Javier García Campayo: “Els nostres avis tenien menys comoditats, però també menys patiment psicològic”

En un món hiperaccelerat on sembla que la productivitat és l'únic indicador d'èxit, Javier García Campayo defensa la pausa com una necessitat vital. Psiquiatre, catedràtic a la Universitat de Saragossa i director del Màster de Mindfulness de la mateixa institució, fa anys que investiga com la meditació pot transformar la salut mental i emocional.

La seva visió és clara: el mindfulness no és una moda ni un concepte místic, sinó una eina amb efectes mesurables a l'arquitectura cerebral i a la prevenció de l'estrès i la depressió.

En la seva recent visita a Mallorca, ha impartit un curs sobre els Brahmaviharas, antigues pràctiques meditatives que cultiven l'amor benvolent, la compassió, l'alegria empàtica i l'equanimitat.

Vostè integra medicina i meditació, ciència i espiritualitat. Quin diria que és el nucli comú que connecta aquestes disciplines, actualment força separades?

Actualment, hi ha un fort moviment en la ciència, la psicologia, la psiquiatria i l'educació que redescobreix i estudia les tradicions meditatives i espirituals, l'eficàcia de les quals en el benestar humà ha estat científicament comprovada. La investigació se centra a avaluar aquestes tècniques, adaptar-les i determinar en quines persones o contextos resulten més efectives, seguint un enfocament similar al de la psicoteràpia i els medicaments. En aquest sentit, la neurociència juga un paper clau a identificar-ne els beneficis específics.

Quines són les troballes científiques més sòlides que donen suport a la legitimitat de la meditació?

L'evidència científica, especialment en medicina, confirma els beneficis del mindfulness, la seva forma més estudiada. S'ha demostrat que és una teràpia eficaç per prevenir la depressió recurrent, situant-se al nivell dels tractaments farmacològics. També ha mostrat efectivitat en ansietat, addiccions, maneig del dolor i qualsevol condició vinculada a l'estrès.

Una de les troballes més sòlides és que la meditació és una de les millors eines per a la gestió de l'estrès crònic, un factor clau en malalties cardiovasculars, diabetis, trastorns psicosomàtics i fins i tot certs tipus de càncer. A més, estudis recents indiquen que una pràctica meditativa sostinguda durant almenys una dècada pot augmentar l'esperança de vida, fins i tot controlant factors com ara dieta i exercici. La capacitat per reduir l'estrès crònic la converteix en una estratègia fonamental per a la prevenció de malalties i la promoció de la longevitat.

La tecnologia ha disparat la manca datenció, especialment en nens i adolescents. Com podem reconduir aquesta situació?

La societat actual té la menor capacitat datenció de la història a causa de la hiperestimulació tecnològica, no només per xarxes socials, sinó per la tecnologia en general. Aquesta sobrecàrrega d'estímuls afecta negativament el benestar psicològic i explica l'auge de tècniques com el mindfulness.

La neurociència ha demostrat que una ment estable i atenta és més feliç i equilibrada, mentre que una ment dependent d'estímuls constants pateix més. Això s'observa especialment a l'educació, on la capacitat de concentració dels alumnes ha disminuït dràsticament en les darreres dècades.

Per revertir aquesta tendència, és clau enfortir l'atenció plena mitjançant tècniques com el mindfulness i reduir la quantitat d‟estímuls diaris. La hiperestimulació genera addicció i una intolerància a l'avorriment i afecta la concentració. A més a més de la meditació, és fonamental un canvi social i individual que fomenti la recuperació de l'atenció, la calma i l'estabilitat mental.

La neurociència ha demostrat que una ment estable i atenta és més feliç i equilibrada, mentre que una ment dependent d'estímuls constants pateix més

Com podem superar la por de descobrir-nos i de connectar amb nosaltres mateixos?

La por existencial a Occident està lligada a la pèrdua de connexió espiritual, que no requereix una religió específica i pot sorgir en qualsevol context meditatiu. La meditació, sigui cristiana, budista, hindú o laica, permet accedir a un estat de silenci interior, interrompent el diàleg mental constant que genera angoixa. Com a psiquiatre, observo que moltes persones pateixen precisament per la seva incapacitat de silenciar aquesta xerrada interna.

A mesura que la meditació redueix aquest soroll intern, facilita una connexió profunda amb la realitat, l'univers o el cosmos, generant espontàniament una espiritualitat natural. Aquesta experiència no depèn de creences religioses i pot ser viscuda fins i tot per ateus o agnòstics. En definitiva, la meditació és una via per transcendir la por existencial en permetre'ns connectar amb la nostra dimensió espiritual inherent.

La meditació, sigui cristiana, budista, hindú o laica, permet accedir a un estat de silenci interior, interrompent el diàleg mental constant que genera angoixa

Com saber quin tipus de meditació ens convé i com iniciar-nos a la pràctica?

