Aquí no hi ha qui governi: Formentera, l'illa paralitzada per un president rebel contra el PP

La crisi política en què està sumida Formentera des de fa més de nou mesos sembla que no té fi i setmana rere setmana ofereix nous girs inesperats que han deixat la institució sense capacitat d'actuar en camps decisius. Els desafiaments no cessen de créixer en una illa assotada per la manca d'accés a l'habitatge, la carestia de la vida, una temporada turística que no serà per recordar i les amenaces permanents als seus delicats espais naturals.

Aquesta setmana, el president no adscrit del Consell de Formentera, Llorenç Córdoba, va anunciar que tornaria a constituir la Junta de Govern gràcies a un acord amb els seus exsocis de Sa Unió (PP i Compromís -la dreta local-), però en menys d'una hora la coalició ho va desmentir rotundament. D'aquesta manera, el Consell de Formentera, que aglutina en una sola administració competències locals (com a ajuntament) i autonòmiques (delegades per la comunitat), disposa d'un executiu format per només dues persones –ell i el conseller de Turisme– que no compta amb vicepresidència ni amb Junta de Govern per manca de consellers, elements “necessaris” de la institució, segons la Llei de Consells.

Denúncies, enregistraments i expulsions

Aquest ha estat el darrer capítol d'una història que va començar el novembre del 2023, tot just mig any després que Sa Unió aconseguís una històrica doble victòria: la majoria absoluta al Consell després de 18 anys de governs progressistes i l'escó de Formentera al Parlament autonòmic. Tot es va torçar quan el president i també diputat de Sa Unió, Llorenç Córdoba, va plantejar retirar el “suport incondicional” al govern autonòmic liderat per Marga Prohens (PP).

Al cap de pocs dies, la coalició de PP i Compromís va assegurar en roda de premsa que Córdoba estava arruïnat i que havia demanat un sobresou de 4.000 euros a canvi del seu vot al Parlament. Córdoba ho va negar i va sostenir que era Sa Unió la que necessitava diners per pagar el lloguer del seu local a la capital de l'illa, Sant Francesc.

Des de llavors, la deflagració ha anat a més, passant per l'expulsió de Córdoba de la coalició de la qual va ser cap de llista en dues eleccions i per la destitució de José Manuel Alcaraz (líder del PP local) dels seus càrrecs de vicepresident i conseller de Promoció Econòmica i Administració Insular.

Tot i això, l'animadversió entre el president i Sa Unió no l'ha secundada el Partit Popular de Balears, que davant l'incert equilibri parlamentari del Govern de Marga Prohens, s'ha mostrat reticent a recolzar el PP de Formentera i trencar obertament amb el diputat Córdoba. De fet, el portaveu del Govern balear, Antoni Costa, el mateix que va confirmar al desembre que Córdoba volia “condicionar l'estabilitat” de l'executiu Prohens i que va afirmar que “el que van dir els representants de Sa Unió” sobre els sobresous era “cert”, va rebutjar el juliol passat a Ràdio Illa demanar la dimissió del president del Consell.

Per la seva banda, Córdoba ha acusat Alcaraz de voler ocupar el seu càrrec i de gravar i difondre converses privades, cosa que ha denunciat davant la Guàrdia Civil. La coalició, que sosté que aquests enregistraments demostren la petició de sobresous, va anunciar en un primer moment que els portaria davant la Justícia, cosa que finalment no va dur a terme. El que sí que va fer Sa Unió és formalitzar una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció, a Palma, per acusar el president de prevaricació, malversació, suborn i abús de poder a les adjudicacions dels lots de platja.

Llorenç Córdoba, president de Formentera, ha denunciat al líder del PP per gravar i difondre converses privades. Per part seva, la coalició de dretes de la qual forma part el PP ha denunciat a Córdoba per prevaricació, malversació, suborn i abús de poder

Davant l'oposició no només de Sa Unió, sinó de la resta de les formacions del Ple (Gent per Formentera i PSOE), Córdoba va defensar que les cobdiciades concessions dels quioscs de platja no s'havien d'adjudicar d'acord amb el criteri de la mesa de contractació. Finalment, es van aconseguir adjudicar com indicava aquesta taula tècnica, encara que els quioscs només han començat a treballar a mig estiu, després que el tràmit es dilatés i el president, també conseller de Litoral, s'apartés voluntàriament de l'assumpte per evitar que la resta de consellers del Ple n'aprovessin la recusació.

Un Consell amb dos membres al Govern

Aquest episodi ha estat un dels més tensos durant els mesos en què el Govern insular de Sa Unió comptava amb un president no adscrit que anava per lliure i uns consellers que amb prou feines s'hi comunicaven, però, almenys, el Consell estava operatiu.

Però a finals de juny el Govern va fer implosió. Van dimitir sis dels vuit membres del Govern insular, després d'unes negociacions que van fracassar i en què el president es va negar a readmetre el destituït Alcaraz. La primera conseqüència d'aquesta estampida va ser la impossibilitat de convocar la Junta de Govern, el principal òrgan executiu del Consell, per falta de quòrum.

