LLEGIR EN CASTELLÀ
“Acabar a la presó és un dels motius que em lleven la son i, alhora, una possibilitat cada vegada més encertada”, afirma a elDiario.es Bilbo Bassaterra, cofundador de Futuro Vegetal, que es defineix a si mateix com“ un col·lectiu de desobediència civil i acció directa que lluita contra la crisi climàtica”. Bassaterra acaba de rebre una notificació del Jutjat d'Instrucció número 1 d'Eivissa en què se'l cita a declarar en qualitat d'investigat per un presumpte delicte lleu de danys. L'acusació particular és exercida, en aquest cas, per Air 2 Aviation GMBH, AENA i la Fiscalia.
Els fets van passar durant el matí del 14 de juliol quan tres activistes de Futuro Vegetal i un d'Extinction Rebellion van entrar a la pista d'aterratge de l'aeroport de l'illa, van ruixar de pintura biodegradable a un jet privat i es van enganxar a ell, en el marc de la campanya Jets and yachts, the party's over (Avions privats i iots, la festa s'ha acabat). Amb aquesta acció, els activistes climàtics exigien “la prohibició dels jets privats i l'eliminació de les emissions de luxe”. A més, reclamaven al Govern “que derivi les subvencions que actualment destinen a la ramaderia a la promoció d'alternatives socialment i ecològicament responsables basades en vegetals”.
Bassaterra ha hagut d'acudir al jutjat per accions similars. Aquesta setmana ha rebut una altra notificació d'un jutjat de Bilbao per fets ocorreguts al Museu Guggenheim. “Vaig intervenir gravant l'acció, que va consistir a llençar una mica de pintura rentable a la porta”, explica. “Ens demanen mesures cautelars: presó preventiva i fiança, probablement” i afegeix que ja acumula quatre o cinc processos semblants.
En tots ha estat imputat per presumptes delictes lleus de danys o, simplement, per un delicte de danys. A aquestes acusacions se li suma una altra d'extrema gravetat que afecta el col·lectiu en conjunt: la Fiscalia va incloure Futuro Vegetal a la seva memòria anual de 2022 sota un capítol dedicat al terrorisme. D'altra banda, el gener d'aquest any, la Policia Nacional va tancar una operació amb 22 detinguts que van ser posats a disposició judicial sota l'acusació de pertànyer a una “organització criminal”.
“Si algú tingués la temptació d'imputar-los per un delicte de terrorisme o banda armada [en referència a l'acció de l'aeroport d'Eivissa] o una mica més greu, com a sedició [en referència al cas de Tsunami Democràtic a Catalunya], estaríem davant d'alguna cosa realment desproporcionat”, assegura a elDiario.es Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional i exlletrat del Tribunal Constitucional. Urías creu que en el cas d'Eivissa, en referència al delicte lleu de danys que s'investiga, no hi ha hagut una vulneració del dret a la protesta, però que és cert que hi ha una propensió més gran “a perseguir aquest tipus d'accions més que a altres”.
Si algú tingués la temptació d'imputar-los per un delicte de terrorisme o banda armada [en referència a l'acció de l'aeroport d'Eivissa] o una cosa més greu, com a sedició [en referència al cas de Tsunami Democràtic a Catalunya], estaríem davant una cosa realment desproporcionada
Després que Futuro Vegetal i Extinction Rebellion apareguessin a la memòria anual de la Fiscalia del 2022 en un capítol dedicat al terrorisme, el Ministeri Fiscal va sortir a desmentir que aquests grups fossin “organitzacions terroristes”. Acusacions d'aquest tipus, o com ha passat amb el cas de Tsunami a Catalunya, provoquen que les persones “deixin d'exercir els seus drets”, afirma Urías. “L'objectiu és de dissuasió”, assenyala el professor de Dret Constitucional.
En termes més generals, Urías apunta que, si durant el transcurs d'una protesta o manifestació “es produeixen danys a les persones o als béns” (per exemple, que algú trenqui l'aparador d'un banc), els responsables poden imputar-se un delicte de danys. “Això no necessàriament suposa una vulneració del dret a la protesta”, afirma Urías. Preguntat per altres accions de grups climàtics alineats amb els objectius de Futuro Vegetal, com la protesta que va tenir lloc el 6 d'abril del 2022 per part de Scientist Rebellion, en què s'ha demanat penes de presó per a activistes que van ruixar la façana principal del Congrés dels Diputats amb líquid d'aigua amb remolatxa, Urías afirma que això “sí que ha estat molt desproporcionat”. “Hi ha una voluntat repressiva que al final dissuadeix d'exercir drets fonamentals”, declara l'exlletrat del Tribunal Constitucional.
