El Parlament aprova iniciar el procés d'independència
El Parlament ha aprovat aquest dilluns l'inici del procés d'independència i constituent d'un nou Estat per a Catalunya, amb una declaració aprovada amb els vots afirmatius de 72 diputats, mentre que 63 han votat en contra. El procés de “desconnexió”, tal com l'anomena la declaració, insta el Govern de la Generalitat a mantenir obediència exclusiva a les normes i lleis emanades del Parlament i, per tant, desobeir al Tribunal Constitucional.
A la declaració, proposada i votada a favor per Junts pel Sí i la CUP, s'hi va afegir el passat divendres un annex en el qual es concreten els temes per als quals proposen la desobediència al TC, com són el decret de pobresa energètica, la ILP d'habitatge, l'accés universal a la sanitat, paralitzar la reforma educativa o la renegociació del deute, entre altres. L'annex també ha estat aprovat pel ple.
Per la seva banda, el grup de Catalunya Sí que és Pot havia presentat una altra resolució en què instava a prioritzar un pla de rescat ciutadà i l'inici d'un procés constituent, text que ha estat rebutjat per la majoria del ple, reunint sols 11 vots afirmatius, corresponents al mateix grup. La CUP s'ha abstingut en aquesta votació.
El text ha estat defensat per Raül Romeva, per part de JxSí, i Anna Gabriel, de la CUP, dues intervencions que han obert la legislatura per part de dos debutants a la Cambra. Segons Romeva, la declaració dóna inici al procés de construcció d'un nou estat que ha de servir per “donar les eines per garantir més i millors oportunitats”. Romeva, que ha considerat que reclamar un referèndum a l'Estat està “superat pels fets”, ha defensat que la declaració és la forma d'“exercir el dret a decidir”.
Gabriel, per la seva banda, ha realitzat un discurs de marcat accent social, repassant l'annex a la declaració amb les àrees concretes de desobediència. “Aquesta resolució no és una DUI, no encara, però per nosaltres és un acte íntegre de sobirania i per tant un acte de ruptura”, ha explicat la diputada. Gabriel ha defensat les mesures de l'annex com de mínims. “Aquestes no són mesures sortides del nostre programa anticapitalista, ni tan sols del transformador”, ha assegurat, “són mesures d'urgència, que serveixen també com a mirall per dir: aquest és el país que tenim”.
La resta del ple, en contra
La resta dels portaveus dels grups s'han mostrat en contra de la resolució. El primer a prendre la paraula ha estat Joan Coscubiela, de Catalunya Sí que es Pot, que ha considerat que el text parteix d'una “interpretació tramposa” de les eleccions del 27-S on, al seu entendre, no es va donar mandat per iniciar aquest procés. “Abans d'aquest ple del que podria haver fet CiU era no donar suport a les privatitzacions, les retallades o la llei de l'austeritat”, ha retret Coscubiela als diputats de Convergència.
El líder del PP, Xavier García Albiol, ha considerat que “aquest procés de ruptura és un projecte de salvació personal de CDC i Artur Mas”, un argument que ha estat repetit per Ciutadans en paraules d'Inés Arrimadas, per a la qual és “massa casualitat” que els membres de Convergència s'hagin “convertit en independentistes quan han sortit els casos de corrupció”. “Aquesta declaració diu que els governants ja no hauran de complir amb la llei”, s'ha queixat Arrimadas.
En darrer lloc a pres la paraula Miquel Iceta, del PSC, que ha assegurat que aquesta proposta de resolució mai hauria d'haver entrat en el ple. Iceta ha negat que hi hagi una majoria independentista, a tenor dels resultats electorals, i ha recordat que per canviar l'Estatut es necessària una majoria de dos terços del Parlament que l'independentisme no té. A més ha considerat que la declaració caurà en sac trencat per no haver-se elegit nou govern: “No té sentit aprovar mandats a un president i un govern que no existeixen”.
Declaració de CSQEP
Per la seva banda, el grup de Catalunya Sí que es Pot havia presentat una altra resolució en què instava a prioritzar un pla de rescat ciutadà i l'inici d'un procés constituent, text que ha estat rebutjat per la majoria del ple, reunint tan sols 11 vots afirmatius, corresponents al mateix grup. “Sense un referèndum, la ciutadania de Catalunya no s'haurà pronunciat”, ha exclamat Coscubiela en el torn dels al·legats finals, en defensa de la seva declaració.
Un cop aprovada la declaració independentista, els diputats del PP han ensenyat banderes espanyoles i catalanes, mentre que els de CSQEP han fet el mateix amb cartells en què es reclamava un referèndum.
