, sumat a una massificació turística que cada temporada s'acosta a límits extrems i a un imparable creixement poblacional amb serioses repercussions en matèria sanitària, educativa i d'habitatge, així com sobre el consum d'energia i d'aigua. Precisament, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) assenyalava aquest dilluns que Balears és, juntament amb la Comunitat Valenciana, la regió on més augmentarà la població els propers 15 anys, en passar dels 1.232.014 habitants als 1.466.657 previstos el 2039. L'impacte del desenvolupament turístic i l'activitat humana a les illes ha causat a més un accelerat procés de degradació que preveu agreujar-se en les properes dècades fruit de l'impacte del canvi climàtic.
En aquest context, l'entitat ecologista Terraferida ha donat a conèixer un nou informe que revela que, entre el 2015 i el 2023, s'han construït o aprovat un total de 2.943 xalets, fet que suposa un increment del 263% respecte a l'estudi anterior elaborat per la plataforma. El mateix període ha deixat, així mateix, un llegat de 1.260 llicències més aprovades que encara no s'havien executat el 2023. Des de Terraferida assenyalen, a més, que el 42% de les llicències concedides corresponen a agrupacions de parcel·les que, per separat, no tindrien la superfície mínima requerida per edificar i que a la major part del sòl rústic de l'illa ascendeix als 14.000 metres quadrats.
Comparativa del proceso urbanizador en Llucmajor
Fuente: Terraferida
Parcel·les per més de dos milions d'euros
Un cop d'ull al portal immobiliari Idealista permet comprovar com es promocionen diversos terrenys rústics on es publicita la possibilitat de construir xalet amb piscina, alguns per quantitats que arriben a les set xifres. Un d'ells, de 14.500 metres i ubicat als afores del municipi de Montuïri, es ven per 1,8 milions d'euros. En ell, com indica l'anunci, es construirà “un xalet exclusiu que ofereix vistes panoràmiques inigualables que s'estenen des de l'encantador poble fins a la preciosa Serra de Tramuntana”. Una altra de les parcel·les, amb “ubicació privilegiada” a Felanitx, es promociona per 1,2 milions i, segons l'anunci, “garanteix tranquil·litat i privadesa, mentre que el seu potencial edificable, permetent construir fins a dues cases, es converteix en un llenç a blanc per fer realitat la teva nova llar”.
A Montuïri es ven una parcel·la en sòl rústic per 1,8 milions d'euros i l'anunci publicita la possibilitat de construir un xalet amb piscina. 'El seu potencial edificable, permetent construir fins a dues cases, es converteix en un llenç en blanc per fer realitat la teva nova llar', comenta l'oferta a Idealista
Així mateix, als afores de Marratxí, es promociona un xalet recent construït amb piscina en una finca rústica de 22.644 metres quadrats. Es tracta d´un projecte d´obra nova que, per 2,3 milions d'euros, “ofereix una combinació perfecta de luxe i natura”. A dos quilòmetres de Lloret de Vistalegre i amb una extensió de 14.700 metres quadrats, una altra parcel·la es ven per 260.000 euros. “Encara que no compta amb aigua ni llum a la parcel·la, és ideal per construir un habitatge unifamiliar aïllat amb piscina”, assenyala el venedor, que ofereix “una oportunitat única per crear la casa dels teus somnis en un entorn rural tranquil i amb vistes impressionants ”.
Agrupació de parcel·les per esquivar la Llei
Terraferida ha dut a terme un recompte de les parcel·les edificables que hi havia el 2018: en total, 11.200, sense incloure la possibilitat que les finques es poguessin agrupar. Aplicant aquest criteri d'aglutinar els terrenys, el recompte pujaria a unes 19.300, a la qual cosa s'hi afegeix el fet que, amb el nou Decret Llei de mesures urgents de simplificació i racionalització administrativa, podrien arribar a construir-se 1.300 habitatges més dins de zones inundables o amb risc d'incendis.