Després de la protesta davant de la Cambra Baixa, a la qual van acudir personalitats de renom com el científic del CSIC Fernando Valladares, més d'una desena activistes van ser detinguts i imputats, entre ells Jorge Riechmann (professor de la Universitat Autònoma de Madrid), Juan Bordera (activista climàtic) i Karen Killeen (fundadora d'Extinction Rebellion Eivissa). Tots ells van ser acusats de dos delictes: un de danys agreujats a edificis de valor històric i un altre de desordres públics, pels quals s'enfronten a diversos anys de presó.
“En el cas del Congrés dels Diputats les penes són desproporcionades. S'està llançant un missatge per intentar evitar que les protestes contra el canvi climàtic vagin a més i per retallar el dret a la protesta”, valora Uries, però afegeix que, en el cas de la protesta de l'aeroport d'Eivissa, sense conèixer a fons el tema, “l'acusació no sona tan desproporcionada” per descoratjar que la ciutadania segueixi protestant contra la crisi climàtica.
Li demanen fins a vuit anys de presó
Els delictes de danys suposen acusacions que poden comportar penes de presó, sobretot si es produeixen de manera repetitiva, com és el cas d'alguns integrants de Futuro Vegetal. Tot i això, la que més preocupa Bassaterra és la que fa la Brigada d'Informació de la Policia Nacional. “Consideren que som una organització criminal i ens porten al jutjat: si ens condemnen per aquest delicte, les penes de presó són entre tres i vuit anys”, lamenta el cofundador de l'organització climàtica. “Estic absolutament convençut que no formo part de cap organització criminal, però no puc posar la mà al foc que algun jutge o jutge consideri que sí”, afegeix.
Preguntat sobre quines repercussions creu que tindria per al Govern progressista que activistes climàtics de Futuro Vegetal o Extinction Rebellion acabessin a la presó per dur a terme “accions de desobediència civil”, Bassaterra afirma, en relació amb la legislatura passada, que es van cometre “vulneracions de drets humans que són bàsics”. En aquest sentit, assenyala l'actuació de la Guàrdia Civil el 24 de juny del 2022, quan van morir 23 persones intentant saltar la tanca de Melilla, almenys un d'ells a terra espanyol, i que va posar en dubte el paper de Fernando Grande-Marlaska, ministre de l'Interior.
L'activista climàtic en posa un altre exemple més recent: la condemna del Tribunal Suprem de quatre anys i nou mesos de presó per a diversos antifeixistes del grup conegut com 'els sis de Saragossa', encausats pels disturbis posteriors a una protesta en un acte de Vox a Saragossa el gener del 2019. “Crec que li pot passar factura [al Govern] perquè pot generar certa desafecció en el vot de l'esquerra”, opina.
Exigeixen mesures contundents al Govern
Per fer front al context climàtic actual, Futuro Vegetal exigeix mesures “contundents” al Govern que, al seu parer, avui dia no existeixen. “Em pregunto quina utilitat té el Ministeri per a la Transició Ecològica i per al Repte Demogràfic”, afirma Bassaterra, l'existència del qual atribueix a un “instrument de propaganda” del PSOE. “Estan donant subvencions a les empreses més contaminants perquè, a les grans hectàrees de camp que tenen, instal·lin plaques solars o molins de vent”, assegura. “És una transició ecològica i energètica de mentida”, afegeix.
Finalment, Bassaterra adverteix sobre el perill que, a parer seu, el Govern progressista faci “polítiques reaccionàries” que puguin abonar el terreny per als discursos de l'extrema dreta, negacionistes de la crisi climàtica. Així, l'activista recull el lema del moviment 15M (“En diuen democràcia i no ho és”) i crida a la mobilització ciutadana perquè, segons assegura, “la democràcia va molt més enllà del sistema parlamentari actual”.
“Hem de ser conscients que necessitem grans consensos dins de la població, però ens hem de plantejar si volem continuar donant subvencions públiques perquè tots puguem alimentar-nos massivament amb carn fins a nivells insans per a la mateixa salut o si volem recuperar les terres de cultiu que ara mateix estan en mans de grans corporacions”, manifesta, i conclou que cal adaptar el sistema agroalimentari al context actual de “caos climàtic”.