La importància de la barrera electoral a les eleccions de les Illes Balears

En temps electoral, i a mesura que es van publicant enquestes, comencen a sortir preguntes i dubtes sobre el funcionament del sistema electoral i els efectes de cadascuna de les seves parts sobre els resultats dels partits polítics i les possibles majories. A aquestes eleccions autonòmiques i locals de 2023 hi ha un d'aquests elements que destaca en especial, tant al conjunt de l'Estat com a les Illes Balears: la barrera electoral. La superació o no d'aquesta barrera per part d'alguns partits pot determinar el destí d'algunes majories parlamentàries, com sembla ser el cas d'El Pi a les Illes Balears segons les dades públiques disponibles.

Normalment, quan una persona s'apropa a un sistema electoral, l'atenció acostuma a centrar-se en el nombre d'escons a repartir, la fórmula electoral amb la qual s'assignen els representants o la distribució de parlamentaris per circumscripció. De fet, la fórmula D'Hondt, que no llei, acostuma a rebre tota classe de crítiques per perjudicar els partits polítics quan en veritat no és la causa principal dels seus resultats, sinó la mida de la circumscripció. Però hi ha un element que sol passar desapercebut i aquest és la barrera electoral legal.

La barrera electoral és el percentatge mínim que una candidatura ha d'assolir per entrar el repartiment d'escons i obtenir representació. Per les eleccions generals, per exemple, tenim una barrera del 3% a cada circumscripció, per tant, si un partit té un 2,9% de vots al conjunt de les Illes Balears no podrà aconseguir representació.

Existeixen múltiples barreres electorals en el nostre Estat. Per exemple, a les eleccions europees és inexistent i a les estatals són del 3% com ja hem dit abans. Si ens fixem en els comicis autonòmics, trobem varietat, com es pot apreciar a la figura que segueix. D'entre els dos grups que trobem, les Illes Balears se situen en el rang alt, amb un 5% de barrera electoral en l'àmbit insular.

A la imatge no podem trobar la xifra per les Illes Canàries. Això no és un error, sinó que aquesta comunitat presenta un sistema singular, per un costat barrera electoral per a cada illa (15%) i per altre pel total de la comunitat (4%) i s'ha de complir una de les dues barreres per obtenir representació. Un model que pot ser interessant de cara a futures reflexions en clau balear.

Tot i que a primera vista sembla que aquesta part del sistema electoral és poc decisiva en el resultat final, hem observat que pot ser un element amb molt impacte. Alguns partits d'àmbit estatal, com Ciutadans, acostumen a proposar una segona barrera electoral del 3% pel de l'Estat. L'objectiu és restar pes a les forces nacionalistes dels diferents territoris, que no superarien la barrera.

En l'actual context balear la barrera electoral pot tenir un efecte important dins el futur Parlament balear, ja que pot suposar l'entrada o no de partits polítics com El Pi, que segons les enquestes al voltant d'aquesta xifra del 5%, tenint en compte els margers d'error. Al llarg de la història electoral balear trobem més exemples que remarquen el pes de la barrera electoral. El primer és la modificació del 3% al 5% feta pel Partit Popular el 1995 cercant dificultar l'obtenció de representació d'un competidor directe, com era Unió Mallorquina (UM). El segon el trobem a les eleccions de 2011 i neix precisament d'aquesta modificació.

La barrera electoral a la majoria parlamentària de Bauzá el 2011

Les eleccions del 2011 van suposar la formació de la majoria parlamentària més gran assolida per un partit fins ara. El PP amb el 46,3% dels vots va obtenir 35 representants, un total del 59,3% dels escons. Va ser el Parlament menys fragmentat de la història, ja que només comptava amb 3 grups parlamentaris: PP, PSIB i Més (PSM-IV-Entesa). Com s’explica la formació d’aquesta majoria parlamentària amb aquest percentatge de vots? La resposta la trobem al sistema electoral, especialment a la barrera electoral del 5%.

