Guia per seguir les eleccions del proper 28M: des de la convocatòria a la configuració dels nous governs

La presidenta del Govern, Francina Armengol, va convocar el 3 d'abril les eleccions al Parlament de les Illes Balears i als Consells Insulars pel pròxim 28 de maig. Per la seva part, l'Executiu central també va convocar les eleccions locals pel mateix dia. S'activa així la maquinària electoral, tant a les institucions com als partits polítics, per arribar a la cita electoral a temps. Ha començat així un cicle electoral que durarà en total entre 2 i 3 mesos fins a la constitució de les noves institucions i l'elecció dels nous governs autonòmics, insulars i locals. En aquest article repassarem totes les fites importants previstes al calendari per no perdre cap detall: des de la convocatòria del comicis fins a la constitució dels nous governs.

Convocatòria d'eleccions (3 d'abril)

Armengol va signar el decret de convocatòria per a les eleccions al Parlament i també pels Consells Insulars, institucions d'àmbit autonòmic regulades per l'Autonomia i la Llei Electoral balear. En el cas dels Ajuntaments, és el Govern central qui convoca els comicis. Aquesta convocatòria es va publicar al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) el 4 d'abril. Aquesta fita simbolitza el començament de la precampanya electoral i la fi de tots els actes d'inauguració, primeres pedres, anuncis o promoció dels assoliments associats a l'acció del govern per part dels representants públics.

La Llei Electoral estatal prohibeix aquest tipus d'actes per tal d'assegurar una major neutralitat comunicativa al llarg del procés electoral. Ara bé, l'acció de Govern continua així com la comunicació de moltes accions necessàries per al correcte funcionament de l'administració i per raons d'informació pública. Al llarg d'aquest període, són habituals tant les diferents interpretacions sobre la naturalesa de molts d'aquests actes de les institucions, com la intervenció de la Junta Electoral davant les denúncies dels partits de l'oposició.

Formació del cens electoral (des de l'1 de febrer fins al 21 d'abril)

Segons la Llei Electoral estatal, el cens electoral tanca el primer dia del segon mes anterior a la convocatòria d'eleccions, en aquest cas la data és el dia 1 de febrer de 2023. Encara que hi ha un període d'exposició pública per possibles rectificacions fins al dia 17 d'abril i finalment el 21 d'abril es publiquen les rectificacions. Per tant, amb aquest cens provisional el Cens Electoral de Residents (CER) compta amb 793.033 electors inscrits, als que cal afegir els 19.135 electors estrangers que s'han inscrit que podran votar només a les eleccions locals. A més, el Cens Electoral de Residents Absents (CERA), els que viuen a l'estranger, compta aquest any amb 32.439 electors inscrits que només poden votar a les autonòmiques, però no als Consells Insulars ni Ajuntaments.

Presentació i publicació de candidatures i coalicions (des del 14 d'abril fins al 2 de maig)

Un cop definit el sufragi actiu, és a dir el cos electoral, és hora de definir el sufragi passiu, el que es coneix com les candidatures. Fins al dia 14 d'abril es poden inscriure a la Junta Electoral la composició de les coalicions electorals, és a dir, quan dos partits polítics diferents decideixen concórrer de manera conjunta en unes llistes electorals. Aquesta és una pràctica molt habitual a molts de municipis de les Illes així com a les eleccions autonòmiques. Ho hem comprovat amb el cas de Formentera, on, a causa de la seva naturalesa de circumscripció uninominal, on només poden escollir un escó, tant la dreta com l'esquerra acostumen a presentar-se en respectives coalicions per no fragmentar el vot. Un cop finalitzat aquest termini, del dia 19 al 24 d'abril, s'inscriuen les llistes electorals amb tots els candidats i candidates; i, finalment, el dia 1 de maig es proclamen les candidatures i el 2 es publiquen al butlletí.

Sorteig i al·legacions de les meses electorals (des del 28 d'abril fins al 13 de maig)

Del 29 d'abril al 3 de maig els Ajuntaments han de realitzar els sorteigs per escollir els representants de les meses electorals formades per un president i 2 vocals, que seran notificats fins 3 dies després del sorteig. Els notificats tenen una setmana per poder al·legar la seva presència amb motius justificats. Com a detall, la Presidència de la mesa ha de tenir uns estudis mínims de batxillerat o FP superior per a poder ser escollida. En el cas de ser escollit es tindrà dret a una dieta de 70 € i una reducció de la jornada laboral el següent dia de les eleccions.

