LLEGIR EN CASTELLÀ
Enmig de la polèmica suscitada aquesta setmana després que el PP aprovar per error més de 30 esmenes de Vox que tomben dècades d'avenços en matèria mediambiental i de normalització de la llengua catalana a les Balears, el Govern liderat per la popular Marga Prohens ha acordat apujar el sou a diversos dels seus consellers a través d'una esmena recent presentada als seus pressupostos de 2025. En concret, la pujada es materialitzarà mitjançant diverses vies, una de les quals permetrà que els components de l'Executiu que no tinguin la condició de diputats percebin les mateixes quantitats que les que cobren els parlamentaris per raons d'assistència a les sessions de la Cambra balear.
Es tracta d'unes mesures que contrasten amb el compromís adoptat pel Govern del PP a l'inici de legislatura, quan va anunciar la supressió de diverses conselleries amb vista a “reduir la superestructura del govern anterior i racionalitzar l'Administració”. Els Pressupostos del 2024 ja van incorporar un increment del 5% del sou dels membres del Govern, una pujada que va acabar elevant-se al 7,5% després que l'Estat autoritzés un augment del 2,5% per als funcionaris. L'addenda, registrada aquest dijous pels conservadors en lloc d'haver inclòs aquest apartat en el mateix moment en què van ser presentats els comptes autonòmics, aclareix que les percepcions les rebran quan hagin estat convocats formalment a aquestes sessions i hi hagin assistit
D'altra banda, el grup parlamentari del PP ha presentat una modificació al projecte de pressupostos perquè els membres del Govern, els alts càrrecs —inclosos els òrgans unipersonals de direcció— i el personal eventual que, en el moment del seu nomenament, estiguin domiciliats a Menorca, Eivissa o Formentera així com també fora de l'arxipèlag, tinguin dret a percebre un plus de fins a 22.000 euros -6.000 d'ells sense necessitat de justificació- pel cost d'allotjar-se temporalment a Mallorca.
En concret, tots ells podran cobrar un màxim de 16.000 euros en concepte de despeses justificades “pel cost d'arrendament o altres figures inherents a la necessitat temporal d'allotjament a Mallorca i els desplaçaments aeris, marítims o amb transport públic terrestre derivats del trànsit entre Mallorca i el domicili”. De la mateixa forma, el Govern establirà una quantia fixa addicional de 6.000 euros que indemnitzarà, “a tant alçat i sense necessitat de justificació, despeses de serveis i subministraments a l'habitatge, manutenció en cas d'utilitzar serveis de hoteleria, i en general les pròpies de l'allotjament temporal a l'illa de Mallorca i viatges entre el domicili i l'illa de Mallorca”.
Cal recordar que, durant la legislatura passada, el Govern presidit per la socialista Francina Armengol i integrat pel PSIB, Podem i els ecosobiranistes de Més va suprimir el plus de residència que anys enrere havia implantat el PP, fins aleshores fixat en 22.000 euros, per als alts càrrecs que es desplacessin a Balears. Tot i això, va decidir mantenir aquesta partida per als que es traslladessin a Mallorca des de Menorca, Eivissa i Formentera. El 2021, l'Executiu va aprovar reduir aquest complement en 4.000 euros. Ara, el PP ha decidit, mitjançat la reçent esmena, incrementar-lo de nou fins als 22.000 i estendre'l als que resideixen fora de la comunitat autònoma.
El passat 22 d'octubre, i després de diverses setmanes de negociacions, el Govern treia endavant la seva proposta de sostre de despesa dels Pressupostos autonòmics del 2025 gràcies a l'abstenció de Vox, que només un dia abans havia anunciat el seu posicionament després d'arrencar el compromís dels populars que no accediran al repartiment de menors estrangers no acompanyats que proposa el Govern central, així com la implantació d'altres mesures per lluitar contra la “immigració i l'ocupació irregular”.
El Parlament balear aprovava així, amb els vots dels 25 diputats del PP, del parlamentari per Formentera Llorenç Córdoba i de l'exdiputat de Vox Xisco Cardona, un límit de despesa fixat en 6.562 milions d'euros que els conservadors han qualificat d'“històric”. Davant d'això, l'oposició ha acusat el Govern de “maquillar” els seus números, que considera “insostenibles” i dirigits a “injectar més recursos al sector immobiliari ia la política del rendisme”.