Des d'aleshores, juntament amb un president que ostenta totes les competències dels consellers que han renunciat o que ell ha cessat, només roman al Govern insular el conseller de Turisme, Habitatge i Innovació, Artal Mayans. Tot i pertànyer a Sa Unió, Mayans va preferir no seguir els seus companys i continuar al càrrec perquè “en temporada turística” s'han de prendre “decisions diàries”. Així les coses, Córdoba no governa sol, però tampoc està ben acompanyat. El titular de Turisme i Habitatge segueix la dinàmica de Sa Unió, vota amb la coalició i sempre que pot demana la dimissió del seu president, com fan la resta dels consellers del Ple.

Com van dimitir sis dels vuit membres del Govern insular, Llorenç Córdoba ostenta totes les competències dels polítics que han renunciat o que ell mateix ha cessat. Només roman en el càrrec el conseller de Turisme, però no fa costat a Córdoba

Dubtes sobre la legalitat dels actes del Consell

En tot cas, amb un executiu amb només dos membres, sense ningú a la vicepresidència i sense capacitat de convocar la Junta de Govern, el Consell es troba en “terreny ignot” i amb seriosos dubtes sobre la legalitat de les seves actuacions, com exposa el secretari insular, Àngel Custodio Navarro, màxima autoritat jurídica de la institució.

Aquest jurista, que ha estat professor de Dret Administratiu i Civil a la Universitat de les Illes Balears (UIB), apunta que, a causa de l'absència dels òrgans esmentats, el Consell de Formentera no pot imposar sancions greus, ni emetre llicències d'obra major a sòl urbà i rústic, a més de matèria patrimonial i històrica. La contractació pública a partir de 15.000 euros és “molt complicada” perquè correspon a una Junta de Govern que no existeix i els lletrats del Consell han hagut d'orquestrar una solució “provisional” per a aquest estiu, però “potser de legalitat controvertida” perquè “contradiu el sistema de la Llei de Consells”.

Així ho explica Navarro en un extens informe remès al Consell Consultiu de les Illes Balears (òrgan superior de consulta de la comunitat, com ho és el Consell d'Estat a escala nacional) perquè faci llum a un escenari que cap legislador va preveure. Al document destaca que la inexistència de la Junta de Govern “és molt greu, perquè el poble queda desapoderat d'unes eines de control i fiscalització d'unes competències que o no s'exerceixen, o s'exerceixen a mitges o, en el pitjor dels casos, s'estarien exercint per qui no correspon”. A més, planteja preguntes que descriuen la gravetat de l'escenari: “Hauria d'haver-hi el Consell Insular de Formentera, com a tal, si no hi ha Junta de Govern?”.

No hi ha vicepresidència i no hi ha possibilitat de convocar la Junta de Govern. El jurista Àngel Custodio Navarro apunta que, davant aquesta situació, el Consell de Formentera no pot, per exemple, imposar sancions greus. A més, està compromesa la contractació pública a partir de 15.000 euros

Un president contra 16 consellers

A aquests dubtes existencials i capacitats retallades se li suma la manca d'impuls polític que 16 dels 17 integrants del Ple insular retreuen el president del Consell. Al Ple d'agost, el cessat Alcaraz (PP) va posar sobre la taula incògnites com si es podran executar i justificar les inversions finançades amb els fons europeus Next Generation, que en el pressupost del 2024 suposen un total de 4,5 milions d'euros. Altres interrogants són quins projectes presentarà el Consell per aconseguir partides de l'Impost de Turisme Sostenible o quins avenços es duen a terme per tractar la ferida més greu de la societat insular, la manca d'accés a l'habitatge.

La Plataforma SOS Habitatge Formentera planifica properes mobilitzacions en coordinació amb altres entitats de l'arxipèlag i des de fa mesos retreu al Consell la manca d'activitat per afrontar una problemàtica que causa greus dificultats a l'hora de contractar personal a les escoles, l'Hospital o les empreses turístiques i deixa sense esperança les persones no propietàries que aspiren a desplegar un projecte de vida a l'illa.

A les darreres sessions plenàries els tres grups polítics amb representació han insistit en el fet que el president es limita a concloure els projectes encarrilats en l'anterior legislatura o bé portar a aprovació assumptes, com les subvencions, que es tramiten per l'esforç dels treballadors públics. Fins i tot quan aquestes s'han aprovat, els consellers han assenyalat que algunes ajudes han arribat amb un retard de mesos, com les adreçades al fràgil sector agrícola i ramader, i a més no han inclòs els increments a la partida que el president va anunciar a principis d'any que “intentaria” aplicar, després que el 2023 aquestes subvencions no es publiquessin.

