Claus per entendre les eleccions europees i les seves implicacions a Balears

Les enquestes han encertat: el centre de gravetat del Parlament Europeu vira cap a la dreta. El bloc de progressista, format per socialdemòcrates, verds, l’esquerra i nacionalistes obté el seu mínim històric (31% dels vots). En canvi, el bloc de la dreta obté un 44% . A aquest percentatge, s'hi han d'afegir els vots de partits d’extrema dreta importants que no estan adscrits a cap grup europeu, com ara la dreta radical hongaresa Fidesz.

I per què ens importa, tot això? Els resultats de les eleccions europees tenen implicacions molt rellevants, atès que marcaran la direcció i les prioritats de la Unió Europea durant els pròxims cinc anys. A més, ens permeten fer una primera lectura preliminar i avaluar l'equilibri de forces a les Illes Balears després d'un any de govern de Prohens amb el suport de Vox. En aquest article tractarem de fer ambdues coses: oferim una breu anàlisi dels resultats a escala europea i les implicacions pràctiques que poden tenir. En segon lloc, realitzam una lectura autocentrada i esbossam les possibles tendències electorals en el nostre territori.

Implicacions del gir europeu cap a (l’extrema) dreta

Les enquestes donaven per fet l’increment en percentatge de vot i escons de les formacions d’extrema dreta. Tot i que les previsions han encertat la tendència, els resultats finals no han estat tan dramàtics com s’esperava. Això significa que el Partit Popular Europeu (conservadors, on es troba el PP), els socialdemòcrates (PSOE) i els liberals (on anteriorment es trobava Ciutadans i ara només el PNB) podran formar la denominada “gran coalició”. De fet, la coalició podria ampliar-se amb el suport extern dels verds, els quals comparteixen programa socioeconòmic amb els socialdemòcrates i alguns punts sobre llibertats civils amb els liberals.

No obstant això, la victòria del Partit Popular ha estat doble. D'una banda, podran repetir la gran coalició, la qual cosa els garanteix estabilitat durant els pròxims cinc anys, així com la Presidència de la Comissió. D'altra banda, l'augment de l'extrema dreta i el manteniment dels liberals ofereix als conservadors la possibilitat de comptar amb una majoria alternativa al Parlament Europeu quan ho considerin necessari. Per tant, podrem veure majories parlamentàries en suport d’una major llibertat econòmica, fiscal i normativa pels estats membres, així com retrocessos en política climàtica, on l’esquerra ha tendit a guanyar per petits marges fins ara. Per exemple, és probable que es posi en risc l’aplicació de polítiques comunes per assolir els objectius de zero emissions per a l'any 2050, o es puguin esperar moviments més restrictius en termes de política migratòria.

Un altre àmbit important que pot patir canvis és el de la política social i laboral. Durant els últims cinc anys, s’han aprovat, entre altres, directives per adequar els salaris mínims, millorar la negociació col·lectiva, garantir baixes per paternitat remunerades o regular l'estatus dels treballadors desprotegits de les plataformes digitals, com els repartidors de Glovo. En aquest sentit, les prioritats segurament seran diferents.

Una participació a la baixa: tendència i raons

La participació electoral a les Balears ha estat baixa. No importa quan llegeixis la frase anterior, sempre serà correcte. I és que, com ja hem tractat a Passes Perdudes en repetides ocasions, a les nostres illes votam poc en comparació amb el nostre redol. Ho fem a les eleccions generals, a les autonòmiques i com no podria ser d'una altra manera a les europees, que són les menys populars en general.

Entendre quins són els motius que ens porten a ser uns dels territoris amb més abstenció dona per un sol article, que de fet vàrem escriure fa 4 anys. La composició social de les nostres illes, condicionada per la nostra estructura productiva centrada en el sector serveis, en podria ser un factor rellevant. Però l’única cosa que sabem amb certesa és que és un fet que es repeteix elecció rere elecció.

