El Suprem rebutja la petició d'una dona perquè la declari mare del fill de la seva exparella, una altra dona

El Tribunal Suprem ha rebutjat la demanda d'una dona que sol·licitava que se'n declarés la maternitat respecte al fill de la seva exparella, una altra dona, concebut mitjançant tècniques de reproducció assistida amb semen d'un donant anònim. El Suprem ha estimat un recurs de la mare biològica i ha revocat una decisió anterior de l'Audiència Provincial de les Balears, que havia donat la raó a la demandant.

Segons la sentència recorreguda, les dues dones havien fet plans per casar-se i van acordar conjuntament “un projecte comú de maternitat compartida”, cosa que van materialitzar el 2018 acudint a una clínica. Van convenir que una seria la mare biològica d'un primer fill, i l'altra ho seria d'un segon fill, i van seleccionar conjuntament el perfil del donant anònim de semen que s'utilitzaria en ambdós embarassos. D'aquesta manera buscaven que tots dos germans fossin descendents del mateix donant anònim.

En el procés, es va fer constar la demandant com a parella femenina de la qual seria la mare biològica del futur fill comú. També va donar el seu consentiment per a la utilització de dades genètiques per al test de compatibilitat. A més, entre elles van parlar sobre el nom que posarien el nadó, i van estar totes dues al paritori en el moment del naixement.

No obstant això, dies abans del naixement, la mare biològica havia fet testament disposant que si li succeïa alguna cosa a ella es designés com a tutora la seva mare, l'àvia del menor, i no la que era llavors la seva parella.

Segons la sentència recorreguda, els problemes en la relació van començar amb el naixement del nen. La Fiscalia, que es va oposar a la demanda, subratllava que la convivència de la demandant amb el menor va ser només d'un any i mig aproximadament, sense que tornés a tenir contacte amb el nen des del 2021, i que després de la ruptura la demandant no va intentar que se li reconeguessin visites.

La mare biològica, per la seva banda, va al·legar que la pretesa maternitat de la seva exparella no reportava cap benefici per al menor i s'estaria basant exclusivament en el seu propi interès, perquè no existia cap vincle biològic ni tampoc es preservava una relació amb el nen -va assenyalar que des del seu naixement, ja fa més de tres anys, és cuidat únicament per ella mateixa i el petit manca de records amb la seva exparella-.

“Donat el temps transcorregut des de l'últim contacte, l'edat que tenia llavors el nen i la curta durada de la convivència entre les litigants, no sembla possible que hi hagi cap vinculació afectiva entre la demandant i el nen, i no s'endevinen els beneficis que pot tenir actualment per a ell que s'estableixi una filiació que no es basa en la veritat biològica, quan no es tractaria de reprendre una relació maternal, sinó de construir-la novament”, raonen els magistrats del Tribunal Suprem.

La demandant també va al·legar que la 'Llei Trans' admet la doble maternitat encara que les dues dones no estiguin casades, però el Tribunal observa que en el moment del naixement la nova llei no estava en vigor. En qualsevol cas, fins i tot encara que s'apliqués la nova redacció per reconèixer la filiació amb posterioritat a la inscripció del naixement, per això hauria calgut que no existís cap controvèrsia i es comptés amb el consentiment de la mare biològica.

Per als magistrats, el testament atorgat a favor de l'àvia “descarta la demandant per considerar que no estava capacitada per compartir la maternitat del seu fill”: “Resulta obvi que la demandant no compta amb el consentiment de la mare demandada”.