Eivissa i Formentera, un 'rara avis': de la majoria absoluta del PP cap al senador progressista

Al llarg dels darrers mesos hem viscut dos períodes electorals successius amb unes eleccions locals, insulars i autonòmiques el 28M; i unes eleccions generals el 23J. Aquest context polític ens permet als politòlegs disposar de dades de comportament electoral que ens ajuden a explicar una mica millor la societat i els seus canvis. Si a unes eleccions ja es generen moltes dades provinents de la participació electoral i del resultat de cada partit a tots els àmbits territorials, quan hi ha dues eleccions consecutives les opcions d'anàlisi s'incrementen considerablement en tenir dues fonts d'informació en temps diferents que ens aporten més informació sobre aquests possibles canvis polítics i socials.

A les Illes Balears d'aquest cicle electoral podem analitzar diferents dades com la diferència en els nivells de participació, el vot dual a alguns municipis o les possibles transferències de vot entre eleccions. Aquest article es vol centrar en un estudi de cas d'un resultat específic: el pas de la majoria absoluta del PP a les eleccions autonòmiques d'Eivissa i Formentera del 28 M cap a un triomf de la candidatura progressista a les eleccions al Senat del 23J a la circumscripció pitiüsa. Aquests dos resultats van ser probablement dels més destacats de les eleccions a Eivissa i Formentera pels següents motius: en el primer cas perquè en un context de multipartidisme limitat amb diferents forces polítiques dins cada bloc, el Partit Popular va treure un gran resultat on va aconseguir quasi el 50% dels vots, tant als Consells com al Parlament, permetent assolir una majoria absoluta de la representació poc habitual en els darrers anys. En el segon cas, perquè després d'aquest resultat on el PP va poder concentrar la major part dels vots de la dreta, a les eleccions per escollir l'únic senador per Eivissa i Formentera aquest va anar cap a l'esquerra.

Del 28M al 23J: canvis en el comportament electoral

Entrant a analitzar el cas d'estudi en concret, ens trobam davant un cas que representa un important canvi en el comportament electoral en només dos mesos de diferència entre les eleccions autonòmiques i les generals. El següent gràfic representa l'evolució entre els blocs ideològics d'esquerra i dreta al llarg de diferents eleccions. S'ha decidit incloure les eleccions autonòmiques i del Congrés dins cada elecció, ja que són les considerades de primer ordre dins cara període electoral, a més que no es detecta una gran diferència de vot entre urnes amb les insulars i del senat, respectivament.  

Per un costat, dins el bloc de dreta s'ha situat el Partit Popular, Vox, Ciutadans i Sa Unió de Formentera; per l'altre costat, dins el bloc d'esquerra s'integra el PSIB-PSOE, Unidas Podemos, Ara Eivissa, Gent per Formentera; i en el cas del Senat del 2023 la coalició progressista unitària denominada Eivissa i Formentera al Senat. L'opció d'altres representa la resta de partits minoritaris no situats dins cap bloc i els vots blancs i nuls. Com es pot veure, a les eleccions autonòmiques del 28M hi ha un punt molt destacat on les forces de dreta van assolir el 56,9% dels vots emesos (48,2% el PP i 9,1% Vox a Eivissa; 48,4% el PP i 3,5% Vox a Formentera) i l'esquerra va assolir un mínim de 35,5%. Aquesta gran diferència es redueix substancialment dos mesos més tard a les eleccions generals del 23J on l'esquerra va pujar més de 9 punts percentuals fins al 45% dels vots i la dreta va baixar quasi 6 punts fins el 51%. Per comprovar si aquest efecte és habitual a les diferents eleccions, s'han introduït els resultats de l'any 2019 on s'aprecia un fenomen molt similar: la dreta treu millors resultats a les autonòmiques que a les generals i l'esquerra incrementa el seu suport a les generals.

