Unes obres deficients i sobrepès a la terrassa: les hipòtesis de l'esfondrament amb quatre morts a la Platja de Palma

La Platja de Palma, epicentre del turisme alemany a Mallorca i una de les destinacions pioneres a l'explotació del sol i platja, era un bullidor aquest divendres al matí. Tot just unes hores abans, els equips d'emergències havien confirmat la mort de quatre persones arran de l'esfondrament de la terrassa i la planta baixa d'un local d'oci ubicat a primera línia. Van perdre la vida una treballadora del pub, de 23 anys i originària de Navarra, dos turistes alemanyes de 20 i 30 anys i un client senegalès, Abdoulaye Diop, que a l'instant de la caiguda es trobava prenent un cafè al lloc. Diop, de 44 anys, va rebre el 2018 la Creu al Mèrit Policial amb distintiu blanc per salvar la vida d'un banyista i, des d'ahir a la nit, nombrosos amics i coneguts el ploren davant dels garbuixos de l'establiment.

El succés va tenir lloc al Medusa Beach Club, situat al número 34 de l'Avinguda Cartago. Una vintena de persones es trobaven a la terrassa de la primera planta quan, passades les 20.30 hores, l'estructura es va ensorrar, provocant alhora l'enfonsament de la planta baixa, que es va emportar la volta de marès que la sostenia i que finalment va acabar impactant contra el soterrani, en què s'ubica una altra discoteca que en aquell moment estava buida, el Coco Rico. Les víctimes van caure des d'una alçada de tres o quatre metres.

A més dels quatre morts, catorze persones van resultar ferides a conseqüència de l'esfondrament i es troben repartides en diversos hospitals de Mallorca. Fonts policials asseguren que deu dels ingressats són neerlandesos, tres alemanys i un espanyol, aquest últim treballador del local sinistrat, d'edats compreses entre 24 i 34 anys. Alguns ferits han estat donats d'alta i els que han quedat ingressats, un total de nou, no es tem per la seva vida.

Les hipòtesis sobre els fets se succeeixen des d'ahir a la nit, encara que les investigacions inicials apunten a una fallada estructural a la terrassa, que feia tot just unes setmanes havia estat remodelada i s'acabava d'estrenar. Pel que sembla, es tractaria d'una sostrada reconvertida que no estava preparada per suportar el pes de persones, taules i cadires. A causa de la sobrecàrrega, l'estructura va acabar col·lapsant. Les dades cadastrals de l'immoble, construït el 1972, només reflecteixen l'existència de la planta baixa, que té ús comercial. Amb tot, serà la setmana que ve quan els tècnics de disciplina urbanística de l'ajuntament de la capital balear emetin un informe en què determinin les causes exactes de l'enfonsament, tal com han informat fonts municipals a elDiario.es.

Les investigacions inicials apunten a una fallada estructural a la terrassa, que feia tot just unes setmanes havia estat remodelada i s'acabava d'estrenar. Pel que sembla, es tractaria d'una sostrada reconvertida que no estava preparada per suportar el pes de persones, taules i cadires. Les dades cadastrals de l'immoble, construïda el 1972, només reflecteixen l'existència de la planta baixa, que té ús comercial.

Mentrestant, els veïns relataven aquest matí la seva experiència aprofitant el tumult de mitjans de comunicació que s'amuntegaven al lloc. “Era a casa meva quan, de sobte, vaig començar a escoltar ambulàncies. Vaig pensar que hi havia hagut un incendi de contenidors. Quan vaig sortir al carrer, era ple de cotxes de bombers i agents de policia que estaven apartant la gent de la zona”, explica Francisco Nogales, vicepresident de l'associació de veïns de la Platja de Palma, que explica que moltes de les edificacions ubicades a primera línia tenen més de seixanta anys i, malgrat el seu inicial ús residencial, han acabat reconvertint-se en bars i comerços: “Se n'han arreglat moltes, però alguna s'ha colat”, precisa.

“Arreglar un edifici a primera línia no té problema perquè al final es cotitza, però a segona línia hi ha moltes cases buides fruit d'herències que estan sense reformar per tot el que costen. Estan completament abandonades quan podrien, per exemple, destinar-se al lloguer”, assenyala, lamentant que s'hagi arribat a l'extrem de lamentar quatre morts a causa del deteriorament dels edificis i l'absència de revisions adequades: “Era una cosa que podia passar”.

La factura de ser pioner al turisme de sol i platja

Amb unes 40.000 places hoteleres que allotgen cada any més d'1,6 milions de visitants i una població residencial de 34.000 persones, la Platja de Palma es va convertir als anys seixanta a l'avançada europea a l'explotació del turisme de sol i platja. La zona comptava llavors, sobretot, amb xalets i segones residències on, durant la temporada d'estiu, s'allotjaven famílies principalment palmesanes. El desenvolupament del que avui és el principal nucli turístic de Mallorca va propiciar la implantació de les grans cadenes hoteleres del sector i la dinamització del que s'acabaria convertint en el principal motor econòmic de les Balears.

