LLEGIR EN CASTELLÀ
El Fòrum de la Societat Civil ha proposat aquest dimecres aplicar un índex de sostenibilitat i un altre d'obsolescència als equipaments turístics, entre les 214 mesures que han acordat al I Congrés de Turisme de la Societat Civil, amb l'objectiu de fer “decréixer” el model turístic a Balears.
Així ho ha anunciat el vocal de la comissió executiva del Fòrum, Jaume Garau, en una roda de premsa on ha destacat que l'estratègia és disminuir la dependència del sector turístic per afavorir altres àmbits, com el tecnològic, ambiental o cultural, i, així, tenir “més qualitat de vida”.
Segons ha explicat, l'índex de sostenibilitat es basaria a mesurar “la relació sostenible entre nombre de turistes i habitants”, mentre que el d'obsolescència es dedicaria a reconvertir els establiments turístics en desús en habitatge, espais culturals, sanitaris o similars, “cosa que s'ha fet altres vegades i és possible”.
“Es tracta d'anar decreixent a poc a poc en un procés que no afecti la pèrdua de llocs de treball”, ha insistit, en “un procés inclusiu” i “una transició justa”. “Parlem d'un procés de reconversió per no perdre ocupació”, ha recalcat.
A més, el vocal ha proposat incrementar la recaptació de l'Impost de Turisme Sostenible entre els mesos de juny i octubre, a fi de “frenar la demanda” i, sobretot, “invertir aquests diners en la diversificació”. Alhora, ha demanat que es freni la promoció turística a les fires internacionals en un moment en què hi ha “excés de demanda”, fent ús d'aquestes partides pressupostàries en altres sectors “més sostenibles”.
Pel que fa a les places turístiques, s'ha suggerit la “prohibició en edificis plurifamiliars a Mallorca”, així com restringir la compra d'habitatges a residents --sense especificar el nombre d'anys que haurien de computar--.
També, ha afegit que cal “recuperar els centres històrics” a causa de la “gran afluència de turistes” que transiten per aquests llocs en l'última dècada, cosa que ha donat lloc, ha dit, a una transformació del teixit social i econòmic.
Alhora, ha plantejat que es tramiti aquest any una llei que garanteixi la representació de les organitzacions de la societat civil a les institucions públiques per ser part activa del procés i, pel que fa a l'àmbit cultural, ha exigit que en tot tipus de servei o infraestructura turística “la llengua i cultura de Mallorca hi estiguin perfectament representades”, ja que, segons ha opinat, hi ha hagut “una erosió” d'aquests valors.
Demanen “més transparència” a la Mesa per al Diàleg del Govern
Les conclusions del congrés es presentaran a cadascun dels 12 grups de treball en què participa el Fòrum dins de la Mesa per al pacte social per la sostenibilitat, impulsada pel Govern, de manera que a l'octubre “haurà de sortir un document consensuat”.
Tot i això, Garau ha dit no estar d'acord amb la metodologia emprada, per la qual cosa ha demanat més “transparència”. A més, ha criticat que el Fòrum està “sub-representat” a totes les àrees en comparació amb el món empresarial o científic.
En paral·lel, ha criticat l'economista i catedràtic Antoni Riera per dirigir el comitè d'experts --del qual ha mantingut que se'n desconeix la composició--, ja que, segons ha cregut, “representa el món empresarial” i es basa en una metodologia antiquada.
En vista de futures accions, el Fòrum té previst presentar les conclusions a la Comissió de Turisme del Congrés dels Diputats i, també, a les institucions europees. “Hi ha moltes coses que ja es podrien fer”, ha manifestat Garau, posant com a exemple la regulació d'entrada de cotxes de lloguer a Eivissa o l'augment de l'ITS per a l'any que ve i, així, s'aconseguiria que les Balears fos exemple de “com està canviant de rumb”.
Pel que fa a les manifestacions contra la saturació turística produïdes aquests últims mesos, les ha vist “positives”, ja que “denoten un grau de consciència del problema” i, en relació als “efectes secundaris” que diuen les patronals hoteleres que podrien descoratjar la visita d'estrangers, ha considerat que “està a veure” i ha recalcat que hi ha “grans cadenes que estan d'acord amb el canvi de model turístic”. “No ens deu fer por”, ha insistit.
Tot això, en el marc d'“una emergència climàtica” que, com ha comentat, tindrà “impactes molt importants” a la costa mallorquina, fent referència a l'estudi del Centre Oceanogràfic de Balears que detallava que hi havia 71 platges en perill de desaparició a les Illes. Una qüestió que afecta directament la regió, ja que “hi ha una bona part de turisme de sol i platja”.
Així, ha conclòs que aquest procés de canvi ha de ser “seriós, treballat, operatiu i inclusiu”.