Vot per correu i vot des de l'estranger (des del 4 d'abril fins al 24 de maig)

La legislació electoral preveu la possibilitat de votar de manera anticipada per correu postal. Per aquestes eleccions, des del 4 d'abril (data de convocatòria de les eleccions), i fins al 18 de maig els electors poden demanar el vot per correu i el podran emetre fins al dia 24 de maig, quatre dies abans de les eleccions. En el cas dels residents a l'estranger, aquest any es facilita considerablement el seu vot gràcies a la supressió del vot 'rogat'. Amb la modificació de la Llei Electoral es remetrà d'ofici a tots els electors inscrits en el CERA (Cens d'Electors Residents Absents) la documentació per poder votar, que aquest any compta amb 32.439 electors balears inscrits. A més, per primer cop es podran descarregar les paperetes electorals telemàticament per facilitar al màxim la participació de tots els electors absents i evitar problemes per no arribar als terminis establerts perquè no arribava a temps la documentació.

Campanya electoral: activitats, mitjans de comunicació i enquestes (des del 12 de maig fins al 26 de maig)

Aquest període està definit a la mateixa Llei Electoral estatal i estableix que la campanya electoral té un termini de 15 dies, que aquest any serà del 12 de maig a les 00:00 h fins al 26 de maig a les 00:00 h. La campanya es defineix com el conjunt d'activitats dutes a terme pels candidats, coalicions i federacions per a demanar el vot a les eleccions.

Abans de la campanya, entre el dia de la convocatòria i el seu començament, no es pot demanar el vot de manera explícita. Al llarg d'aquestes dues setmanes, a més dels mítings, també es poden celebrar els debats electorals a mitjans de comunicació tant privats com públics. Actualment, a les Illes Balears no són obligatoris els debats electorals televisats i no estan regulats a la Llei Electoral autonòmica com si ho són al País Basc, Múrcia o Castella i Lleó, encara que si són habituals en diferents formats.

També al llarg de la campanya electoral, els mitjans de comunicació públics tenen certes obligacions per informar en els seus programes sobre l'activitat de campanya dels partits polítics, tenint en compte el seu pes electoral a les darreres eleccions. En aquest cas s'utilitzaran els resultats de les eleccions autonòmiques de 2019 per a determinar el pes dels diferents partits i coalicions als mitjans públics.

Respecte a les enquestes, es prohibeix la seva publicació durant els 5 dies previs a les eleccions. Per tant, dilluns 22 de maig serà el darrer dia en què els mitjans podran publicar els seus sondejos. Això no vol dir que no es continuïn fent per mesurar els impactes de la campanya, sinó que no es poden difondre. Aquesta és una de les qüestions més discutides, ja que en plena era digital l'aplicació d'aquesta norma ha quedat pràcticament obsoleta i de difícil aplicació.

Dia de reflexió (27 de maig)

Aquest dia posa fi a la campanya i els partits i candidats aturen de demanar el vot. Des de la mitjanit del divendres 26 es prohibeix qualsevol acte o missatge electoral amb l'objectiu de deixar als electors un dia de reflexió per decidir el seu vot. És una norma regulada a la Llei Electoral estatal i una pràctica molt habitual a països del nostre entorn. En alguns països de Llatinoamèrica com Xile o Argentina també es prohibeix la venda d'alcohol. Encara que no hagi estat adaptada al món digital, la norma també aplica a tota mena de xarxes socials i comptes virtuals.

Dia de les eleccions (28 de maig)

A les 8.00 hores són citats els membres de les meses electorals per constituir-les pel president i els dos vocals. Els col·legis electorals obren de 9.00 a 20.00 hores, un total d'11 hores, quantitat d'hores similar a altres països del nostre entorn encara que alguns Estats com Itàlia tenen obert fins a les 23.00. El Ministeri d'Interior publica les xifres de participació a les 14.00 i a les 18.00. Aquestes xifres serveixen com a termòmetre per anticipar els possibles resultats en funció de la mobilització de la ciutadania. A les 20.00 hores, quan tanquen les urnes, els principals mitjans de comunicació publiquen les enquestes a peu d'urna.

