Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Sánchez rearma la mayoría de Gobierno el día que Feijóo pide una moción de censura
Miguel esprinta para reabrir su inmobiliaria en Catarroja, Nacho cierra su panadería
Opinión - Cada día un Vietnam. Por Esther Palomera

La Fiscalia dóna la raó al Govern d'Armengol a la guerra d'Ecoembes per reciclar menys

Contenidors de paper i cartró.

Nicolás Ribas

Eivissa —
2 de abril de 2024 17:54 h

0

La Fiscalia General de l'Estat dóna la raó al Govern i sosté que l'Administració balear té les competències en matèria de reciclatge, tal com vénen reflectides als apartats de l'article 2 de la llei autonòmica de residus i sòls contaminats, i que per tant pot fixar unes taxes de reciclatge més elevades que les que marca la norma estatal, segons es desprèn d'un informe del Ministeri Públic que avança elDiario.es.

El tercer punt de la llei autonòmica de residus i sòls contaminats, aprovada durant la legislatura de Francina Armengol, estableix que els objectius de reciclatge dels residus d'envasos no industrials es fixen un 75% abans de l'any 2030. És a dir, la normativa balear és més ambiciosa que l'estatal, que situa aquests objectius al 70%.

Aquest és, de fet, un dels objectes de disputa: el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), després d'un recurs contenciós-administratiu d'Ecoembes, va presentar una qüestió d'inconstitucionalitat en considerar alguns punts de la norma autonòmica envaeixen competències estatals. En aquest punt, cal recordar que la Conselleria de Medi Ambient i Territori va presentar un informe demolidor a l'octubre del 2020 que analitzava el sistema de gestió dels residus municipals i concloïa que Ecoembes només reciclava el 25%, per sota de la mitjana estatal.

Cal destacar que el recurs contenciós-administratiu plantejat pel TSJIB té el seu origen a Ecoembes, que va acudir al tribunal balear per impugnar el Pla Director Sectorial de Residus no Perillosos de Mallorca (PDSR) aprovat el 9 de maig pel Consell Insular. Cal tenir en compte que el PDSR és una transposició literal de la Llei 8/2019, del 19 de febrer, de residus i sòls contaminats de les Illes Balears aprovada pel Govern.

Aquesta llei fixa els objectius de reciclatge per al 2030, en el cas de les aigües envasades, en un 40%; en el cas dels envasos de cervesa, un 80%; al de les begudes refrescants, en un 70% pel que fa al canal HORECA, és a dir, a aquells residus procedents d'hotels, restaurants i cafeteries. En el cas dels que provenen de diferents canals de consum, l'objectiu establert per a l'any 2030 es fixa en la reutilització del 15% dels envasos.

Ecoembes, a “guerra” amb el Govern

Pel que fa al recurs presentat per Ecoembes, elevat després pel TSJIB, s'impugna el PDSR al·legant “manca de competències del Consell Insular” per a l'aprovació dels objectius de reciclatge d'envasos, ja que es tracta de “mesures de responsabilitat ampliada del productor, que només podria adoptar l'Estat per reial decret”, aprovat pel Consell de Ministres.

De l'altra, l'entitat plantejava una qüestió d'inconstitucionalitat a causa de tres dels apartats continguts al segon punt de l'article 2 de la Llei 8/2019, promoguda pel Govern de Francina Armengol (PSOE) quan Miquel Mir (Més per Mallorca) era conseller de Medi Ambient i Territori. Ecoembes considera que aquests punts, que estableixen els objectius en matèria de prevenció, reutilització i reciclatge, vulneren “la competència exclusiva atorgada a l'Estat per mitjà de l'article 31.3 de la Llei 22/2011”, segons estableix l'apartat 13 de l'article 149.1 de la Constitució.

La Comunitat Autònoma, però, rebutja els arguments i sosté que és competent per a l'establiment dels objectius superiors als previstos a la normativa estatal i europea d'acord amb les competències atorgades per l'article 30.46 de l'Estatut d'Autonomia. Aquest article assenyala que la Comunitat Autònoma té competència exclusiva en matèria de protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits sense perjudici de la legislació bàsica de l'Estat i per al dictat de normes addicionals de protecció del medi ambient.

Per tant, segons els arguments de la Comunitat Autònoma, malgrat que correspon a l'Estat la competència per dictar la legislació bàsica sobre medi ambient (en base a l'article 149.1 de la Constitució), aquesta competència s'estableix “sense perjudici de les facultats de les comunitats autònomes per implementar normes addicionals de protecció”, citant, en aquest sentit, la doctrina del Tribunal Constitucional.

És a dir, segons el que fixa el Constitucional, és competència estatal establir una regulació de mínims en matèria mediambiental, però això no entra en contradicció amb les competències de les comunitats autònomes, que poden fixar nivells de protecció més elevats. Aquesta és la interpretació que fa el Govern i que la Fiscalia acaba d'avalar mitjançant un informe a petició del Tribunal Constitucional.