Les eleccions de diumenge no han estat cap excepció. Només un 38% d'aquells cridats a les urnes han participat. Mirant aquesta dada en perspectiva, veurem que tampoc hem de ser alarmistes. La caiguda respecte a les anteriors ha estat molt gran, val recordar que va coincidir amb municipals i autonòmiques, però cal recordar que veníem de les dades més altes de la darrera etapa. Al gràfic 1 s'observa com amb el canvi de segle, trobar participacions per sota del 50% és el més comú quan es vota al Parlament Europeu.

Ens trobem davant la segona dada de participació més alta per a les eleccions europees si partim dels darrers vint anys, quan el debat sobre la integració a la UE va deixar d’estar present a l’agenda política. Una xifra que no hauria de deixar de portar a la reflexió sobre la gran desafecció política que hi ha entre els illencs. De mitjana, acostumam a participar 10 punts percentuals menys que la mitjana estatal. Institucions de tots els nivells, haurien de plantejar-se com activar a una ciutadania balear que no es mobilitza per triar els seus representants, independentment de les eleccions que es duguin a terme.

Les europees per a la dreta de les Illes Balears: un nou competidor inesperat?

El Partit Popular balear va concórrer el passat diumenge a les primeres eleccions després que el Govern de Prohens comencés a caminar just fa un any. Així, en el PP no semblen tenir motius per estar preocupats amb els resultats de les europees a la mà. Mantenen una proporció de vot pràcticament igual a les autonòmiques i són la primera força a l'arxipèlag. Segurament, en els plans dels populars estava incrementar la diferència de vot amb els socialistes, que han quedat a 20.000 sufragis de distància.

No sembla tampoc que el pacte de Govern amb VOX pugui moure's. Una de les possibles conseqüències d'aquestes eleccions era que, si VOX perdia molts suports, els ultres podrien entendre que havien de modificar la seva relació amb el PP i haurien pogut endurir la seva posició davant del segon any de legislatura. Descartat això, cal destacar que elecció rere elecció, la formació d'Abascal es manté forta i estable a les Balears, sense patir un gran desgast tot i no estar a l'oposició d’un govern progressista – que és quan l’extrema dreta tendeix a créixer.

La irrupció d'un tercer partit a l'eix dretà de la política balear, després de la desaparició de Ciutadans, genera motius de preocupació. La formació d'electors “Se Acabó la Fiesta” (SAF) del periodista Alvise s'ha posicionat com a quarta força. Pels qui no el coneguin, SAF és un una plataforma populista que ha aconseguit perpetrar dins la societat a través de les xarxes socials. Pel que fa a la seva ideologia, SAF combina propostes en contra de les regles del sistema democràtic actual així com ideals d’extrema dreta – com per exemple la deportació massiva d’immigrants, treballs forçats en els centres penitenciaris o polítiques proteccionistes.

L'arribada d'aquesta nova opció pot suposar un avís per al PP i VOX, atès que ha obtingut un percentatge de vot que li permetria entrar en el repartiment d’escons si demà hi hagués eleccions autonòmiques. Aquest nou competidor per l'espai electoral illenc ha aconseguit mobilitzar especialment els homes joves, expandint el bloc de la dreta fins al 51% de les opcions de vot. Cal recordar que la presència d’aquesta formació incrementa la fragmentació del nostre sistema de partits, però per la dreta. Aquesta divisió pot penalitzar quan alguna de les parts no aconsegueix superar la barrera electoral i es perden els seus vots. De moment, però, aquest risc per al bloc de dretes no sembla massa clar.

A falta de les primeres enquestes postelectorals, que ens aportaran llum sobre l'origen dels votants de “Se Acabó la Fiesta”, podem fer unes hipòtesis inicials d'acord amb la distribució geogràfica del seu vot. Sembla evident que el seu suport electoral correlaciona amb el mapa de suports de VOX. . La formació d'Alvise, que ha aconseguit un 5,4% en el global, supera el 6% a Palma i als municipis més propers, com Llucmajor (7,1%), Calvià (6,4%) i Andratx (6,8%). En canvi, a la resta de l'illa de Mallorca no entra amb tanta força. On aconsegueix recavar més suports és a Eivissa, especialment a Sant Josep de sa Talaia, on ha obtingut un 7,3%. A Menorca, en canvi, no supera el 4,5% a cap municipi.

