Robots i Intel·ligència Artificial per assistir a gent gran i dependents: “No vénen a substituir les persones”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Dispensadors intel·ligents de pastilles, telemedicina, realitat virtual per transportar-se al poble on un va viure en la seva infància, anivellament de sentits, noves eines per facilitar l'accessibilitat a persones amb discapacitat visual i, sobretot, robots que ajuden a pal·liar la solitud als ancians, entre altres múltiples funcions. La intel·ligència artificial (IA) es desenvolupa a un ritme vertiginós i ja no s'entreveu el futur de l'assistència i el suport social sense una tecnologia al costat per procurar una vida llarga i saludable. Mentre uns aposten per noves eines per millorar la qualitat de vida i resoldre les necessitats de la gent gran, la incertesa plana sobre un camp que Julio Verne va imaginar molt abans que la ciència ho fes realitat.
“Sempre volem l'essència humana i la interacció amb altres persones. Els robots no vénen a substituir les persones”, subratlla, en declaracions a elDiario.es, Víctor Barrientos, expert en tecnologies de suport i intel·ligència artificial, per apaivagar qualsevol suspicàcia al voltant de les noves tecnologies de suport.
Igual que al llarg de la Història l'home va començar com a Prometeu a desafiar la natura i el món va començar a mecanitzar-se sota el somni de reemplaçar l'esforç humà -mal que els pesés autors com HG Wells, Thomas Carlyle o William Morris-, Barrientos confia que algun dia s'assoleixi aquest objectiu: “És molt probable que algun dia els robots arribin a ser indistingibles de l'ésser humà. Si aconseguim que els robots treballin per a nosaltres i que s'autoreparin, arribarà un moment al que la societat viurà unes eternes vacances i no necessitarem res. Simplement gaudirem de tot”.
Encara lluny de materialitzar aquesta utopia, Barrientos, que treballa en una fundació que dóna suport a persones amb discapacitat visual a Balears, aplica des de fa anys els seus coneixements al desenvolupament d'eines que promouen l'autonomia de les persones dependents i que estan centrades, principalment, a la rehabilitació física i l'estimulació cognitiva. En paral·lel, un equip de la Universitat de les Illes Balears (UIB) està participant en el projecte Pleisar, dirigit a desenvolupar robots i intel·ligència artificial que assisteixin les persones grans a la seva vida diària.
“Els robots físics poden ser essencials per resoldre el problema de l'aïllament entre els adults grans”, expliquen des de la UIB, que assenyalen que s'ha detectat una preferència més gran pels robots físics enfront dels assistents digitals. Dispositius com els rellotges intel·ligents poden ajudar els robots a determinar l'estat de salut i el bioritme, les dades dels quals poden ser utilitzades pels robots socials per registrar-se, ajudar i assessorar. Altres canals de dades, com ara càmeres i micròfons, es poden utilitzar per determinar situacions, reconèixer estats emocionals en funció de l'expressió facial i l'entonació de la parla o detectar caigudes.
Robots per evitar caigudes
En els darrers vint anys, la població d'habitants de 65 anys o més a Espanya ha crescut exponencialment i, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), es preveu que de cara al 2033 hi haurà més de 12,3 milions de persones grans, el 25,2% del total de la població. Actualment, el país compta amb més de deu milions d'habitants més grans de 60 anys (el 21,71% de la població), dels quals el 50,9% afirma haver patit caigudes, segons dades de la UIB. Un mínim del 8% de les caigudes amb conseqüències físiques immediates van acabar, en el cas de més de 200.000 persones, en fractures o lesions greus.
Els investigadors de la Unitat de Gràfics i Visió per Ordinador i Intel·ligència Artificial (UGIVIA-UIB), liderats per Francisco Perales, catedràtic del departament de Matemàtiques i Informàtica, s'han sumat, juntament amb professionals de les Universitats de Saragossa, Granada , Barcelona i La Laguna, als esforços del projecte Pleisar, que proposa ajudar, monitoritzar i cuidar els adults grans utilitzant un agent o robot social.
“La proporció de persones majors de 60 anys va en augment a Espanya, i la tecnologia pot ajudar a fer front a molts dels reptes que s'associen a l'envelliment de la població”, assenyala Perales, que apunta que moltes persones grans es troben en situacions de solitud i, en aquests contextos, són freqüents les caigudes al domicili. Per això, el també director de la Unitat d'Innovació en Videojocs i Intel·ligència Artificial (UVJIA) de la UIB assevera que, a través del projecte Pleisar, volen contribuir a desenvolupar tecnologies d'assistència que “poden ajudar les persones grans a la seva vida quotidiana ”.
