PP i Vox ressusciten el 'totxo' a Balears: 20.000 habitatges a Palma i sòl rústic requalificable a 13 municipis

Amb la promesa d'alleujar la crisi habitacional, el PP i Vox han fet aquest dimarts un pas més en la croada contra la sostenibilitat d'un territori sotmès a un enorme estrès hídric i mediambiental. El Parlament balear ha aprovat amb els seus vots el decret llei que permetrà liberalitzar sòl i construir 20.000 habitatges a Palma. Tot i això, la nova normativa no es limitarà a la capital balear, com inicialment havia previst el Govern de la popular Marga Prohens, sinó que s'estendrà als 24 municipis de l'arxipèlag que compten amb més de 10.000 habitants –en 13, amb més de 20.000 residents, es podrà requalificar a més sòl rústic per dur a terme més edificacions–, una exigència que havia imposat la formació d'extrema dreta a canvi de donar el seu suport.

L'aprovació d'aquest decret ha desencadenat una severa pugna entre Executiu, les formacions d'esquerres i les entitats socials i ecologistes, que consideren la iniciativa com “el gran 'pelotazo' urbanístic dels últims 50 anys”. Mentre PP i Vox defensen que la norma agilitzarà la construcció d'habitatges i facilitarà l'accés a una propietat en una Comunitat seriosament afectada per l'especulació i l'avidesa dels fons voltor i dels grans grups inversors, oposició i col·lectius alerten del biaix ideològic de la iniciativa, que posa el focus, denuncien, en la liberalització del sòl i en la reducció dels controls públics mentre deixa de costat la urgència de garantir l'accés a un habitatge digne per a la població resident.

En aquest sentit, recriminen que el decret reforça la visió mercantilista del dret a l'habitatge, on el mercat és l'actor principal i el paper de l'Administració queda reduït a facilitar el negoci immobiliari. Els promotors de Balears han celebrat l'aprovació de la mesura so pretexte de “representar un avenç significatiu en el camí cap a solucions concretes per a l'emergència habitacional actual”. Aquestes són les claus del 'decret-llei d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics':

Increment de densitats

El decret estableix un augment del coeficient d'edificabilitat global del 45%, del qual almenys un 5% haurà de destinar-se a ús comercial, fet que suposa un important increment de places a cada solar urbà o urbanitzable, per a les quals s'ha de realitzar un desenvolupament urbanístic, càlculs sobre quanta aigua caldrà subministrar, estudiar la mobilitat de cada zona, posar en marxa infraestructures públiques –col·legis, col·legis, escoletes, centres de dia...–, projectes que ja es tenien en compte, per a les actuals densitats, en l'actual pla general d'ordenació urbana de Palma, aprovat en 2023 després d'anys de treball, al·legacions, reunions amb veïns i converses amb tècnics i arquitectes. L'oposició recrimina, en aquest sentit, que, amb aquest augment d'edificabilitat, els promotors obtindran un 45% més de rendibilitat de la qual ja tenien.

El conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, argueix que el nou decret pren com a base la coneguda com a 'llei Carbonero', aprovada el 2008 pel segon Pacte de Progrés de Balears. “El problema del sòl i l'habitatge ja existia llavors i no ha deixat de créixer. Els preus anaven a l'alça i s'han disparat els últims anys, sent el de l'habitatge un focus de malestar social davant del qual no hi ha cap altra cosa que reforçar el nostre compromís: més habitatge assequible”, subratllava aquest dimarts durant el debat de la iniciativa.

Àrees de transició

Un dels punts més controvertits del decret, després de l'acord entre PP i Vox, és la possibilitat que les anomenades “àrees de transició”, actualment considerades com a sòl rústic, es puguin requalificar com a sòl urbanitzable per permetre la construcció de nous habitatges. Aquesta decisió quedarà en mans dels ajuntaments, sempre que tinguin més de 20.000 habitants i s'aprovi mitjançant votació en ple municipal. En el cas de Mallorca, són set els municipis que, segons l'INE, superen aquesta xifra: Palma (431.521), Calvià (53.491), Manacor (46.395), Marratxí (39.440), Llucmajor (39.040), Inca (34.077) i Alcúdia (22.075). A Eivissa són la pròpia capital (53.717 habitants), Santa Eulària des Riu (41.228), Sant Josep de sa Talaia (29.506) i Sant Antoni de Portmany (27.341), i a Menorca, Ciutadella (31.443) i Maó (29.902).

El decret estableix que el 50% de les edificacions que es construeixin a les àrees de transició hauran de ser destinades a habitatges de preu limitat (VPL), una nova figura introduïda pel PP en aquesta legislatura el preu màxim de la qual es veu incrementat en entre un 10% o en un 30% sobre els habitatges de protecció oficial (VPO). Amb tot, la nova normativa no detalla quins seran aquests límits ni quins mecanismes garantiran que els preus no s'inflin artificialment o que els nous habitatges acabin fora de l'abast de les famílies treballadores. El decret fixa, a més, que s'haurà de cedir a l'ajuntament un 15% de l'aprofitament per construir vivendes de protecció pública. Per accedir als futurs habitatges de protecció es requerirà almenys cinc anys de residència al municipi on s'ubiqui -de moment, a Palma-, i, de tots ells, el 30% estaran reservats a menors de 35 anys.