Per iniciar-se, el mindfulness és una de les opcions més accessibles, amb cursos grupals, sessions guiades i recursos en línia. Tot i que totes les tècniques meditatives aporten beneficis, cada persona respon millor a diferents enfocaments. Algunes persones prefereixen meditar enfocant-se en la respiració, d'altres en sensacions corporals i d'altres necessiten tècniques en moviment. Aproximadament un 20% de la població troba difícil la meditació estàtica i es beneficia més de pràctiques dinàmiques com ara ioga, tai-txi o txi kung. L'essencial és provar diferents modalitats amb obertura fins a trobar la que s'adapti millor a les nostres necessitats i preferències, permetent així una pràctica més profunda i sostinguda.

Al mig del soroll extern, com podem identificar els nostres valors autèntics?

Moltes persones mai no han reflexionat sobre els seus valors fonamentals, cosa que és crucial per afrontar l'adversitat. En consulta, en preguntar pel sentit de la seva vida, molts pacients se sorprenen, però definir-ho ajuda a no quedar atrapat en la identitat de “malalt” o “víctima” davant de dificultats com una malaltia crònica.

Un exercici eficaç per descobrir els valors essencials és projectar-se mentalment cap al final de la vida, imaginant retrospectivament què considerarem veritablement important als 80 anys. En general, allò que emergeix com a autènticament valuós són dues coses: primer, les relacions afectives significatives, les persones que hem volgut i que ens han volgut; i segon, la contribució que hàgim fet al món, allò que hàgim aportat perquè el nostre entorn sigui una mica millor.

Aspectes com l'èxit material, la fama o els diners perden importància o directament es tornen irrellevants. Aquesta reflexió profunda permet reconèixer si s'ha invertit massa temps en allò superficial i ajuda a viure amb més coherència, enfocant-se en allò que realment dóna sentit a la vida.

Un exercici eficaç per descobrir els valors essencials és projectar-se mentalment cap al final de la vida, imaginant retrospectivament què considerarem veritablement important als 80 anys. Aspectes com l'èxit material, la fama o els diners perden importància o directament es tornen irrellevants

Krishnamurti va dir que: “No és signe de bona salut estar ben adaptat a una societat profundament malalta”.

La clau està en l'experiència personal. En cursos i recessos, solc preguntar: “Alguna vegada heu trobat fora una cosa que us hagi donat una felicitat estable i duradora?” La majoria cerca la felicitat en factors externs i materials, però l'autèntica felicitat sorgeix a l'interior, cosa que només es comprèn a través de la pròpia experiència.

La meditació és una eina poderosa per reconnectar amb nosaltres mateixos i alliberar-nos de la dependència del consumisme sense necessitat d'aïllament ni canvis radicals. És possible viure plenament en societat —treballant, interactuant i complint responsabilitats—, però sense caure al parany de buscar la felicitat en allò extern. Moltes persones han despertat aquesta veritat senzilla: la felicitat genuïna no depèn de factors materials, sinó de la nostra relació interna amb nosaltres mateixos.

Vostè lidera un màster pioner a mindfulness i tècniques meditatives relacionades. Des de la seva perspectiva, quins canvis fonamentals s'haurien de produir al sistema educatiu?

En les darreres dècades, l'educació ha evolucionat cap a un reconeixement més gran de l'educació emocional i d'altres formes d'intel·ligència, com la intel·ligència emocional. En aquest context, tècniques com el mindfulness ja s'estan incorporant a col·legis, instituts i universitats, cosa que és crucial, especialment perquè la salut mental dels estudiants universitaris és cada vegada més fràgil. Tot i això, hi ha dos grans desafiaments. El primer és que vivim en una societat on prima el consum immediat i la baixa tolerància a l'esforç, cosa que xoca amb la naturalesa de les pràctiques meditatives, que requereixen constància i disciplina. El segon desafiament és la sobreestimulació tecnològica, que ha reduït dràsticament la capacitat datenció dels estudiants.

Per això, considero que el sistema educatiu necessita dos canvis fonamentals. En primer lloc, la pràctica del mindfulness i tècniques similars s'hauria de fomentar de manera generalitzada per enfortir l'atenció plena, la calma mental i la gestió emocional. En segon lloc, no n'hi ha prou d'incorporar aquestes tècniques si no abordem el problema estructural que representa la sobrecàrrega d'estímuls a la vida dels estudiants. Cal repensar l'entorn educatiu per reduir la saturació d'estímuls externs i afavorir-ne una atenció més estable i profunda. No hi ha una solució senzilla, però sí que podem començar generant espais que valorin la concentració i l'esforç sostingut, perquè en depèn en gran mesura el benestar mental i emocional de les futures generacions.

Vivim en una societat on prima el consum immediat i la baixa tolerància a l'esforç, cosa que xoca amb la naturalesa de les pràctiques meditatives, que requereixen constància i disciplina. El segon desafiament és la sobreestimulació tecnològica, que ha reduït dràsticament la capacitat datenció dels estudiants

On és ara l'avantguarda de l'estudi sobre la consciència humana?