La proporció de persones majors de 60 anys va en augment a Espanya, i la tecnologia pot ajudar a fer front a molts dels reptes que s'associen a l'envelliment de la població", assenyala el catedràtic de la UIB Francisco Perales, que apunta que moltes persones grans es troben en situacions de soledat i, en aquests contextos, són freqüents les caigudes al domicili
En concret, la UIB coordina de manera específica un dels subprojectes de Pleisar: el que se centra en l'aplicació de la intel·ligència artificial. Amb ella es pretén que els robots físics puguin ser capaços d'utilitzar dades sobre l'estat dels usuaris que hagin estat recollits per dispositius com ara rellotges intel·ligents, càmeres o micròfons, una informació que també hauria de permetre que els robots interactuïn amb l'usuari, us ajudin a les tasques diàries i, fins i tot, els proposin activitats.
“El ventall d'opcions és molt gran. Gràcies a l'aplicació de la intel·ligència artificial, aquests robots haurien de ser capaços de detectar les emocions dels usuaris mitjançant el reconeixement d'expressions facials o de la veu. També poden ajudar a detectar situacions perilloses per a la salut dels usuaris”, afegeix José M. Buades, principal investigador de la UGIVIA.
Assistents virtuals per fer trucades o emetre recordatoris
Com explica, per la seva banda, Barrientos, els instruments que ofereix la tecnologia de suport són inabastables. Apassionat de la robòtica social que doni resposta a les necessitats de la població, enumera una a una les seves múltiples aplicacions. “Per a la població sènior hi ha moltíssimes tecnologies. A casa ja utilitzem assistents virtuals com Alexa o Google Home perquè, a través d'ordres de veu i d'una manera força senzilla, se'ls demani que afegeixin un recordatori de medicació o posar la música que a un li agrada, a més de recordar coses a través de llistes de la compra i tasques o recordatoris de cites amb el metge”, explica.
“Amb un assistent virtual es pot donar molt suport i fins i tot fer una trucada fàcilment a través dels dispositius, disposar de botons d'emergència sense fil que, en prémer-los a través d'Alexa, es pot fer una trucada que es comuniqui amb una altra Alexa a la mateixa o a un altre habitatge. Són eines que ens proporcionen molta versatilitat a l'hora de proporcionar suports a la gent gran”, afegeix l'especialista, que ha participat en nombrosos projectes d'accessibilitat amb tecnologies inclusives així com en el disseny i fabricació de productes de suport i ajuts tècnics mitjançant la impressió 3D i com a formador en tecnologia de suport a professionals de l'àrea social, usuaris, famílies i altres entitats del tercer sector.
Amb un assistent virtual es pot donar molt suport i fins i tot fer una trucada fàcilment a través dels dispositius, disposar de botons d'emergència sense fil que, en prémer-los a través d'Alexa, es pot fer una trucada que es comuniqui amb una altra Alexa a la mateixa o en un altre habitatge. Són eines que ens proporcionen molta versatilitat a l'hora de proporcionar suport a la gent gran
Entre altres instruments que ja s'estan aplicant hi ha la realitat virtual en entorns de residència. Barrientos explica que ja l'ha posat en pràctica a la fundació en què treballa, on està proporcionant “molt bons resultats”. L'expert assenyala que, mitjançant aquest sistema, han aconseguit “transportar i traslladar alguns residents al seu poble, a qui fa anys que no van per qualsevol tipus d'impediment físic o econòmic”. “A través de la realitat virtual els hem pogut portar de manera efectiva al lloc on s'han criat”, incideix, destacant que aquest mètode permet treballar amb la gent gran a nivell cognitiu i de memòria.
Es tracta d'una aposta “innovadora” que, assenyala Barrientos, “aconsegueix primer motivar-los a fer una activitat a la residència o al centre de dia”. “Això ja genera interacció amb la persona i li proporciona ganes de fer alguna cosa nova, de moure's i accedir a parts de la seva memòria que estan molt consolidades. I aquest accés a la memòria a llarg termini pot ajudar que aquests records no es perdin a causa de l'Alzheimer”, abunda, precisant que també apliquen la realitat virtual a persones amb TDAH o amb trastorn de l'espectre autista “per evitar que entrin en pànic en entrar a un aeroport, en anar al centre de salut o en una entrevista de feina, per exemple”. En aquest sentit, explica que es duu a terme un anivellament d'estímuls exposant de manera progressiva a la persona sensacions com el soroll o una gran quantitat de persones perquè puguin anticipar-se a aquests entorns.
Barrientos també ha aplicat videojocs perquè la rehabilitació física sigui més entretinguda que mitjançant els exercicis habituals, una línia de treball que va començar a desenvolupar fa quatre anys per primera vegada a nivell estatal. “Mitjançant la col·locació d'unes ulleres, els situes en un entorn de piragua, li poses el pedaler a les mans i és com si moguessin el rem perquè puguin avançar al llac”, explica.