Gent per Formentera (GxF), a l'oposició, ha denunciat que Formentera.eco, l'innovador sistema que des del 2019 limita el nombre de vehicles de visitants i de la flota de lloguer, ha funcionat aquest estiu a mig gas, sense publicar les propostes de sanció, amb càmeres de control fetes malbé i, durant setmanes, cobrant la taxa corresponent a l'any passat.

A l'últim Ple, la portaveu de la formació, Alejandra Ferrer, es va dirigir al president per denunciar que en plena àrea protegida “hi ha bars que es converteixen en discoteques” perquè amb la manca de potestat sancionadora s'ha generat un marc en el qual “tothom fa el que vol, més o menys com fa vostè”.

El PSOE subratlla des de l'oposició que la regulació del fondeig a l'Estany des Peix, que havia de posar ordre a una llacuna protegida al cor del Parc Natural de ses Salines, ha quedat a mig implementar. Davant els dubtes de si està permès o no fondejar sense títol habilitant, han proliferat nombroses embarcacions que fan un ús 'de facto' de l'Estany. A més, ha caducat el conveni amb què el Govern habilitava el Consell per regular el fondeig i encara no s'ha aprovat de manera definitiva l'adjudicació dels amarratges als usuaris que van aconseguir plaça en la regulació.

El president: que tornin i “es posin a treballar”

A aquestes acusacions i davant de les peticions de dimissió que li cauen des de totes les sensibilitats polítiques del Ple, Córdoba ha respost a la sessió d'agost amb una invitació als seus antics socis de govern de Sa Unió perquè tornin a l'executiu que van abandonar a finals de juny “per pressionar-lo i coaccionar-lo” i “es posin a treballar”. Fins i tot ha ofert públicament muntar una Junta de Govern “multicolor” amb consellers de diferents formacions. Però des de Sa Unió, Gent per Formentera i PSOE reiteren que no volen saber res d'un president en el qual no confien i que és incapaç de mantenir i liderar un equip de persones que treballin en un projecte col·lectiu.

Davant d'aquest bloqueig i la negativa de Córdoba a dimitir, GxF va intentar al juliol una moció de censura que va comptar amb la complicitat del PSOE, però que necessitava el suport d'almenys part de Sa Unió per ser aprovada. El partit, que a excepció de l'actual, ha estat a tots els governs des de la creació del Consell de Formentera el 2007, va proposar de presidir un executiu alternatiu recolzat pel PSOE i els consellers de Sa Unió que pertanyen a Compromís. Tot i això, aquesta formació va lamentar des del primer moment haver d'excloure els seus socis del PP i finalment no va acceptar la presidència per a GxF.

A l'agost va ser el torn de Sa Unió, que va sondejar l'oposició a la recerca de suports. Tot i això, la proposta no ha quallat i GxF va deixar clar des del principi que no pactaria sense que els líders dels dos partits que conformen Sa Unió i que van investir Córdoba renunciïn a les seves actes de consellers.

Reformes per desbloquejar el Consell

El president va ser el primer a buscar una solució jurídica per superar les disfuncions que pateix la institució i va proposar una reforma del Reglament Orgànic del Consell (ROC) en un Ple extraordinari celebrat al juliol. La proposició, que no va prosperar i només va obtenir el vot a favor de Córdoba, implicava delegar provisionalment algunes de les competències de la Junta de Govern cap al Ple i el president mateix. Això comportava celebrar plens amb més periodicitat i carregar l'ordre del dia d'assumptes sobre els quals els consellers que no formen el Govern haurien de decidir i, eventualment, responsabilitzar-se'n. Alejandra Ferrer, de GxF, va ser clara en justificar la seva negativa: “No podem votar aquesta solució de govern unipersonal perquè no confiem en el president”.

Al següent Ple es va aprovar, amb el suport de totes les formacions i l'abstenció de Córdoba, instar el president a plantejar una qüestió de confiança, encara que de moment el cap insular no ha fet ús d'aquesta potestat i res no indica que ho faci a curt termini. Per posar-hi remei, a la darrera sessió plenària, Sa Unió i PSOE han aprovat sengles proposicions per impulsar reformes normatives amb la finalitat d'obligar el president a presentar la qüestió de confiança en cas que el Consell operi, tal com passa actualment, sense Junta de Govern ni vicepresidència. Tot i això, aquesta via pot portar mesos abans que la mesura sigui realment efectiva.

De moment, l'única formació que parla sense embuts “d'inviabilitat” del Consell ha estat Gent per Formentera, però la seva petició per declarar-la i activar la maquinària que desembocaria en la creació d'una comissió gestora provisional i l'avançament electoral no ha estat aprovada al Ple d'agost. Alcaraz, de Sa Unió, ha manifestat que “dins de l'esperpent que estem vivint, no tenim la situació de Marbella”, en referència a l'únic municipi que fins ara s'ha acollit a aquest procediment. El PSOE, mitjançant Rafael Ramírez, ha exposat: “Abans que es declari la inviabilitat, que seria greu, queden cartutxos per disparar”.