L'ultra Le Senne planteja expulsar definitivament les diputades que van exhibir les samarretes de tres afusellades del franquisme

El president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), s'està plantejant la possibilitat d'expulsar de manera definitiva de la Mesa de la Cambra les diputades socialistes Mercedes Garrido i Pilar Costa, a qui aquest dimarts el parlamentari d'extrema dreta va ordenar que abandonessin l'hemicicle davant la seva negativa a canviar-se les samarretes que portaven amb el retrat d'Aurora Picornell, icona del republicanisme a Mallorca, i dues afusellades més pel franquisme. Le Senne considera que els fets esdevinguts durant el ple van ser d'una “gravetat extraordinària”.

En declaracions als mitjans abans de la Junta de Portaveus celebrada aquest dimecres, la segona autoritat de Balears ha manifestat que “no es pot perdre l'educació i el respecte a la institució i als càrrecs”, asseverant que “fins a 12 vegades” va tallar el micròfon d'una de les diputades i aquesta el va tornar a obrir.

En aquest sentit, el president es basa en l'article 88 del Reglament del Parlament, que preveu que quan els membres de la Mesa vulguin intervenir en el debat hauran d'abandonar-la i baixar a un escó. “Interpret, amb el suport dels serveis jurídics, que se'n deriva un deure de neutralitat de la Mesa”, ha recalcat. Sobre això, ha assenyalat que “una altra cosa és si es pot cridar a l'ordre per incomplir aquest deure”, incidint que les va cridar a l'ordre pel “desordre que amb aquesta actitud generen al ple”.

L'episodi es va produir quan es començava a debatre l'esmena a la totalitat dels grups d'esquerres a la derogació de la Llei balear de memòria democràtica, la supressió de la qual ha promogut Vox, i quatre mesos després que Le Senne trenqués el mateix retrat de les conegudes com a 'rojas del Molinar', la fotografia de les quals exhibia Garrido a la tapa del seu ordinador. El màxim representant de la Cambra va instar les dues socialistes que substituïssin les seves peces de roba amb l'objectiu de salvaguardar la neutralitat de la Mesa o bé que ocupessin els seus escons a l'hemicicle si preferien continuar portant-les.

Tot i això, davant la persistència de totes dues per continuar portant la samarreta, enmig d'un clima de màxima tensió i després de tres cridades reglamentàries a l'ordre, el president va ordenar finalment la seva expulsió.

Després de la reunió de la Mesa celebrada aquest dimecres, el PSIB-PSOE ha apuntat a la possibilitat que Le Senne plantegi l'expulsió definitiva de Garrido i Costa de la Mesa mitjançant un escrit de remoció, similar al que van presentar els grups de l'oposició (PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Podem) per apartar el parlamentari de Vox arran de la ruptura del retrat de Picornell. La proposta no va tirar endavant a causa de l'abstenció del PP, que facilitava la continuïtat del dirigent d'extrema dreta.

En el cas de Garrido i Costa, Vox necessitaria del 'sí' dels populars, ja que és imprescindible una majoria de tres cinquens de la Cambra (36 dels 59 diputats de l'hemicicle) perquè la iniciativa pugui prosperar. El debat tindria lloc, a més, en plena negociació del sostre de despesa amb vista als pressupostos del 2025: els de Santiago Abascal encara no han aclarit si recolzaran les xifres plantejades pel PP i adverteixen que el seu vot “no és gratuït”.

En aquest sentit, la formació ha posat sobre la taula tres premisses “fonamentals” per negociar els comptes autonòmics: la revisió de les mesures de Vox paralitzades o derogades després de la ruptura dels acords de governabilitat amb el PP, un “rebuig explícit a les polítiques d'assentament i de repartiment d'il·legals” i “plans concrets” en resposta al repartiment de migrants.

El PSIB-PSOE, per la seva banda, s'ha mostrat disposat a abstenir-se al sostre de despesa si el PP frena la derogació de la Llei de memòria democràtica, proposta que formava part de l'acord de governabilitat que van rubricar tots dos partits a l'inici de legislatura per fer pujar la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern balear. Ambdues formacions van acordar “garantir la memòria entesa com a element integrador per a la reconciliació, combatent qualsevol intent dels que intenten utilitzar-la per dividir els espanyols”, en el que va ser interpretat com un atac cap a la memòria històrica, malentesa pels de Santiago Abascal com un intent de “dividir els espanyols” en lloc d'interpretar-la com una eina per reparar les ferides de la dictadura franquista i la Guerra Civil.