LLEGIR EN CASTELLÀ
Els plans del Govern balear del PP de reformar el Decret de Turisme d'Excessos -aprovat per l'anterior Executiu socialista-, que passarà a anomenar-se Decret de Turisme Responsable, s'estan endarrerint respecte al plantejament inicial de tenir-lo a punt per a aquesta temporada. Gran part dels empresaris del sector a Balears, en concret els hostalers, les discoteques, els bars i els restaurants, s'han oposat a la modificació expressada a l'esborrany del nou Decret, que ja tenia data d'aprovació. Fins i tot, els empresaris, agrupats a la CAEB (Confederació d'Associacions Empresarials de Balears), han arribat a emetre un comunicat assegurant que en cap moment no havien estat consultats.
“És incomprensible que, mentre es promociona el turisme responsable, es flexibilitzi una llei que atenta contra la convivència i l'ordre públic a la nostra comunitat i que deixa anar el botellón”, adduïen en un comunicat conjunt en referència a la intenció de la Conselleria de Turisme d'ampliar l'horari de tancament dels establiments expenedors de begudes. “Aquesta falta d'acció per part del Govern del PP no només perjudica els empresaris, sinó que té un impacte negatiu en la tasca de la Policia Local i els inspectors de comerç, que es veuen desbordats per la manca de recursos i la magnitud del problema”, asseguraven els empresaris de la CAEB a la vista de l'esborrany.
José Antonio Roselló, vicepresident de CAEB per Eivissa i Formentera, s'expressa en el mateix sentit que els seus companys de Mallorca, després que el conseller de Turisme Jaume Bauzá s'hagi reunit amb representants de l'entitat empresarial. “La CAEB no ha pres una posició concreta sobre la reforma del Decret, però sí que comparteix l'alerta manifestada en el comunicat conjunt que vam emetre el 26 d'abril passat”, explica a elDiario.es. “Precisament, aquesta alerta va aconsellar al Govern procedir a un nou estudi, de manera que no se sap quin serà el resultat d'aquest procés”, addueix. “En qualsevol cas, la posició de les nostres associacions òbviament serà determinant”, argumenta després que des de CAEB Mallorca assegurin que en un primer moment no es va comptar amb la seva opinió sobre l'esborrany a aprovar.
Per la seva banda, la Conselleria de Turisme del Govern balear explica a elDiario.es que continua treballant en la modificació del Decret i que no és cert que es tingués una data per a la seva aprovació el passat 26 d'abril, com han assegurat les entitats empresarials, i com publicava el Diari de Mallorca un dia després. Tot i això, a la citada reunió, que va tenir lloc el passat 29 d'abril amb el sector empresarial de la Platja de Palma (una de les zones delimitades per a l'aplicació del Decret d'Excessos de 2020) per rebaixar la tensió, Bauzá transmetia la intenció del Govern de prohibir el consum de begudes alcohòliques a la via pública. La mesura anunciada, que es duria a terme en col·laboració amb la Conselleria de Salut, suposa un tallafoc a la intenció del departament d'ampliar els horaris respecte a la normativa vigent.
“No s'ha fet marxa enrere a res. El Decret està en fase de desenvolupament i continuem treballant en les modificacions que ens han plantejat des dels ajuntaments afectats pel Decret”, expliquen fonts de Turisme. “Des de la Conselleria de Turisme en cap moment no hem donat una data prevista de presentació del decret”, sentencien a aquest diari.
Així mateix, el conseller ha expressat al Parlament la seva intenció de posar data de caducitat a la vigència del Decret, aspecte gens nou, ja que es contemplava el 2020 quan s'aprovava amb una vigència de 5 anys. Aquest termini, si la reforma no prospera, es compliria el gener de 2025. Si es fa abans, totes les mesures, incloses les limitacions de venda d'alcohol als comerços o altres contingudes a la norma, com la regulació dels party boats, tindran data de caducitat, sense que s'hagin explicat fins ara els criteris a aplicar ni quan. D'altra banda, el Govern feia marxa enrere també a la rebaixa de multes plantejada en la reforma esmentada, que incloïa les previstes per al balconing, segons ha publicat Última Hora.
Canvis a la zonificació?
Un altre dels punts més controvertits del nou Decret de Turisme Responsable és la delimitació de les zones aplicables que estipulava la normativa anterior a reformar. En concret, la regulació del “turisme d'excessos” de 2020 determinava la seva aplicació a certs carrers dels municipis de Calvià, Palma i Llucmajor, a Mallorca, i de Sant Antoni de Portmany, a Eivissa, que inclouen les àrees amb més conflictivitat a les dues illes, com Magaluf a Calvià o el West End eivissenc. En aquest tema, el Govern ha decidit que inclourà al nou Decret la cessió als ajuntaments de la competència per establir la zonificació, segons anunciava la setmana passada al Parlament. Per tant, seran els que decideixin a quins carrers estaran en vigor aquestes prohibicions.
Els Ajuntaments seran els que decidiran les zones més conflictives, on estaran en vigor les prohibicions que contemplarà el nou Decret de Turisme responsable
Els Ajuntaments d‟algunes d‟aquestes localitats ja van mostrar la seva oposició a la creació d‟aquestes zones. És el cas de Sant Antoni de Portmany, on el seu equip de govern del Partit Popular se segueix oposant que “s'estigmatitzi” el turisme que va al West End; titllat com a “turisme de borratxera” molt encertadament, només cal fer una volta per aquests carrers per comprovar-ho. Amb un perfil molt similar al de Magaluf -que ha aconseguit millorar força els últims anys-, encara que amb un territori molt més reduït, el seu batle, Marcos Serra, es reitera en la idea que “Sant Antoni no és Magaluf”. “Excessos n'hi ha per molts llocs d'Eivissa”, segons publicava el 2023 Diario de Ibiza. En el mateix sentit s'han pronunciat les fonts de la Conselleria de Turisme: “La denominació actual relativa als excessos no és adequada ni afavoreix la imatge turística de les Illes Balears”.
