El Govern balear del PP torna a pactar amb l'esquerra i no legalitzarà habitatges en zones inundables ni permetrà obres

El Govern balear liderat per la popular Marga Prohens no permetrà construir ni legalitzar noves edificacions a zones inundables, com ja tenia previst l'Executiu. Tot i això, després d'un acord aconseguit amb els partits d'esquerres, tampoc autoritzarà que els seus propietaris realitzin obres als habitatges ja construïts, entre els quals els dirigits a evitar possibles desbordaments, com reclamava l'oposició. Tal com han confirmat fonts del Govern a elDiario.es, les mesures seran aprovades aquest mateix divendres via decret que corregirà la Llei balear de simplificació administrativa impulsada pels conservadors i que preveu agilitzar els tràmits urbanístics a les illes.

El gabinet autonòmic també preveu donar llum verda aquest divendres a un altre decret, el que suprimirà les 34 esmenes que Vox va presentar al text d'aquesta normativa i que els populars van incorporar per error durant la validació de la Llei al ple del Parlament del passat 26 de novembre. Entre les mesures que l'extrema dreta volia incloure al text hi ha la supressió del català a la funció pública i l'autorització per construir en àrees de màxima protecció, a més de la possibilitat d'edificar en zones de servitud de Costes, legalitzar camps de polo a zones especialment vulnerables i retrocedir en àmbits d'igualtat i identitat de gènere a l'educació.

Després de negar-se els de Santiago Abascal a repetir de nou la votació en la mateixa sessió plenària, el vicepresident econòmic de l'Executiu, Antoni Costa, va anunciar immediatament l'aprovació d'un decret que invalidi les esmenes, aprovades, com va precisar en diverses ocasions, per un “error humà”. L'esquerra s'ha compromès a abstenir-se en la votació que previsiblement tindrà lloc la setmana vinent, quan la Cambra autonòmica validi els dos decrets. A canvi, el PP també s'abstindrà quan es voti la derogació de la Llei autonòmica de memòria democràtica, la supressió de la qual van imposar els d'Abascal a l'inici de legislatura a canvi de facilitar la investidura de Prohens. La normativa que recorda a les víctimes del franquisme seguirà, per tant, vigent en Balears.

La intenció de tombar les esmenes de Vox a l'articulat de la Llei de simplificació administrativa es va convertir en la gènesi d'una crisi entre PP i Vox que va detonar quan l'extrema dreta va decidir tirar per terra en primera votació els Pressupostos autonòmics de 2025 i va buidar de contingut tant l'articulat com les seccions que componen el text d'aquests comptes. Davant la falta d'acord, Prohens s'ha vist obligada a retirar el projecte i a prorrogar els comptes de 2024 fins que “es donin les condicions” per a aprovar les del pròxim any -els 26 escons que sumen el PP i un diputat de la dreta local de Formentera no li donen la majoria suficient- i s'arribi a un nou pacte que permeti treure els números avanci.

Cal recordar que el decret de simplificació administrativa va ser impulsat el mes de maig passat, abans, per tant, que la DANA devastés a finals d'octubre diversos municipis de la Comunitat Valenciana i deixés més de 200 morts. El text permetia inicialment la legalització i la construcció d'habitatges en zones de risc, però el que va passar amb la DANA va portar els populars a replantejar la normativa. Fins ara, els conservadors mantenien la seva intenció, si bé no de legalitzar ni construir en aquests llocs, sí de permetre la realització d'obres a les edificacions ja existents. Unes mesures que ha fet enrere, tal com han assenyalat fonts de la negociació a elDiario.es.

L'aprovació de la Llei va ser ferventment criticada pels grups d'esquerres, que hi veuen, més enllà de l'acord assolit sobre zones inundables, una “ruptura del consens” en matèria de disciplina urbanística a les illes així com una successió de les polítiques de “perversió i abús territorial” impulsades pels expresidents populars Gabriel Cañellas, Jaume Matas i José Ramón Bauzá, de les quals, en paraules de la diputada de Més per Mallorca Maria Ramon, Prohens és “una digna successora”.

Per la seva banda, la diputada socialista Mercedes Garrido va recriminar que aquesta Llei persegueix en realitat beneficiar els negocis privats, que es veuran “afavorits” per la supressió de la Comissió balear de Medi Ambient, la legalització “a la carta” del polígon del municipi mallorquí de Campos -la situació irregular dels quals va motivar una àrdua investigació per part de l'extinta Oficina Anticorrupció, denuncia avui en mans de la Fiscalia- i la “legalització dels negocis en mans dels especuladors, que veuen com puja de preu el seu habitatge”. Pel que fa a les disquisicions sobre les zones en risc de desbordament, la parlamentària va lamentar que, “sense la desgràcia” ocorreguda a la Comunitat Valenciana com a conseqüència de la DANA, “avui [al PP] veurien totalment normal construir en zones inundables, legalitzar i reformar cases il·legals”.

Finalment, la diputada d'Unides Podem Cristina Gómez va recriminar que, amb aquesta normativa, “s'afavoreixin els 'pelotazos' urbanístics” i es beneficiï “als de sempre mitjançant un urbanisme a la carta”. “I no és una manera de parlar: tota la gent que té cases que haurien de ser per als agricultors de sobte són casoplons. Han eliminat la Comissió de Medi Ambient en considerar-la un òrgan polític i l'han substituïda per un únic càrrec polític”. Segons el grup ecologista GOB, amb l'aprovació d'aquesta Llei “hi haurà conseqüències greus per a la protecció dels recursos naturals i del sòl” a les Illes, els ciutadans dels quals es van mobilitzar massivament a mitjans d'aquest any per exigir canvis en una política econòmica basada en el monocultiu turístic.