Si analitzam les dades en valors absoluts, amb la quantitat de vots, aquesta diferència s'intensifica encara més tal com es veu a la següent gràfica. A les eleccions autonòmiques del 28M l'esquerra va obtenir 17.318 vots, però a les eleccions generals al Congrés van ascendir fins als 26.914 vots, en cas dels vots dins la dreta també van ascendir, però en menor mesura i de manera estable. Aquest és un fet molt destacable, ja que les forces d'esquerra varen ser capaces d'augmentar en quasi 9.600 vots, un 55% de vots més, entre les eleccions autonòmiques i generals al Congrés d’aquest any. De la mateixa manera que abans s'ha comentat l'excepcionalitat de treure majories absolutes en un context multipartidista, també ho és aquest gran augment en un context de derrota electoral. Igual que abans, aquest fet no es detecta amb la mateixa magnitud a les eleccions de 2019, si bé si s'observa un millor resultat a les generals per l'esquerra.

Aquestes dades ens porten a la següent pregunta: D'on surten aquests vots que va obtenir l'esquerra a les eleccions del 23J? La resposta la trobem en l'augment de la participació electoral. Quan es fan anàlisis entre diferents eleccions s'ha de tenir en compte que els censos no són iguals i que els nivells de participació varien, i per tant el nombre de vots emesos. Les diferents eleccions que tenim acostumen a presentar diferents nivells de participació de manera sistemàtica; essent les eleccions generals les que més participació assoleixen i les eleccions regionals les que menys. Aquest fenomen es coneix com a abstencionisme diferencial i en aquest cas d'estudi implica que més gent vota a les eleccions generals que a les autonòmiques, molt probablement per una manca d'arrelament a la comunitat autònoma que es tradueix en menys participació política dins el seu àmbit; especialment a Eivissa i Formentera dins el conjunt de les Illes Balears.

El següent gràfic evidencia aquest fenomen i es pot observar com a les eleccions al Congrés la participació supera el 58% i a les eleccions autonòmiques no arriba ni al 50%. En el cas de 2023 hi ha un gran augment de més de 10 punts a la participació arribant al 58,5% el 23J, més d'11.000 vots de diferència. Aquestes dades assenyalen clarament que aquest augment va beneficiar principalment a l'esquerra, ja que va ser capaç de mobilitzar 8 de cada 10 vots nous en favor de les seves candidatures. Per tant, responent la pregunta, una major participació va fer possible que l'esquerra augmentàs un 55% els seus vots, a més de possibles canvis de vot entre blocs però amb un impacte molt reduït i difícil d'estimar.

El cas del Senat: eleccions dins un sistema majoritari i efectes de les coalicions

És important recordar que, a diferència del Congrés, les eleccions al Senat a Eivissa i Formentera tenen un sistema electoral majoritari on el partit més votat guanya l'únic senador que reparteixen les dues illes. Amb aquestes regles de joc electoral, els partits polítics progressistes van decidir formalitzar una coalició preelectoral per presentar-se amb un sol candidat al Senat. De fet, va ser l'únic territori de l'Estat on el PSOE i Sumar van anar en coalició, junt amb forces insularistes com Ara Eivissa. Així, es formava una oferta política més competitiva per evitar una potencial victòria del PP, encara que la simple suma aritmètica dels vots de les forces amb uns resultats similars als 28M no era suficient per ser l'opció més votada i aconseguir el senador.

La ciència política ha estudiat que les coalicions electorals poden tenir dos tipus d'efectes: els mecànics i els psicològics. Els primers resulten en una major eficiència en convertir vots en escons optimitzant el valor del vot i evitant possibles vots perduts, especialment si hi ha perill de no assolir el mínim establert a la barrera electoral; o bé en un sistema majoritari com és el cas de les eleccions al Senat d'Eivissa i Formentera on només hi ha un escó per assignar. Els segons, resulten en uns efectes que poden ser tant positius com negatius i contribueixen a augmentar o disminuir la quantitat de vots d'una suposada suma aritmètica. Aquests efectes fan referència a que no es pot donar per fet que una coalició sigui la suma de vot de tots els seus partits per separat, ja que una coalició pot generar rebuig en una part dels electors i que votin a altres opcions o s'abstinguin. De la mateixa manera, una coalició pot provocar també incentius i il·lusió entre nous electors que no votarien als partits per separat. Per tant, aquests efectes psicològics poden ser tant o més importants com els primers, ja que a política la suma d'1+1=2 no és així necessàriament, com ha quedat evidenciat al llarg d'aquests anys amb diferents coalicions preelectorals.