Al Govern del PP no li agrada la denominació de 'turisme d'excessos' perquè 'no és adequada ni afavoreix la imatge turística de les Illes Balears
En concret, des de l'Ajuntament de Sant Antoni, a Eivissa, ressalten a aquest diari que “des d'un principi s'ha considerat que és un decret que estigmatitza a Sant Antoni, amb un terme molt nociu per a la imatge del municipi que, a més, es va aprovar sense consultar als municipis implicats”, per la qual cosa han demanat al Govern el canvi de la denominació del Decret. “També s'ha defensat que si es tracten de mesures positives per a combatre l'incivisme i fomentar la convivència entre turistes i residents, s'hauria d'aplicar a totes les Illes Balears”, concreten. Així mateix, Sant Antoni ha traslladat a la Conselleria de Turisme el seu interès a “incrementar les sancions als infractors en l'incompliment de les ordenances quant al consum d'alcohol i/o estupefaents, i no únicament als establiments”.
No obstant això, l'Ajuntament de Sant Antoni de Portmany assegura a aquest diari que “sempre ha estat d'acord en algunes mesures marcades en el decret d'excessos, com la limitació horària dels cellers o la prohibició de les ofertes d'alcohol i dels ‘pub crawling”. “Per aquest motiu, des de l'Ajuntament es va quadruplicar la zonificació inicialment marcada per la Conselleria de Turisme del Govern balear quan es va posar en marxa aquest decret, amb la voluntat de continuar treballant i lluitant pel control i disminució d'incidents”, asseguren fonts municipals.
A la mateixa notícia, la tinenta d'alcalde de la Vila de Portmany, Neus Mateu, assegurava que el Decret no estava funcionant a la localitat. “El Consistori ha treballat aquest estiu de manera molt més eficient aplicant les seves pròpies ordenances municipals i la Llei 4/2015 a través de la Policia Local. Amb aquestes normatives s'han fet denúncies i detencions com mai, no amb el Decret”, especificava. Tot i això, fins al moment d'aquesta publicació el Consistori no ha respost les preguntes d'aquest diari per conèixer el seu punt de vista sobre la reforma i aprovació del nou Decret i les propostes específiques d'aquest Ajuntament.
Els empresaris de la restauració a Eivissa, que s'organitzen a través de la PIMEEF Restauració (petita i mitjana empresa d'Eivissa i Fomentera), també expressen la intenció que la nova normativa modifiqui aquesta zonificació i elabori un reglament per a tota l'illa. “El que no pot ser és que un carrer sí que estigui dins de la zona on s'aplica el Decret i altres no. No estem d'acord amb les zonificacions que s'han fet”, constaten a elDiario.es. “Si s'ha de fer una normativa que es faci per a tothom”, concreten.
No obstant l'oposició de la delimitació d'aquestes zones per part de consistoris i empresaris, Bauzà anunciava en seu parlamentària que part de la recaptació de l'ecotaxa -la taxa que paguen els turistes que s'allotgen a les Illes- es destinarà a millores d'infraestructures i serveis en aquestes àrees.
Balconing, prova superada
No obstant això, pel que fa a l'anomenat balconing, les dades aportades el 2023 pel cònsol general del Regne Unit, Lloyd Millen, destacaven que, en comparació de l'any 2018, el nombre d'accidents registrats el 2022 baixava un 87,5% en el cas de Sant Antoni i fins i tot un 90% en relació amb Magaluf. Millen animava els hotelers a participar en aquest projecte dut a terme pel consolat i el Govern balear sota el nom de 'Stick with your Mates', que oferia consells als joves turistes sobre com cuidar-se els uns als altres i evitar accidents.
El 2022, el principal objectiu de la campanya era difondre entre els turistes britànics els principals punts del Decret d'Excessos. Els turistes havien de ser informats, abans de sortir del seu país i a l'arribada a Balears, sobre qüestions com ara que “l'hora feliç” o els 3x1 estan prohibits per la norma. També els prevenien sobre pràctiques perilloses com el balconing i se'ls explicava que les sancions per vulnerar la Llei d'excessos podien anar des dels 1.000 fins als 600.000 euros.
Tot i les discrepàncies, fonts del Govern balear expliquen a elDiario.es que el Decret sí que ha funcionat. “Ja va dir la setmana passada al Parlament el conseller que el Decret ha demostrat eficàcia per reduir la conflictivitat, però cal introduir modificacions, sobretot les demandades pels ajuntaments afectats”, especifiquen.
Després de la presa de possessió dels nous equips de govern del PP al Govern i als Ajuntaments, fruit dels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques de maig de 2023, els populars i, en concret, la Conselleria de Turisme balear, va expressar la seva intenció de modificar la normativa de turisme d'excessos. Però no va ser fins al mes de novembre passat quan es reunia la subcomissió per al Foment del Civisme a les Zones Turístiques, on estan representats tots els sectors implicats: administracions, empresaris, consolat del Regne Unit i fins i tot l'Oficina balear de la Dona. “Amb les aportacions dels presents, que lliuraran a la Conselleria per escrit, s'elaborarà un esborrany de modificació de llei que serà presentat a la pròxima reunió de la Subcomissió”, publicava la Conselleria de Turisme, encara que aquesta segona reunió mai s'ha arribat a convocar. “Així, està previst que per a la temporada que ve estigui a punt una nova normativa al voltant del foment del civisme en zones turístiques”, concretaven en aquesta mateixa publicació.