En concret, el Decret llei 3/2024 va ser aprovat el 24 de maig passat per l'actual Govern del PP i, amb la seva aprovació, es modifiquen més de 50 lleis en sentit contrari a les mesures anunciades pels populars en altres institucions amb l'objectiu de reduir la massificació turística a Balears, com la disminució de les places turístiques a Mallorca o la prohibició de nous lloguers turístics a Palma. Entre les entitats més crítiques amb la nova normativa hi ha el Grup d'Ornitologia Balear (GOB), que adverteix que amb aquest decret “hi haurà conseqüències greus per a la protecció dels recursos naturals i del sòl” a les illes.
Comparativa del proceso urbanizador en Binissalem
Fuente: Terraferida
Comparativa del proceso urbanizador en Bunyola
Fuente: Terraferida
Pel que fa a la protecció del territori, el Decret llei inclou una amnistia urbanística que permet la legalització de construccions il·legals en sòl rústic (és a dir, reformes sense llicència o de manera irregular executades a cases de camp). La disposició addicional setena de la norma especifica que, quan ja no sigui possible adoptar les mesures de restabliment de la legalitat urbanística, es podran legalitzar amb caràcter extraordinari en el termini màxim de tres anys sense que siguin d'aplicació les condicions i els paràmetres urbanístics aplicables amb caràcter general a les edificacions en sòl rústic, amb tots els drets i deures inherents a les obres realitzades amb llicència“.
Això inclou també aquelles edificacions irregulars que es trobin a Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI), és a dir, en espais protegits. Davant dels dubtes que sobrevolaven sobre que els habitatges regularitzats en sòl rústic en virtut del decret de simplificació poguessin destinar-se a lloguer de vacances passats uns anys, el Govern va rebutjar finalment aquest extrem.
Les conseqüències de la voracitat constructora
El nou informe de Terraferida apunta, així mateix, que la superfície ocupada pels xalets en els darrers vuit anys duplica amb escreix la consumida per la indústria fotovoltaica. En concret, el nombre d'hectàrees devorades per aquests immobles entre el 2015 i el 2023 s'eleva a un mínim de 581, sense comptar, adverteixen els ecologistes, amb l'espai que ocuparan 1.260 projectes més que ja disposen de llicència i encara estan pendents d'execució . Unes xifres que contrasten amb les relatives a les centrals fotovoltaiques, que durant el mateix període han consumit 251 hectàrees.
El nombre d'hectàrees devorades pels xalets entre el 2015 i el 2023 s'eleva a un mínim de 581, sense comptar, adverteixen els ecologistes, amb l'espai que ocuparan 1.260 projectes més que ja disposen de llicència i encara estan pendents d'execució
Des de l'entitat consideren “molt preocupant” aquest procés urbanitzador no només per la dimensió, sinó també per la “multitud de conseqüències”. En concret, els ecologistes apunten a una pèrdua constant d'explotacions agràries, a una dependència exterior més gran d'aliments i materials i a un empobriment del paisatge i la biodiversitat. També, subratllen, suposa un augment de la capacitat de població que “ni tan sols es contempla als planejaments municipals ni al Pla Territorial”, dispara el consum d'aigua atès que totes les noves edificacions al camp tenen piscines i jardins, i multiplica les necessitats de mobilitat amb cotxe privat i els viatges amb avió pel fet que, segons Terraferida, les noves residències van destinades majoritàriament a turisme residencial i al lloguer turístic.
“No cal dir que tota aquesta nova edificació requereix cada vegada més infraestructures que, al seu torn, suposen més ocupació i destrucció del territori”, recriminen. Segons aquesta plataforma, només queda un camí per evitar la conversió de Mallorca “en una gran ciutat caòtica i empobrida”: la prohibició “total i immediata” d'edificar residències en sòl rústic, com va fer Menorca el 2003. “L'excepció mallorquina i eivissenca a aquesta norma (el sòl rústic és rústic) aboca a la balear major i les Pitiüses a un procés de degradació accelerat i de conseqüències històriques i irreparables amb la complicitat absoluta de tot l'arc parlamentari que, en la legislatura passada, va acordar unànimement mantenir la parcel·la mínima edificable en 14.000 m2 que, a la pràctica, suposa la construcció d'un xalet amb el seu corol·lari de piscines, pistes i jardins cada cent metres lineals”, sentencien.
0