Estem en un moment fascinant per a l'estudi de la consciència, amb múltiples universitats i centres de recerca a tot el món dedicant esforços a la seva exploració. S'està superant el paradigma reduccionista que només la considera un fenomen cerebral o material, i la investigació avança cap a enfocaments més integradors. Una àrea de gran interès és l'anomenada “consciència expandida”, que investiga estats on la percepció transcendeix les limitacions habituals de l'espai i el temps. Estudis recents suggereixen que la consciència podria accedir a informació que, des d'un punt de vista convencional, semblaria inaccessible, incloent esdeveniments del passat o fins i tot certes anticipacions del futur.

Aquest enfocament s'alinea amb noves concepcions científiques sobre el temps, que ja no es considera exclusivament lineal. Algunes investigacions suggereixen fins i tot que la consciència pot influir en el seu entorn de maneres encara no compreses del tot. En aquest context, ha emergit la “neurociència contemplativa”, una àrea d'estudi que analitza la relació entre l'activitat cerebral i les experiències meditatives, místiques o percepcions alterades del temps i l'espai.

Les troballes actuals apunten a un model més ampli, en què la consciència no seria simplement un producte del cervell, sinó un fenomen més complex, encara per definir. Alguns estudis recents suggereixen que certs estats de consciència poden oferir accés a informació difícilment explicable des d'un paradigma materialista convencional. Estem, doncs, en una etapa d'expansió i redefinició conceptual de l'estudi de la consciència, amb un potencial transformador enorme. La meva esperança és que aquests avenços en neurociència contemplativa i espiritualitat científica contribueixin a elevar el nivell de consciència col·lectiva, impulsant societats més madures, equilibrades i harmòniques.

Com seria realment un cervell, una consciència o un ésser humà plenament desenvolupat?

Encara que no podem predir amb exactitud fins on podria arribar un ésser humà plenament desenvolupat, sí que podem identificar certs trets fonamentals. Un cervell i una consciència en el seu màxim desenvolupament experimentarien el dolor de manera molt menys intensa, ja que el patiment mental i emocional no amplificaria les sensacions negatives.

A més, existiria una percepció natural i espontània de connexió profunda amb altres éssers humans i amb l'entorn. Les qualitats meditatives d'amor benvolent, compassió, alegria empàtica i equanimitat serien inherents sense necessitat d'un esforç continu per cultivar-les. Des d'aquest estat de consciència, el desig de benestar per als altres sorgiria de manera espontània, fent impensable causar danys innecessaris a altres éssers vius. La violència envers els animals o la indiferència davant del patiment aliè serien actituds difícils de sostenir en una ment plenament desenvolupada.

Aquesta evolució també comportaria una consciència ecològica autèntica, no basada en normes o imposicions externes, sinó en una comprensió profunda de la unitat amb tot el que existeix. Això transformaria radicalment la nostra relació amb lentorn natural i promouria societats més pacífiques, cooperatives i equilibrades. En un món on cada persona reconegués la interconnexió amb els altres, la guerra, l'explotació ambiental i l'aïllament emocional serien fenòmens pràcticament inconcebibles.

La violència cap als animals o la indiferència davant del patiment aliè serien actituds difícils de sostenir en una ment plenament desenvolupada

Com podem equilibrar el rigor científic amb la subjectivitat inherent a aquestes experiències?

Aquest és un desafiament clau. Hi ha una tensió entre les experiències en primera persona, com les sensacions internes durant la meditació o el son lúcid, i les observacions en tercera persona, és a dir, els canvis fisiològics i cerebrals mesurables mitjançant eines científiques com la neuroimatge funcional o l'electroencefalograma.

Tradicionalment, no sempre hi ha hagut una correspondència clara entre aquestes dues dimensions, però els avenços tecnològics recents estan aconseguint connectar cada cop més l'experiència subjectiva amb dades mesurables. Avui dia, la neurociència ha identificat correlats específics al cervell durant estats meditatius profunds o experiències de consciència alterada, cosa que permet validar científicament fenòmens que abans es consideraven merament subjectius. Hi ha càtedres especialitzades en ciències contemplatives, com a Austràlia, que estan invertint recursos per aprofundir en aquests estudis.

No obstant, vivim una paradoxa: som la societat amb més avenços tecnològics i benestar material, però també una de les que més pateix psicològicament. Els nostres ancestres, amb menys comoditats, tenien més tolerància a la frustració, mentre que avui qualsevol contratemps genera un patiment emocional desproporcionat. Aquesta discrepància entre benestar material i patiment psicològic és justament el que tècniques com el mindfulness busquen abordar.

És en aquest punt on la integració entre ciència i espiritualitat esdevé crucial. Comprendre els efectes d'aquestes pràctiques no només des de l'experiència personal, sinó també des de la validació científica permet donar-los un marc rigorós i aplicable a la nostra societat. La investigació en aquest camp continua avançant i és molt prometedora, amb el potencial de generar troballes fascinants en els propers anys que podrien redefinir la nostra comprensió de la consciència i el benestar humà.