Per analitzar el cas, el següent gràfic mostra els resultats electorals entre blocs a les eleccions generals al Congrés i Senat del 23J. Com s'observa, hi ha algunes lleugeres diferències entre les dues eleccions. En primer lloc, hi ha més votants a les eleccions al Congrés que al Senat, aquest fet es deu al fet que hi ha alguns voltants que no voten a la segona urna encara que tinguin dret a fer-ho, concretament a Eivissa i Formentera la diferència és de 870 vots. Una explicació és que és considerada una elecció de segon ordre i amb un procediment de vot més complicat que al Congrés. Un altre xifra que destaca és l'augment dels vots nuls i blancs, l'explicació és que és més comú cometre errors a l'hora d'indicar els candidats escollits a la papereta, com per exemple indicant dos noms, recordem que a Eivissa i Formentera s'ha de marcar un únic nom. Pel que fa a les diferències de resultats entre urnes no s'observa cap canvi destacable més enllà d'una molt lleugera baixada de vots i percentatge de suport als dos blocs, pràcticament idèntica a causa de l'augment dels vots nuls i blancs.

Un cop analitzades aquestes dades, no podem afirmar que la candidatura unitària d'esquerres al Senat hagi tengut un efecte psicològic positiu entre els votants, ni tampoc negatiu, ja que el suport és pràcticament igual amb els partits presentats per separat al Congrés dels Diputats. Sí podem afirmar que la coalició va tenir un efecte mecànic molt positiu perquè va ser una eina imprescindible per ser la primera força política i obtenir el senador progressista amb un 43,9% dels vots. S'ha de tenir en compte que dins el bloc de la dreta el PP i Vox es varen presentar per separat assolint un 39,1% i 11% dels vots respectivament, per tant, el PP va baixar el seu suport respecte a les eleccions autonòmiques i va quedar 4 punts per sota de tota l'esquerra. Ara bé, si es compara amb els resultats previs del 28M i no entre les diferents urnes del mateix dia de les eleccions, sí és evident que els efectes psicològics varen ser positius.

Conclusions: abstencionisme diferencial, cultura de coalicions i el senador per Formentera

En resum, al llarg d'aquest article s'ha analitzat el comportament electoral a les eleccions d'Eivissa i Formentera d'aquest any 2023. La primera conclusió és que a les eleccions generals del 23J l'esquerra es va mobilitzar aconseguint incrementar un 55% els vots respecte a dos mesos abans, un augment que va possibilitar l'assoliment de l'únic senador. Aquest fet demostra l'existència d'un abstencionisme diferencial entre eleccions que beneficia a la dreta a les eleccions autonòmiques amb una menor participació de votants progressistes. Per tant, el creixement de vots l'esquerra a Eivissa i Formentera no prové tant dels efectes positius de la coalició, explícita i formal al Senat i tàcita al Congrés, sinó del context polític-electoral que va possibilitar la mobilització de 9.600 vots addicionals d’esquerra respecte al 28M. Una segona conclusió és que la coalició preelectoral entre tota l'esquerra de les pitiüses va ser fonamental per obtenir el senador, un fet que no es va produir a Menorca on el trencament entre forces progressistes va possibilitar al PP obtenir el senador menorquí. Cal recordar que a Eivissa i Formentera la cultura de coalicions preelectorals està més arrelada tal com demostren les experiències del Pacte Progressista i Eivissa pel Canvi, de fet aquesta coalició entre PSOE-PSIB i Sumar, amb forces insularistes com Ara Eivissa, va ser una excepció a tot l'Estat ja que no es va produir enlloc més.

Per acabar, convé recordar una de les demandes que des de Formentera, i el conjunt de les Illes Balears, es reclama des de fa temps: la reforma de la Constitució espanyola per atorgar un senador propi a l'illa, perquè és l'únic cas de l'Estat on dues illes comparteixen el mateix senador. De fet, el Parlament va elevar al Congrés dels Diputats una proposició de reforma constitucional per fer aquest canvi i recentment ha estat admesa a tràmit, veurem si sota la presidència de l'expresidenta del Govern, Francina Armengol, es materialitzarà aquesta demanda històrica.