Com queda el pati de l’esquerra? Anàlisi i reflexions

El bloc de l'esquerra resisteix si el comparem amb molts dels seus equivalents a escala europea, però sembla que, de moment, rendibilitza molt poc les mobilitzacions socials per la llengua o en contra de la massificació turística que s'han donat al territori. El PSIB-PSOE incrementa una mica el seu percentatge de vot (2%), però cal tenir en compte que ho fa amb una menor participació. La realitat és que perden quasi 30.000 vots en unes eleccions que s'han jugat en clau nacional. La manca de lideratge dins del PSIB després que Francina Armengol acceptés la Presidència del Congreso, conjuntament amb una oposició poc articulada i un PP comunicativament molt fort, poden ser algunes de les raons del seu estancament.

Sumar (que inclou EU) i Podemos no aconsegueixen passar la barrera del 5% per separat (amb 13.000 i 10.000 vots respectivament). Si bé per maig de 2023 Unides Podem obtenia 20.000 vots a les eleccions autonòmiques – un 50% menys que les anteriors–, el mateix espai polític obté ara 24.000 vots a les europees. Aquesta dada agregada denota una millora que contrasta amb la davallada de la participació per les europees. De fet, sumant els percentatges de vot de les dues opcions, serien la quarta força amb un 9%. Nogensmenys, també cal remarcar que entre Sumar i Podemos sumen els mateixos vots que va sumar Esquerra Unida Illes Balears a les eleccions europees de 2014 (prop de 24.000 vots).

Aquest fet anecdòtic indica, d’alguna manera, que probablement cap dels projectes està sumant més del que ja sumava l'esquerra tradicional espanyola abans de la seva arribada. Tanmateix, aquest exercici comparat hauria de permetre a aquestes forces polítiques reflexionar conjuntament sobre la seva estratègia coalicional, atès que segueix existint una bossa important de votants que s'identifica amb aquest espai. Al mateix temps mostra la manca de viabilitat, ara mateix, que tenen els dos projectes per separat. Si demà hi hagués eleccions i hi anassin per separat, correrien el risc de quedar fora del Parlament de les Illes Balears i restar prop de 25.000 vots al bloc progressista.

Pel que fa a l'esquerra sobiranista, ARA Repúbliques resisteix malgrat veure reduït el seu nombre total de vots, passant de 37.200 a 16.450. Cal remarcar, però, que aquestes baixades s'han de contextualitzar en unes eleccions “de segon ordre”, on la participació sempre és menor, particularment en el bloc progressista. Tal com mostraven les dades del CIS, la dreta potser s’ha mobilitzat més perquè l’electorat conservador ha participat en clau nacional, mentre que l’electorat progressista ho ha fet en clau europea. Això pot haver obert un “gap” de participació entre ambdós blocs. Igualment, l’espai polític de MÉS per Mallorca sembla mostrar certes garanties d’estabilitat en un context de competició electoral difícil. No obstant això, és evident que el partit no ha estat capaç, de moment, de rendibilitzar electoralment les mobilitzacions socials a favor de la llengua i en contra de la massificació turística. Aquestes són demandes pròpies d’aquest espai polític, que hauria de canalitzar de manera més eficient de cara al següent cicle polític.

Avui s'obre un període de 3 anys, com a màxim, per a les pròximes eleccions. Els resultats de les eleccions europees han de servir a totes les formacions per a reflexionar sobre quin és el camí a seguir i l’estratègia política i coalicional més adequada. Les lectures polítiques que es facin d’aquest moment electoral seran claus de cara a 2027.