Tanmateix, també comportaria una desenfrenada transformació urbanitzadora, desordenada i sense planificació, sense mirar la sostenibilitat i la protecció de l'entorn. Com a la resta de la costa illenca, l'arxipèlag va començar al fenomen de la balearització, un model turístic-immobiliari que més tard va ser exportat per empreses de Balears al Carib i que va provocar la desfiguració de les zones costaneres. A la Platja de Palma, la població que hi resideix i els edificis, que s'han anat adaptant de manera desigual a les successives ordenances, paguen avui les conseqüències d'aquella voracitat constructora.

La conversió de la Platja de Palma en pionera europea de l'explotació del turisme de sol i platja va comportar una desenfrenada transformació urbanitzadora, desordenada i sense planificació. La població que hi resideix i els edificis, que s'han anat adaptant de forma desigual a les successives ordenances, paguen avui les conseqüències d'aquella voracitat constructora

No en va, malgrat haver-se erigit en icona del 'miracle turístic' espanyol dels setanta, la zona va començar a acusar amb el pas de les dècades un greu declivi, una pèrdua de competitivitat davant d'altres destinacions emergents i dificultats a l'hora d'atreure noves inversions, afegit a una oferta lúdica de borratxera com a bot salvavides d'un destí la imatge del qual ja no tenia res a veure amb el seu passat. Una situació contra la qual, a principis de la dècada dels 2000, i igual que va passar en altres zones madures i obsoletes de la costa espanyola, van començar a alçar-se institucions públiques i empreses hoteleres amb l'objectiu d'impulsar-ne la revaloració integral mitjançant plans de excel·lència i iniciatives de desenvolupament sostenible. La principal fita per a això va ser la constitució del Consorci Urbanístic de la Platja de Palma.

Manteniment dels edificis

Enmig del trasbals d'efectius de la Policia Nacional, Policia Local de Palma, tècnics de l'Ajuntament de Palma i Bombers que aquest matí revisaven i desenrunaven el local mentre nombrosos turistes, càmeres i periodistes observaven expectants, Nogales lamentava el deteriorament de les edificacions de la zona. “Les oxidacions que hi ha a primera línia, exposades a la corrosió del mar, no tenen res a veure amb l'estat dels edificis més allunyats de la platja. Hi ha d'haver més manteniment de dipòsits i instal·lacions”, afegeix.

A escassos metres, una jove trenca en sanglots. Comenta que fa tres anys que treballa al local i que la víctima mortal espanyola era amiga seva. També companys d'Abdoulaye Diop s'arremolinen a la zona.

A Palma, les agendes de les autoritats i partits polítics, immersos a l'inici de campanya de les eleccions europees, han quedat suspeses. Sí que s'han celebrat alguns actes en memòria dels morts, com un minut de silenci celebrat davant de l'Ajuntament en què han participat, entre d'altres, la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, l'alcalde de Palma, Jaime Martínez, i la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol. També hi han estat presents els cònsols d'Alemanya i dels Països Baixos, d'on són alguns dels ferits, així com consellers, alcaldes d'altres municipis de l'illa, representants de tots els grups polítics i el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull. El Consistori de la capital balear ha decretat tres dies de dol pels fets.

Al succés s'han sumat les declaracions de l'empresari titular de la marca 'Medusa Beach Club', amb seu a Cullera (València), que ha aclarit que el seu negoci, dedicat a la restauració i els espectacles musicals, no en té cap vinculació amb el local enfonsat a Platja de Palma. Segons assegura, aquest estava utilitzant la denominació “sense autorització” i “de manera irregular”, circumstància de la qual ha tingut coneixement en aparèixer el nom d'aquest establiment als mitjans de comunicació arran de l'esfondrament. Amb tot, s'ha solidaritzat “de tot cor amb les famílies dels morts i ferits”.

Els investigadors continuaran aquests dies indagant els detalls del sinistre. El cap de Bombers de Palma, Eder García, assenyala que quan va passar l'esfondrament era “hora punta” i, tenint en compte l'època de l'any, tot fa pensar que el local estava “bastant ple”. “En superfície, d'uns vint metres quadrats, trobem vint víctimes”, ha explicat aquest divendres sense poder concretar quantes persones es trobaven al lloc quan el Medusa Beach Club es va ensorrar. García ha insistit que els fets són “molt recents” i ara cal investigar si el local disposava dels permisos i les llicències pertinents i si s'havien dut a terme reformes. El cos de bombers, la policia científica i d'homicidis intentaran aclarir les causes de l'esfondrament mentre els tècnics municipals es bolquen a inspeccionar l'estructura de l'edifici