Consum de territori

Oposició i ecologistes adverteixen de l'impacte que aquestes reclassificacions tindran sobre l'entorn rural i natural de Balears. La possibilitat de transformar sòl rústic en urbanitzable suposa una amenaça directa als límits actuals de creixement urbanístic, i alimenta l'expansió de ciutats i pobles en detriment d'espais agrícoles o de valor ecològic. Una mesura, segons les formacions d'esquerres, que podria incentivar l'especulació així com l'augment de pressió sobre recursos com l'aigua, el sòl i la mobilitat, ja afectats per l'imparable creixement poblacional amb repercussions serioses, entre d'altres, en matèria sanitària, educativa i d'habitatge. L'impacte del desenvolupament turístic i l'activitat humana a les illes, constantment amenaçades pel totxo i l'asfalt, ha causat un accelerat procés de degradació que preveu agreujar-se en els propers anys fruit de l'impacte del canvi climàtic.

En aquest sentit, per als col·lectius ciutadans i els moviments ecologistes, aquest enfocament contradiu els objectius de sostenibilitat i de protecció territorial defensats en anteriors legislatures, i fins i tot sobrepassa, segons assenyalen fonts de l'oposició a elDiario.es, qualsevol de les pretensions urbanístiques d'anteriors governs del PP.

El paper crucial de l'aigua

La xarxa d'embassaments de Balears és limitada i les reserves subterrànies fa anys que mostren signes d'esgotament i salinització. Terraferida va revelar, a més, com des del 2015 fins al 2021 s'havien construït un total de 5.271 piscines a Mallorca, és a dir, una mitjana de 880 piscines cada any –unes 17 piscines cada setmana–. El 2022, l'illa comptava amb 48.968 piscines –les 5.271 de nova construcció que va denunciar l'entitat ecologista i les 43.697 que ja existien abans del 2015–.

Menys garanties i control públic

El decret redueix tràmits de control previs per part dels ajuntaments i els Consells Insulars, cosa que podria derivar, segons el parer dels partits de l'oposició i els ecologistes, en un increment de les irregularitats urbanístiques i en un debilitament de la planificació a llarg termini. Els socialistes entenen que es tracta d'“una volta de cop a la Mallorca dels maletins” encarnada al 'cas Andratx', que, en plena voràgine immobiliària, principalment a la zona costanera de Mallorca, va suposar el primer gran cop contra la corrupció a Balears. Si les primeres investigacions semblaven limitar-se a escasses llicències concedides de forma irregular, la causa acabaria erigint-se al paradigma de la corrupció urbanística a les illes. El procediment judicial va arribar a esqueixar-se en 79 peces separades i a sumar més de 140 imputats entre exalts càrrecs del PP, promotors, arquitectes i funcionaris.

Manca de mesures socials

Les organitzacions socials critiquen que el Govern balear no plantegi mesures ambicioses per regular, entre d'altres, els preus del lloguer en un context en què gran part de la població balear destina més del 40% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge i tot i que més de 105.000 habitatges es troben buits a les illes. Una xifra que en 2021 suposava un 23,9% més de les que hi havia una dècada abans. Els col·lectius també denuncien que el text no contempli frenar la pressió de l'habitatge turístic ni posi límit a la compra de segones residències per part d'estrangers amb un elevat poder adquisitiu, garantint per llei un parc d'habitatge per als residents atesa l'escassetat de territori i frenant amb això l'increment desbocat dels preus.

Balears és, a més, la setena Comunitat Autònoma que compta amb un major nombre d'habitatges en mans de grans tenidors, és a dir, d'aquells que tenen més d'una desena d'immobles: en total, 26.061 habitatges, xifra que suposa el 4,53% del parc total de l'arxipèlag, compost per 574.813 immobles. Les dades diuen, a més, que 6.672 habitatges a les illes pertanyen a tenidors que posseeixen més de cent immobles (un 1,16% del total), d'acord amb la investigació duta a terme per elDiario.es amb dades inèdites del Cadastre a què va tenir accés aquest mitjà a través d'una sol·licitud pública al Ministeri d'Hisenda emparada a la llei de transparència.

Una estratègia a curt termini per a un problema estructural

El decret estableix una reducció de terminis per als projectes residencials entre 18 i 24 mesos. Tot i això, l'oposició critica que aquests temps mínims podrien impedir que molts d'ells no arribin a executar-se en aquesta legislatura i que, en cas de no aconseguir la requalificació en el futur, els afectats reclamin quantioses indemnitzacions, com en el cas del magnat Matthias Kühn i els més de 96 milions d'euros que el Govern li ha abonat per uns terrenys urbans de la seva propietat que van ser requalificats com a sòl rústic protegit pel primer Executiu de Francina Armengol.