Per què creix l’ús del transport públic a Mallorca?

La mobilitat és un dels temes que més interpel·len el dia a dia dels habitants de les Illes Balears. A causa de factors com l’emergència climàtica o l’augment del cost de la vida, el debat social entorn de la importància del transport públic ha anat guanyant pes, de la qual cosa se n'han adonat les administracions i partits polítics. Concretament, una de les mesures estrella dels darrers temps ha estat la gratuïtat del transport públic per viatgers freqüents. Com ha afectat a l’ús que se’n fa? 

D’on venim?

Abans de res, cal dir que el territori mallorquí, focus d’anàlisi en aquest article, està força ben connectat en transport públic. Tot i que encara hi ha molt camí per fer, si es compara amb molts altres territoris de la península ibèrica, hi tenim poc a envejar, sobretot pel que fa a les connexions de l’àrea urbana de Palma. Si un combina els mapes de línies i aturades de ferrocarril, metro, bus interurbà i bus urbà a l’illa podrà veure que gairebé cap racó de Mallorca queda sense connectar, encara que sigui amb combinacions complicades i llargues esperes.

D’altra banda, cal mencionar que el transport públic a la Gimnèsia Major s'enfronta des dels seus inicis a una “cultura” del transport molt centrada en la mobilitat privada. El gran desenvolupament de l’illa a partir de la segona meitat del segle XX ve marcat per la suburbanització de Palma, les vies d’alta capacitat i els moviments pendulars en cotxe. De fet, mostra important d’aquest model és que gran part de la mobilitat turística es fa amb una ingent flota de cotxes de lloguer que any rere any proven els límits de capacitat de les carreteres mallorquines.

Tot i això, la nostra xarxa de transport es troba en diferents moments segons el mode de transport que es prengui. Pel que fa al ferroviari, tot i la seva electrificació i millora en els darrers anys, ha retrocedit en l’abast que va arribar a tenir a mitjan segle XX, amb línies que connectaven el migjorn i llevant de l’illa. D’altra banda, l’autobús ha anat en augment des de la seva inauguració i integració al Consorci de Transports de Mallorca l’any 2006, arribant a més d’una cinquantena de línies interurbanes que cobreixen tota l’illa i es divideixen segons les cinc comarques de l’illa amb una d’específica per l’aeroport. Cal recordar que el transport interurbà a Mallorca és col·lectiu i no íntegrament públic, de manera que les línies les administra el Consorci, però les exploten empreses privades.

Finalment, el bus urbà (EMT) gestiona quaranta línies majoritàriament a Palma amb algunes sortides als municipis veïns de Marratxí, Llucmajor i Calvià; sumades a vuit busos de transport a la demanda que no s’ofereixen de manera regular. Aquest transport de titularitat municipal existeix des de l’any 1971, producte de la refundació de la Societat General de Tramvies i busos, fallida aquell mateix any. S’ha expandit de manera paral·lela a l’augment poblacional de Palma i de mobilitat, fins a cobrir gairebé tota la ciutat i transportar més de quaranta milions de passatgers anualment en l’actualitat.

Aquest article intenta analitzar mitjançant dades d’ús l’efecte de la gratuïtat que es va generalitzar l’any passat arreu de les Balears i veure quines són les tendències d’ús segons cada mode de transport, com ha evolucionat els darrers anys i cap a on va.

A on estam?

Una de les polítiques més ambicioses per incentivar l’ús del transport públic ha estat la recent aprovació de la gratuïtat pels viatgers freqüents. Analitzar l’efecte que ha tengut sobre l’ús del transport públic és complicat perquè hi ha molts més factors implicats: recuperació d’una etapa de pandèmia i dels seus efectes derivats (menys activitat econòmica, teletreball, toc de queda, etc.), i altres factors com el creixement demogràfic, els fluxos turístics o l’augment de la consciència ecològica. Així i tot, la gratuïtat és un tipus d’incentiu que pot haver decantat en menys temps el càlcul racional dels ciutadans a favor de fer servir els trens i busos de què disposen. 