La realitat virtual és una aposta innovadora que aconsegueix primer motivar a fer una activitat a la residència o al centre de dia. Això ja genera interacció amb la persona i li proporciona ganes de fer alguna cosa nova, de moure's i accedir a parts de la memòria que estan molt consolidades. I aquest accés a la memòria a llarg termini pot ajudar que aquests records no es perdin a causa de l'Alzheimer
Suport emocional per pal·liar la soledat no desitjada
Pel que fa a la robòtica, assenyala que es tracta d'una solució que està proporcionant “molt bons resultats” i que s'està convertint en una solució “bastant prometedora per millorar la qualitat de vida de la gent gran”, des de l'assistència a la llar a les aules i les residències. “És una cosa que ja hem vist amb els robots de neteja o els aspiradors que freguen i que permeten tenir la casa neta de forma autònoma. En el cas dels robots de suport, es poden integrar en tasques, en activitats com la rehabilitació física i cognitiva”, afegeix.
Barrientos detalla que els robots poden ser interactius i fer jocs o exercicis mentals que estimulin la memòria i l'atenció i que fins i tot poden ser personalitzats en funció del nivell i la progressió de cada persona. En aquest sentit, s'enfoquen principalment en persones amb indicis de deteriorament cognitiu o Alzheimer i, segons subratlla, “està demostrat que alenteix molt el progrés d'aquest tipus de malalties”. “I al final, alentir això significa que millores la qualitat de vida de les persones i els proporciones més autonomia perquè puguin ser a casa seva, endarrerint el pas a una residència ia la institucionalització de la vida”, destaca.
Barrientos assevera que els robots també poden oferir suport emocional per pal·liar la soledat no desitjada i que li recordin esdeveniments, li expliquin una història o un acudit i li permetin mantenir cert nivell de conversa. L'expert creu que, en aquest aspecte, les intel·ligències artificials “enganxaran un boom” i, encara que “no es tracta que calgui parlar només amb robots o amb intel·ligències artificials perquè sempre és millor l'humà”, permetran facilitar el dia a dia “d'una persona que viu totalment aïllada que potser veu altres persones un cop a la setmana”. L'especialista assenyala que, abans d'aplicar la tecnologia, cal analitzar la necessitat, perquè “si es pot fer alguna cosa d'una manera natural sempre és millor que implementar un dispositiu artificial o artificiós”.
“La creativitat que té l'ésser humà no la té una IA”
Altres veus, però, es mostren més prudents a l'hora de parlar de la intel·ligència artificial. Aquest és el cas d´Honorio Arribas, pedagog i president de l´Associació d´Amics de la Ciència Ficció (AACF), entitat sense ànim de lucre que treballa amb col·lectius de menors i persones amb discapacitat o en risc d´exclusió social. Sense rebutjar les bondats que puguin derivar-se de l'aplicació d'aquestes noves tecnologies, Arribas sí que al·ludeix a la “por de la pèrdua del control d'aquesta intel·ligència artificial” i fins i tot reflexiona sobre “fins a quin punt l'humà controla una intel·ligència artificial que aprèn per si mateixa ”.
El pedagog recorda un debat dut a terme al respecte a l'associació amb dos artistes com a participants. “Un estava totalment en contra de la IA, perquè segons entenia és un instrument que no pot crear art. Pot copiar-lo, imitar-lo, pot fer un traç igual, però no pot crear. La creativitat que té l'ésser humà no la té una IA”, assenyala Arribas, que recorda que l'altre dels ponents sí que considerava la IA “com una cosa positiva, com una eina d'ajuda dins d'un procés, com el que va ser Photoshop al seu moment, quan els fotògrafs es van mostrar en contra ”.
Altres veus es mostren més prudents a l'hora de parlar de la intel·ligència artificial, com Honorio Arribas, pedagog i president de l'Associació d'Amics de la Ciència Ficció (AACF), entitat sense ànim de lucre que treballa amb col·lectius de menors i persones amb discapacitat o en risc dexclusió social. Sense rebutjar les bondats que puguin derivar-se de l'aplicació d'aquestes noves tecnologies, sí que al·ludeix a la "por de la pèrdua del control d'aquesta intel·ligència artificial" i fins i tot reflexiona sobre "fins a quin punt l'humà controla una intel·ligència artificial que aprèn per si mateixa"
En l'àmbit de la pedagogia i l'ensenyament, l'expert i també professor assenyala que hi ha alumnes que fan servir la IA per fer feines: “Nosaltres, els professors, ens adonem de seguida d'aquesta part mecànica i notem quan un alumne ha presentat un treball que no és fruit d'ell, igual que succeeix a l'art. En l'àmbit de creació es nota molt. Terminator (1984, James Cameron) i al temor dels excessos per part de la ciència i, més en concret, de les màquines: ”L'argument és el d'una intel·ligència artificial que adquireix consciència de si mateixa l'any 2024 i vol eliminar la raça humana“. No obstant això, Arribas sosté que si la intel·ligència artificial es fa servir amb finalitats mèdiques i com a eina d'aprenentatge, adaptant-se a qualsevol camp, pot ser interessant i més en la cura de persones que puguin necessitar una atenció o fins i tot la creació d'un androide. Ara només cal veure cap on va aquesta autonomia”, sentencia.
0