El TSJIB va avalar la postura d'Ecoembes

Tot i això, la interpretació del TSJIB és contrària. La sala del contenciós administratiu va dictar interlocutòria, el 14 de novembre de 2023, en què considerava que la previsió d'uns percentatges de reciclatge superiors als establerts a la normativa estatal “implica un augment de la responsabilitat ampliada del productor 'envaint la competència estatal' en la matèria”. El pronunciament del TSJIB es basa en una sentència del Tribunal Suprem que estimava el recurs interposat contra el Reial decret 210/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Programa de Prevenció i Gestió de Residus i Recursos de Catalunya.

Pel que fa al plantejament que fa el TSJIB, la Fiscalia sosté que és el Reial Decret 1055/2022, de 27 de desembre, d'envasos i residus d'envasos, el que estableix els objectius mínims de reciclatge dels diferents materials i que les normes estatals són una transposició de les Directives Europees. De la mateixa manera, el fiscal apunta que tant la Directiva Europea com el Reial Decret “estableixen expressament que els objectius a assolir el 2030 es qualifiquen com a 'mínims', no màxims, concepte que s'ha d'entendre 'implícit' a la Llei 7/2022 , de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular”.

El Ministeri Fiscal argumenta, d'acord amb el que ha esgrimit el Govern, que l'article 30.46 de l'Estatut d'Autonomia atribueix a la Comunitat Autònoma “competències per a la protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sense perjudici de la legislació bàsica de l'Estat, així com normes addicionals de protecció del medi ambient”.

Fiscalia: “La qüestió d'inconstitucionalitat és infundada”

Per aquests motius, el fiscal assenyala que “la qüestió d'inconstitucionalitat és notòriament infundada” i, en conseqüència, “ha de ser inadmesa”, ja que la Sala contenciosa administrativa del TSJIB “no ha tingut en compte que el fonament de la norma objecte de la present qüestió d'inconstitucionalitat és la protecció del medi ambient, a través d'una norma addicional de protecció autonòmica, no vedada per la normativa europea ni estatal”.

El fiscal insisteix a assenyalar que la normativa estatal i europea estableixen uns objectius mínims de protecció que poden ser ampliats per la normativa autonòmica i que això correspon al que fixa l'apartat 23 de l'article 149.1 de la Constitució. En els seus arguments, cita la doctrina constitucional establerta en la matèria i afegeix que una interpretació en sentit contrari podria “buidar” les competències legítimes de la Comunitat Autònoma.

Així, la Fiscalia extreu diverses conclusions al seu informe respecte a la interlocutòria de plantejament de la qüestió d'inconstitucionalitat. En primer lloc, afirma que aquest recurs “sembla no tenir en compte que tant la normativa europea com l'estatal i la mateixa norma qüestionada es fonamenten en la protecció del medi ambient” i, en segon lloc, que “tampoc sembla tenir en compte que els objectius de reciclatge establerts per al 2030 tant a la normativa europea com a l'estatal estan qualificats com a 'mínims', cosa que, en conseqüència, no impedeix que la norma autonòmica fixi uns objectius més ambiciosos, que s'han de qualificar com a normes addicionals amb nivells més alts de protecció, a l'empara del que estableix l'article 149.1.23 de la Constitució”.

Finalment, exposa que la interlocutòria “posa l'èmfasi que la norma qüestionada implicaria una extensió de la responsabilitat ampliada del productor, que seria competència exclusiva de l'Estat conforme a l'article 149.1.13 de la Constitució, però en cap moment argumenta, justifica ni quantifica fins a quin punt aquesta mesura addicional de protecció establerta a la norma qüestionada entra en col·lisió amb altres valors constitucionals”. Per aquests motius, la Fiscalia conclou que la qüestió d'inconstitucionalitat és “notòriament infundada” i sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti interlocutòria d'inadmissió.

Ecoembes nega que el seu objectiu sigui “reciclar menys”

“Som als antípodes de qualsevol interès a iniciar o alimentar una guerra; només volem complir els objectius de reciclatge de la manera més transparent i respectuosa amb el marc legal vigent”, afirmen, per part seva, fonts d'Ecoembes a elDiario.es i afegeixen, quant a la qüestió d'inconstitucionalitat presentada al TSJIB, que no té “intenció confrontativa” sinó que és “aclaridora”. “Necessitem tenir molt ben definides les regles de joc per exercir la nostra responsabilitat legal amb la màxima seguretat jurídica possible”, aclareix l'entitat.

En aquest sentit, asseguren que entre la Fiscalia i el TSJIB hi ha “una diferència d'interpretació sobre la inconstitucionalitat o no de la fixació autonòmica d'objectius de reciclatge superiors al que estipula el Reial decret”, una qüestió que, segons apunten, entra dins del que és habitual “en normes tan complexes com la de residus”. Les mateixes fonts insisteixen en la idea que l'única aspiració d'Ecoembes és que “es resolgui aquesta discrepància com més aviat millor perquè puguem realitzar la nostra feina amb el major rigor, coneixement, transparència i, per sobre de tot, sempre d'acord amb la norma vigent”. Per acabar, indiquen que respectaran la decisió final del Tribunal Constitucional.

Etiquetas
stats