Un cop tancades les urnes també comença l'escrutini per part de les meses electorals. En aquestes eleccions hi ha tres urnes i l'ordre de recompte és el següent: primer els Ajuntaments, a continuació el Parlament i finalment els Consells Insulars, tal com marca la Llei Estatal.

Constitució dels Ajuntaments i elecció del nou batle o batlessa (17 de juny)

Els Ajuntaments es constitueixen el 17 de juny i el mateix dia escullen el nou batle o batlessa. Segons la Llei Electoral estatal, aquest o aquesta ha de ser escollit per majoria absoluta en primera votació. Si cap regidor l'obté, es proclama batle o batlessa el cap de llista de la força més votada. Aquesta norma incentiva els pactes postelectorals entre partits, ja que, si no es posen d'acord, el partit amb més vots aconsegueix la batlia automàticament.

Constitució del Parlament i elecció de la nova Presidència del Govern (segona quinzena de juny)

Segons l'Estatut d'Autonomia, el Parlament té un termini màxim per constituir-se de 30 dies des de les eleccions, encara que en la pràctica no acostuma a arribar al límit i es realitza un cop escollides les batlies. Un cop constituït el Parlament, el nou president o presidenta de la cambra té un termini de 15 dies per a proposar al Ple un candidat o candidata a la presidència del Govern, tal com estableix el Reglament de la Càmera autonòmica. Recordem que els còmputs de dies en la majoria de les ocasions són hàbils en lloc de naturals. Per tant, a la pràctica no es compten dissabtes, diumenges ni festius.

El nou president o presidenta ha de ser escollit per majoria absoluta en primera votació o per majoria simple 48 hores després. Si en aquestes votacions no s'assoleix la majoria simple, es poden celebrar votacions successives. En el cas que cap candidat aconsegueixi la confiança del Parlament, en un període de 60 dies des de la primera votació el Parlament quedaria dissolt i es convoquen eleccions de manera automàtica. Aquesta situació mai no s'ha produït a les Illes Balears, ja que sempre ha celebrat les eleccions autonòmiques al mateix cop que les locals, però no necessàriament hauria de ser així.

A les darreres eleccions autonòmiques, el dia de votació va ser el 26 de maig, la constitució del Parlament va ser el 20 de juny i l'elecció de la nova presidenta del Govern, el 27 de juny. L'1 de juliol va prendre possessió del seu càrrec.

Constitució dels Consells Insulars i elecció de la nova Presidència (primera quinzena de juliol)

Respecte als Consells Insulars, la nova Llei de Consells Insulars indica que la seva constitució s'ha de dur a terme entre 21 i 45 dies des de la jornada de les eleccions; per tant, són les institucions que tenen més marge per a formar-se i escollir la seva Presidència. El mateix dia, tal com és el cas dels Ajuntaments, es procedeix a l'elecció del nou president o presidenta. El candidat o candidata ha d'obtenir la majoria absoluta dels vots en primera votació o la majoria simple en segona votació. En cas que no aconsegueixi la confiança del Ple, es poden fer propostes successives. Si després de 48 hores des de la primera votació cap candidat o candidata no ha assolit la majoria simple, és proclamat president o presidenta la persona que ocupa el primer lloc de la llista més votada.

A les darreres eleccions, tant el Consell de Mallorca com el de Menorca van ser les darreres institucions en constituir-se el dia 6 de juliol, mentre que el Consell d'Eivissa ho va fer un dia abans, el 5 de juliol. Pel cas de Formentera s'aplica la legislació local. Per tant, totes les institucions insulars van ser conformades un cop format el nou Govern de les Illes Balears, que va prendre possessió el 3 de juliol.

Fi del cicle electoral

Arribem així al final del llarg procés electoral per renovar totes les institucions locals, insulars i autonòmiques de les Illes Balears. Un període que compren des de la convocatòria d'eleccions el 3 d'abril fins a la formació dels darrers governs la primera quinzena de juliol en el cas que els partits polítics tinguin una negociació relativament ràpida. En el cas de desacord o dificultats per pactar possibles coalicions de govern aquest procés es pot allargar, en el cas autonòmic, fins després de l'estiu. I a l'inici de la tardor començràa de nou un altre cicle electoral per a escollir les institucions estatals, el Congrés dels Diputats i el Senat, i per tant el nou govern de l'Estat amb unes eleccions previstes per finals de 2023.