La mort de les balenes o el soroll submarí: les tasques pendents per millorar la protecció del Mediterrani

Una quinzena d'organitzacions ecologistes han demanat al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que dirigeix la vicepresidenta tercera Teresa Ribera, assolir la protecció efectiva del 30% de la Mediterrània amb vista a l'any 2030. “Un entorn marí en bon estat de conservació pot ser el nostre millor aliat per afrontar l'escalfament global i per garantir la nostra prosperitat com a societat”, afirma a elDiario.es Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles. En aquest sentit, els ecologistes han reconegut els esforços que s'han fet fins ara, i és que el 21% de la superfície marina està protegida.

Tot i els avenços, insisteixen que Espanya “continuï avançant en el compliment dels seus compromisos internacionals per protegir el medi marí”. “Això significa no sols declarar nous espais marins protegits, sinó també i sobretot, destinar els recursos necessaris perquè aquesta protecció sigui real i efectiva”, afirma a aquest diari Pablo Rodríguez, coordinador de la iniciativa MED30. Així, Rodríguez destaca que l'acord entre les 15 entitats és “fruit de la cooperació entre les principals organitzacions marines espanyoles” i considera que aquesta unió demostra que “és urgent actuar d'una manera planificada i coordinada per conservar la nostra mar Mediterrània i la seva gran biodiversitat”.

De fet, fins i tot la indústria turística reconeix la necessitat d'avançar cap a un mar balear més protegit. En aquest sentit, cal recordar que la Fundació Marilles va aconseguir que més de 200 entitats –entre elles, hotelers, ecologistes i sector pesquer– s'acollissin al Pacte Blau Balear. “Volem que tots aquells que ens visitin valorin i tinguin cura de la nostra biodiversitat. Però també som conscients que per defensar-la i protegir-la l'hem de conèixer a fons, millorar la qualitat de les seves aigües i preservar-ne la riquesa natural. Protegir el nostre mar balear és apostar per un turisme de qualitat que respecti la destinació”, va declarar Gabriel Escarrer, CEO del grup hoteler Melià.

Un pacte que implica cinc mesures molt concretes: crear una xarxa de santuaris marins que cobreixi el 10% del mar balear; posar en marxa plans de conservació i recuperació d'hàbitats i espècies vulnerables; garantir una pesca sostenible i acabar amb el furtivisme i el comerç fraudulent; millorar la qualitat de les nostres aigües litorals i invertir un mínim d‟un 1% dels pressupostos públics en conservació marina.

De fet, durant la reunió mantinguda amb Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica; Maria Jesús Rodríguez, directora general de Biodiversitat i Fernando Magdaleno, subdirector general de Biodiversitat Terrestre i Marina, els representants de les diferents organitzacions conservacionistes van insistir en la importància que té protegir els espais marins. “Demostra que és urgent actuar de manera planificada i coordinada per conservar el nostre mar Mediterrani i la seva gran biodiversitat”, assegura Pablo Rodríguez. Els acords internacionals de protecció del medi marí estableixen la necessitat d'assolir un 30% dels mars sota protecció i gestió eficaços, així com garantir que el 10% del mar quedi sota protecció estricta, lliure d'activitats antròpiques que puguin comprometre la seva salut ambiental“.

L'acord aconseguit entre les entitats mediambientals ANSE, ClientEarth, Ecologistes en Acció, Fundació Marilles, GEN-GOB, GOB Mallorca, GOB Menorca, Greenpeace, OceanCare, Oceana, Save the Med, SEO/BirdLife, Tursiops, Vell Marí i WWF és fruit, segons les parts implicades, “d'una necessitat urgent”. “Protegir el nostre mar davant la incertesa que genera la crisi climàtica”, valora Esteban. De la mateixa manera, han destacat la importància que el Ministeri per a la Transició Ecològica “elabori plans de gestió ambiciosos i participatius” i que destini “els recursos necessaris per a la seva implementació de manera que aquesta protecció sigui real i efectiva”.

