El GOB sol·licitarà a Sánchez un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret de simplificació administrativa de Prohens

El GOB reclamarà al president del Govern, Pedro Sánchez, que presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret de simplificació administrativa del Govern, amb l'objectiu de paralitzar-ne l'aplicació.

En una roda de premsa oferta aquest dimarts, l'entitat ecologista ha anunciat que sol·licitarà per carta al líder de l'Executiu central aquesta mesura, ja que, segons ell, el decret “vulnera” diferents articles de la Constitució i suposa una “regressió ambiental”.

La representant del GOB, Francisca Mas, ha apuntat que aquesta és una de les iniciatives jurídiques que estudien per aturar aquesta normativa i en cas que Sánchez refusi presentar aquest recurs davant el Tribunal Constitucional, plantejaran aquesta possibilitat a través dels diputats dels diferents grups polítics presents al Congrés --en cal un mínim de 50 per presentar-lo--.

D'aquesta manera, si prospera qualsevol de les dues opcions, el decret podria quedar suspès en cas que el Constitucional admetés a tràmit el recurs i tindria sis mesos més per pronunciar-se sobre la seva constitucionalitat.

A la carta, el GOB fa una exposició jurídica en què sosté que el decret de simplificació administrativa “vulnera” els articles 9, 45 i 86.

Per al GOB, la fórmula del Decret llei s'ha d'usar només en situacions de “necessitat extraordinària i urgent” però, des del seu punt de vista, “no hi ha res” a la normativa que “encaixi en una premissa d'aquest estil”.

“No és urgent deixar construir en zones de protecció de risc. No hi ha cap urgència a legalitzar construccions en rústic que responen a estrictes interessos particulars. No és cap necessitat extraordinària provocar competència deslleial a les activitats econòmiques en rústic”, han recalcat .

El GOB ha recalcat que la regulació per impedir nous assentaments dins de zones amb perill d'incendi o inundació, va sorgir “després de molts casos que havien acabat en tragèdia”. El representant del GOB Menorca, Miquel Camps, ha incidit que pretendre “oblidar” aquestes precaucions, “només es pot explicar per satisfer determinats casos amb interessos particulars”, però “mai com una ordenació amb una mínima racionalitat”.

L'ecologista menorquí ha criticat que s'hagi modificat el concepte “d'interès general” de les construccions i ha apuntat que ara “ja no cal que els beneficis dels projectes transcendeixin els mers interessos individuals”, com s'exigia a la legislació fins ara vigent.

“Greuge comparatiu” entre els propietaris en rústic

Camps també ha posat l'accent sobre la disposició que permet legalitzar construccions en rústic, ja que, a parer seu, representa una norma “arbitrària” que “genera greuges comparatius entre la ciutadania”.

“A qualsevol persona que vulgui realitzar una construcció en sòl rústic se li demana una parcel·la mínima, unes alçades màximes, no superar determinades volumetries, o d'altres paràmetres urbanístics, a més de contractar tècnics qualificats i pagar les oportunes llicències. Ara, es pretén legalitzar milers de construccions sense demanar el compliment dels paràmetres urbanístics que regeixen per als que fan les coses bé”, ha retret.

La presidenta del GOB Mallorca, Margalida Ramis, ha retret que aquest decret “no està orientat per a famílies i persones amb economies modestes” que tenien una petita construcció en sòl rústic, ja que, si fos així, el Govern hauria delimitat els edificis que es podran acollir a l'“amnistia urbanística”, que fins i tot permet legalitzar obres realitzades en aquests immobles.

En aquesta mateixa línia, ha aprofundit Camps en ressaltar que això suposarà una “revalorització immobiliària brutal” i afegirà “més pressió” sobre el sòl rústic de Balears.

El GOB ha destacat que això resulta “greu” en el cas de negocis, perquè permetre legalitzar negocis en rústic “sense exigir-los els mateixos paràmetres que han hagut de complir els que han posat negocis similars en marxa, es converteix en competència deslleial”. En aquest punt, heu posat l'exemple del parc aquàtic de Biniancolla a Menorca.

Augment dels paràmetres per fer una avaluació ambiental

D'altra banda, han insistit que el decret modifica la Llei d'avaluació ambiental, per augmentar “substancialment” determinats límits que fins ara marcava l'obligació de fer avaluació ambiental. Per exemple, havien de passar la declaració els embassaments d'aigua superiors a 500.000 m3 i ara es canvien per dos milions m3, és a dir, quatre vegades més, sense cap explicació.

“Tampoc està explicat el canvi que pot evitar declaració d'impacte ambiental als projectes de regeneració de platges. Fins ara, ho havien de fer tots els projectes d'aquest estil i ara només aquells que superin els 500.000 m3”, han matisat.

El PP es defensa

En declaracions als mitjans de comunicació, i des del “màxim respecte” a totes les entitats, Prohens ha defensat que el decret de simplificació administrativa ha estat votat per la majoria de ciutadans de Balears, en votar el PP a les eleccions autonòmiques del 28 de maig de 2023, perquè aquesta és una mesures que anava al programa amb què la formació es va presentar als comicis.

“Nosaltres no portem mesures amagades”, ha assegurat Prohens, insistint que el decret de simplificació administrativa “estava negre sobre blanc” al seu programa. I, per tant, ha continuat, el Govern ha anat “de cara”.

És més, s'ha mostrat convençuda que aquesta mesura va ser “una de les reivindicacions que va fer que més ciutadans votaran el PP” a les eleccions autonòmiques “per a un canvi de criteri”. “Davant d'una administració pública que burocratitza, que intervé, que prohibeix i dificulta la vida als ciutadans”, aquest Govern vol “una administració pública que facilita les gestions als ciutadans”.

Així mateix, Prohens ha considerat que aquest decret, el de simplificació administrativa, és una mesura “esperada i ben rebuda pels ajuntaments”, perquè aquests “més enllà de posicions ideològiques, són els que toquen dia a dia la realitat del carrer, les reivindicacions i preocupacions dels ciutadans”.

Per aquest motiu, ha continuat, “ajuntaments de tots els colors polítics esperaven aquest decret”. És més, “ens havien demanat per l'aplicació d'aquest decret ajuntaments del Partit Socialista, que a més esperen que se n'ampliï l'objecte”.

Un decret llei que, ha recordat també, “s'està tramitant com a projecte de llei”. Per tant, segons el Govern “se salvaguarda qualsevol legalitat i qualsevol formalitat jurídica en la tramitació com a llei per tal que tots els grups puguin fer les seves aportacions, fins i tot ajuntaments del Partit Socialista faran aportacions per poder ampliar-ne l'objecte”, com havia dit prèviament.

I, ha conclòs, “ho he dit moltes vegades, aquest és un primer decret de simplificació administrativa, no serà l'últim perquè l'objectiu és aprovar-ne un cada any durant tota la legislatura”.