A continuació, podeu observar diferents gràfics que hem pogut fer a partir de les dades disponibles de nombre de viatges de tren, metro i bus EMT a l’illa de Mallorca. Per una banda, al Gràfic 1, podem veure com el creixement en l’etapa prèvia a la COVID era molt suau. La línia vermella marca l’inici de la pandèmia el març de 2020. Després d’una progressiva recuperació, va arribar l’aprovació de la gratuïtat el setembre de 2022, marcat amb una línia blava. Posteriorment a això es veu un sobtat augment en el nombre de passatgers. Mirant el gràfic és fàcil intuir com, si hagués continuat la tendència d’augment de creixement del nombre de passatgers pre-COVID i no hi hagués hagut canvis en la tarifa, avui dia el nombre de passatgers mensuals seria bastant menor. Una aproximació matussera ens donaria que gràcies a la gratuïtat hi ha uns 200.000 viatges de tren més al mes.

Una aproximació matussera ens donaria que gràcies a la gratuïtat hi ha uns 200.000 viatges de tren més al mes

Al Gràfic 2, a on trobam l’evolució de viatges al metro, l’anàlisi no és tan fàcil. Abans de la pandèmia veiem que s'inicia una tendència de creixement en el nombre de viatges, especialment entre l’any 2017 i 2018. Cap dels dos autors en sabem donar una explicació. Això fa difícil afirmar que en cas que no hi hagués hagut gratuïtat el nombre de viatges mensuals avui dia seria inferior, ja que no sabem quin hagués estat l’abast d’aquesta tendència. 

En el Gràfic 3, on es representa l’evolució del nombre de viatges als busos de l’EMT, s’observa un patró similar al del tren. Una tendència suau de creixement a l’etapa pre-COVID, seguit del clàssic daltabaix que suposà la pandèmia. L’aprovació de la gratuïtat, en aquest cas el gener del 2023, provocà una gran pujada en la quantitat mensual de viatges, molt lluny de la projecció que se’n podria fer amb la tendència de creixement pre-COVID. Una aproximació de l’impacte de la gratuïtat es podria trobar al voltant de 500.000 viatges més al mes en bus EMT.

Una aproximació de l’impacte de la gratuïtat es podria trobar al voltant de 500.000 viatges més al mes en bus EMT

Cap a on anam?

Més enllà d’establir amb precisió l’impacte de la gratuïtat del transport públic, el que és clar és que ha tengut un efecte important en l’augment d’ús del tren i del bus EMT. Si aquesta mesura es manté més temps, es podrà veure el seu efecte en un context més ample. Aquesta mesura ha estat especialment important a l’hora de generar incentius que contribueixin a trencar en molta gent la inèrcia a favor de fer servir el vehicle privat i a generar una cultura de transport públic que abasti una major proporció de mallorquins. Encara que no està clar si això ha anat també en detriment de la mobilitat en bicicleta o caminant.

No obstant això, hem de ser ambiciosos. Queda feina per fer en la mobilitat pública a Mallorca més enllà de l’ocasional reforç dels transports per l’estiu o l’obertura de noves línies estacionals. Vàries són les veus organitzades que manifesten el seu desig per millorar de manera real el servei públic de transport que tenim, com són MoMà (@Mob_Mallorca) o la Plataforma pel Transport Públic a les Illes Balears (@TransportPublIB); atenint-nos a que estam davant d’un tema de primer ordre a l’interès públic.

Tal com vam assenyalar a un dels articles del serial que vam fer abans de les eleccions analitzant les propostes dels partits, la totalitat dels candidats marcava el transport públic com un punt clau de la seva agenda, volent reforçar-lo i assolint un servei de qualitat a la present legislatura. Amb un altre any de gratuïtat tancada i un context d’ús creixent, com s’afrontarà aquesta qüestió? Es mantindrà la gratuïtat in aeternum al transport públic illenc? Es resoldran iniciatives com el Trambadia? S’estendrà l’abast del tren a línies que són un reclam històric? Són algunes preguntes que queden enlaire.