Crisi climàtica i pèrdua de biodiversitat

L'acord marí entre les organitzacions mediambientals adverteix que hi ha una “doble crisi”, climàtica i de pèrdua de biodiversitat, que suposa “una greu amenaça per a la mar Mediterrània”. El 18% de les espècies marines conegudes a nivell global, més de 17.000, es troben a la Mediterrània, cosa que la converteix en una de les zones “amb més biodiversitat del planeta”. Tot i això, també és una de les regions en més perill, ja que les temperatures mitjanes de tota la conca se situen 1,5 graus per sobre del nivell preindustrial. Per això, el declivi dels seus ecosistemes, com les praderies de plantes marines, ja és una realitat.

D'altra banda, cal recordar que la Mediterrània també és un mar que pateix a causa dels grans impactes derivats de la turistificació, el creixement turístic, així com per un trànsit marítim molt intens. Per aquestes raons, el document precisa que les accions han d'anar encaminades a “restaurar ecosistemes i recuperar espècies vulnerables”. Entre els objectius s'estableix el desenvolupament, la publicació i la implementació dels plans de recuperació d'espècies vulnerables o en perill d'extinció, com l'angelot (Squatina sp); la nacra (Pinna nobilis); la baldriga balear (Puffinus mauretanicus) o la tortuga boba (Caretta caretta).

Així, l‟acord proposa actuacions dirigides a minimitzar l‟impacte de les captures accidentals en arts de pesca; la pesca d'arrossegament i la pesca fantasma; adoptar mesures per reduir el soroll submarí produït pel trànsit marí i altres activitats civils i militars; intervencions eficaces que evitin la mort de les balenes i altres espècies de fauna marina per culpa de les col·lisions amb vaixells o millorar la qualitat de les aigües costaneres, acabant amb els abocaments i millorant els sistemes de sanejament“.

“Hem d'avançar en la protecció del mar”

Paral·lelament, el 12 de març passat hi va haver un ple al Parlament balear on es va aprovar parcialment una Proposició No de Llei (PNL) del PSOE relativa a la protecció del mar balear. Tot i això, PP i Vox van rebutjar instar el Govern a iniciar els tràmits per “garantir al mar balear els acords de la COP15”. “El Partit Popular ha perdut una oportunitat d'or per demostrar el seu compromís per avançar en la protecció del mar balear”, lamenta a elDiario.es Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles.

El director de la Fundació Marilles creu que el fet que el Govern hagi rebutjat aprovar mesures com ara que un de cada deu quilòmetres quadrats del mar balear estiguin altament protegits “genera dubtes i molta preocupació”. “Ens preguntem quin és el compromís real d'aquest Govern amb la conservació del mar i quines accions prendrà per protegir-lo”, afirma Esteban.

Els acords de la COP15 consisteixen a crear “una taula social oberta a totes les parts interessades amb l'objectiu que la proposta finalment establerta compti amb l'acord de diferents col·lectius”, així com presentar, en un màxim de dos anys, una proposta concreta de delimitació i el calendari on es recullin els terminis necessaris per aprovar-los. Les propostes, però, van ser rebutjades per la dreta i els socis de govern, l'extrema dreta representada per Vox.

La diputada socialista de la Cambra autonòmica, Maria Pilar Carbonero, va defensar la PNL remarcant que garantir que el mar balear estigui en bon estat conservació és “essencial” per esmorteir els efectes del canvi climàtic i per garantir “el futur d'indústries com la pesca, el turisme, la nàutica”, així com els llocs de treball que en depenen.

Concretament, el Parlament va aprovar instar tant el Govern central com el Govern balear a elaborar plans de gestió “ambiciosos i participatius” i a destinar els recursos necessaris per implementar-los perquè la protecció sigui “real i efectiva”, així com a executar accions per restaurar els ecosistemes marins. Així mateix, s'ha aprovat instar les dues institucions a implementar “mesures per reduir el soroll submarí produït pel trànsit marí, així com a evitar la mort de les balenes i altres espècies per culpa de les col·lisions amb vaixells elèctrics i tradicionals”.

Ni el Ministeri de Transició Ecològica ni la Conselleria de Cicle de l'Aigua han respost les preguntes d'elDiario.es per a aquesta notícia.