Fins a 71 platges podrien desaparèixer a finals de segle a Balears, que suma 25 zones amenaçades de cara al 2030

El litoral de Balears, si es manté l'actual tendència d'escalfament, retrocediria 20 centímetres a l'any, cosa que suposaria la desaparició de fins a 71 platges a finals de segle a la regió, que ja suma 25 zones més amenaçades de cara al 2030. Així es desprèn d'un informe publicat aquest dimarts per Greenpeace, on fa referència a un estudi del Centre Oceanogràfic de Balears, pertanyent a l'Institut Espanyol d'Oceanografia.

Al document, l'organització ecologista ressalta que l'erosió i la pujada del nivell del mar representen greus amenaces per al litoral de les Illes. Així, si es manté l'actual tendència d'escalfament, el litoral de les Balears retrocediria 20 centímetres a l'any.

Per illes, això implicaria la pèrdua de 25 platges a Mallorca, 33 a Menorca, set a Eivissa i sis a Formentera, mentre que “bona part de les restants es veurien reduïdes a la meitat” a finals de segle, segons l'estudi del Centre Oceanogràfic.

I més aviat, de cara al 2030, Greenpeace enumera en el document quines les zones més amenaçades a Balears.

Segons concreta, aquestes són el port de Formentera, platja de Ses Illetes, platja de Llevant i Cas Saliners, en el cas de Formentera; Talamanca, Sant Francesc de s'Estany, port de Sant Antoni, Cala Gració, platja de Sa Galera i Cala Salada, en el cas d'Eivissa; platja de Muro, Alcúdia, reserva natural s'Albufereta, Sa Calobra, Es Malgrat, Passeig Marítim de Palma i Salines des Trenc, a Mallorca; Maó, Cala Llonga, Sa Mesquida, Parc Natural de l'Albufera des Grau, Fornells, Ciutadella, Cala Galdana i Biniancolla, en el cas de Menorca.

“Retrocedir a l'època del 'tot val'”

Greenpeace recorda al seu informe que la costa balear s'estén al llarg de 1.428 quilòmetres, “un espai que ha aconseguit escapar-se del model de ciment i formigó, excepte excepcions, de la Mediterrània peninsular, encara que resulta preocupant l'aglomeració turístico-residencial concentrada en localitzacions molt concretes on exerceix una pressió molt intensa sobre l'ecosistema”.

Així, avisen que el 8,1% de la costa de Balears està degradada a causa de l'ocupació del sòl per superfícies artificials, haabitatges i infraestructures associades.

Al·ludeixen també al model turístic “massificat i sense planificació” que es viu a l'arxipèlag i aplaudeixen que estigui sent “fortament contestat per un ampli sector de la població, desesperada pels danys i inconvenients que presenta tenir ciutats com Palma al servei del turisme”.

“Segons apunten tots els estudis, Palma, juntament amb Barcelona i Madrid, se situen al cim de la turistificació”, sentencien des de l'organització, recordant que el preu de l'habitatge ha pujat un 158% a la capital balear en l'última dècada i criticant que el Govern, per part seva, “ha retrocedit a l'època del tot val”.

Al respecte, censuren alguna de les normatives aprovades per l'actual Executiu balear com el decret de simplificació, incidint especialment en la legalització de construccions i aparcaments a sòl rústic de diferents municipis.

“En alguns casos afecten sòl rústic protegit i zones arqueològiques, amnistiant els ajuntaments que infringeixen la seva pròpia ordenació urbanística”, censuren.

D'aquesta manera, Greenpeace creu que s'està promovent “la destrucció territorial, l'especulació immobiliària i l'auge del negoci turístic i immobiliari especialment”, tenint també en compte l'eliminació de la Comissió de Medi Ambient de les Illes.

Els ecologistes esmenten també el cas de Palma, on sembla que “la mobilització ciutadana s'ha fet sentir” i l'Ajuntament ha anunciat mesures relacionades amb el límit al nombre de creuers o augmentar la inspecció d'habitatges turístics il·legals. “Però contradictòriament hi ha un projecte d'ampliació del port de Palma”, lamenten.

Per acabar, l'organització avisa que el canvi climàtic i les activitats humanes estan tenint un “fort impacte” a les aigües de les Balears, que presenten nivells “preocupantment baixos d'oxigen”.

“Es tracta del pitjor punt de tota la mar Mediterrània a causa dels abocaments humans i el canvi climàtic”, recalquen, alhora que recorden que l'erosió i la pujada del nivell del mar representen greus amenaces per al litoral de Balears.