LLEGIR EN CASTELLÀ
La població balear ha crescut un 46,3% en les darreres dues dècades (entre 2001 i 2023) mentre que el nombre d'habitatges disponibles ho ha fet entre 2002 i 2023 un 31,2%, fet que suposa una diferència de 15 punts i tendència que el Govern espera revertir a mitjà i llarg termini amb les polítiques en la matèria.
Igualment dispar és el ritme al qual en els darrers anys han crescut el valor de les transaccions d'habitatges (+59,5% entre 2008 i 2023) i els salaris (+26,8% en el mateix període), cosa que evidencia que el ciutadà mitjà, dedicant un 30% del seu salari a l'habitatge, necessiti gairebé 50 anys de mitjana per pagar un habitatge al mercat lliure.
Ho ha explicat aquest dimecres el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, que ha expressat la seva confiança a poder revertir aquestes tendències almenys a mitjà i llarg termini reduint, d'una banda, les taxes de creixement poblacional i, per altra banda, incrementant l'oferta d'habitatge disponible per a la venda i el lloguer.
En matèria de creixement poblacional, la recepta del Govern implica assolir la transformació del model econòmic en un model basat en valor, amb millors salaris que ha vinculat a un augment de la productivitat. En qüestions d'habitatge, ha insistit a les polítiques impulsades per l'Executiu per treure habitatge al mercat. “Tant de bo els últims anys s'hauria pensat en l'oferta”, ha assenyalat.
El Govern ha presentat aquest dimecres l'anàlisi de la conjuntura econòmica que evidencien, amb dades del tercer trimestre, un increment del ritme de l'activitat econòmica amb un creixement del 3,2% impulsat, principalment, pels serveis (3,7%).
La resta de sectors també contribueixen al creixement global: el sector primari (1,8%), el sector industrial (1,2%) i la construcció (0,7%). El dinamisme de l'economia es reflecteix en l'augment de l'ocupació a tots els sectors, amb xifres sense precedents.
En matèria d'habitatge, l'Executiu es fixa com a política prioritària. La directora general d'Economia, Catalina Barceló, ha presentat algunes xifres que justifiquen que es tracti d'una política prioritària de l'Executiu.
Així, a més del ritme de creixement diferent de la població respecte a l'habitatge disponible i les diferències de preus i salaris, Barceló ha ressaltat la disminució progressiva d'habitatges públics disponibles.
En concret, s'ha passat de 2,19 habitatges de protecció pública a la dècada dels 90 per cada 1.000 habitants a 1,15 a la dècada dels 2000 fins que a partir del 2015 no s'ha certificat cap VPO.
Costa ha destacat, en tot cas, l'increment d'habitatges lliures iniciats el primer semestre del 2024, amb un augment del 35%, davant d'una disminució del 14% dels immobles acabats. Segons ha explicat, el fet que el percentatge d'iniciats sigui superior al de realitzats significa que el sector de la construcció romandrà actiu els propers mesos.
Pugen també els habitatges visats, un 9,6% fins a l'agost. Pel que fa al fet que els habitatges visats corresponguin en gran mesura a habitatges de luxe, Antoni Costa ha admès que el repte de l'Executiu és aconseguir que hi hagi més pisos per als residents a les ciutats, especialment a Palma.