En aquestes eleccions es produeix un fet diferencial respecte d’altres: una gran quantitat de vots no varen aconseguir representació, incrementant així la desproporcionalitat del sistema electoral. El següent gràfic mostra l’Índex de Gallagher (mesura la desproporció entre els vots rebuts i els seients obtinguts) al llarg dels anys, el valor de l’any 2011 és atípic i molt superior en comparació a la resta d’eleccions, arribant als 15,3 punts, el triple del 2007 y el doble de la mitjana situada al voltant dels 7,3 punts.

En total es varen quedar 68.632 vots sense representació al conjunt de les Illes Balears, un 16,32% del total dels vots emesos. Un dels principals motius que explica aquesta gran quantitat de vots perduts és l’excessiva oferta electoral que va afavorir la divisió del vot en diferents partits que no van arribar la barrera del 5%, concretament a la circumscripció de Mallorca.

Aquestes eleccions van ser les primeres en què no es va presentar Unió Mallorquina després de la seva desaparició a causa de la quantitat de casos de corrupció dels quals va ser protagonista. El seu espai electoral va ser ocupat per diferents formacions que no varen aconseguir una candidatura unificada. Així doncs, Convergència per Illes i la Lliga Regionalista van ser les dues principals opcions polítiques que volien donar resposta a aquest electorat que havia quedat orfe, la primera fundada per exdirigents d’UM i la segona per exdirigents del PP. Cap d’aquestes llistes electorals va aconseguir superar el 5% de vot mínim necessari a la circumscripció: La Lliga va obtenir el 3,6% i Convergència per Illes amb un 3,5% a escala insular.

El següent gràfic representa el total de vots perduts l’any 2011, aquests dos partits mencionats van deixar sense representació a més de 23.000 votants mallorquins, a més d’altres com EUIB o UPyD en l’àmbit balear. Aquest fet explica en part com el PP va aconseguir el millor resultat històric sense un increment significatiu dels vots.

Què hauria passat si la barrera electoral fos del 3%?

Tant Convergència per Illes com La Lliga sí van superar el 3% de vots a Mallorca, però no el cas EUIB que, amb 9.642 vots, es va quedar al 2,86% de vots. Si la barrera electoral fos del 3%, tal com ho era abans de 1995, les dues formacions haguessin obtingut un escó cadascuna per Mallorca, restant un al PP i PSIB. En l'hipotètic cas que s'haguessin presentat conjuntament en coalició preelectoral i assolissin el mateix resultat, haurien aconseguit 2 escons, un altre cop també del PSIB i del PP.

Per tant, la històrica majoria absoluta de Bauzá troba part d'explicació pel sistema electoral. Les lleis electorals mai són neutrals i acostumen a beneficiar uns actors i perjudicar d'altres. El mínim electoral del 5% va ser modificat el 1995 de manera unilateral pel PP amb l'objectiu de deixar fora de l'hemicicle a UM, la seva principal frontera electoral. Malgrat això, UM sempre va superar aquest mínim i no va ser fins a les eleccions de 2011 quan la barrera ha tingut l'efecte més gran en els resultats parlamentaris. En els darrers anys s'ha plantejat en diverses ocasions tornar a baixar la barrera al 3% a escala insular, però ha estat rebutjat pels principals partits amb arguments que sostenen que el Parlament balear ja té un nivell suficient de representativitat i fragmentació.

Les lleis electorals mai són neutrals i acostumen a beneficiar uns actors i perjudicar d'altres. El mínim electoral del 5% va ser modificat el 1995 de manera unilateral pel PP amb l'objectiu de deixar fora de l'hemicicle a UM

Tornant al present, podem afirmar que a aquestes pròximes eleccions autonòmiques del 28M la barrera electoral serà un dels components del sistema electoral que afectaran les futures majories. Si El Pi supera el 5% dels vots a Mallorca entrarà al repartiment d'escons amb alguna probabilitat de tenir una posició decisiva en el futur Parlament Balear, en cas contrari, si no assoleix el mínim legal donarà més espais als principals partits de cada bloc. Si la barrera electoral fos el 3%, com era abans del 1995, ens trobaríem davant un escenari diferent.