Aquest any es van complir 71 anys dels bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki. Va ser el 6 d'agost a les 8:15 del matí quan es va desencadenar l'infern sobre la població civil d’Hiroshima, és a aquesta hora quan el monument que commemora a les víctimes s'envolta de milers de persones i alguns importants representants polítics. Cada any la població d'ambdues ciutats surt al carrer on tenen lloc algunes de les mobilitzacions més significatives dins del moviment pacifista mundial.
Durant tot el dia els carrers a prop de l'anomenat punt 0, on va caure la bomba i ara es troba al parc de la pau, s'omplen a la vegada de joves estudiants i de persones grans que eren nens quan es va bombardejar la ciutat, demostrant l'impacte i l'herència generacional de la història que va marcar la ciutat d'Hiroshima i la va assenyalar en la història de la humanitat per sempre.
Cap al vespre la població es congrega al llarg del riu Motoyasu prop de la cúpula de la Bomba Atòmica, únic edifici que s'ha conservat en peu per recordar aquell dia, s'hi dipositen milers de fanalets de paper de colors que són arrossegats pel corrent per recordar a les víctimes de la bomba. Les multituds que es concentren al llarg del riu no impedeixen que el recolliment i el respecte s'imposin per fer memòria.
Aquests dies de commemoració, respecte i recolliment són mostra del convenciment pacifista que envolta la societat civil japonesa, enormement influenciats pel pes de ser l'únic país del món que ha estat atacat amb bombes atòmiques, havent-hi patit un dels més grans inferns que és capaç de deslligar la guerra ¿Però quin és el paper de Japó en el camí cap a la pau?
Al 1947, només dos anys després dels bombardejos i de la fi de la Segona Guerra Mundial, el Japó va redactar una nova constitució sota la tutela dels Estats Units, en ella destaca l'article 9, en el qual es prohibeixen actes bèl·lics per part de l'Estat, alhora que es renuncia formalment a la guerra i a l'ús de la força com a mètode de resolució de conflictes internacionals. Per això Japó no té un exèrcit regular com altres estats sinó les anomenades Forces d'Autodefensa del Japó.
“Aspirant sincerament a una pau internacional basada en la justícia i l'ordre, el poble japonès renuncia per sempre a la guerra com a dret sobirà de la nació i de l'amenaça o l'ús de la força com a mitjà de solució en disputes internacionals.”
No obstant això la Constitució es troba plena de contradiccions que es fan més evidents com més ens allunyem dels esdeveniments de la Segona Guerra Mundial; probablement degut a que la reforma constitucional va respondre més als desitjos dels Estats Units de desactivar militarment a una de les potències de l'Eix que a un veritable convenciment pacifista. Les bones intencions descrites a la Constitució tampoc han evitat que segons el ministeri de l'interior del Japó les FAJ s'associïn al concepte de preservació de la pau i de la seguretat a través del militarisme, com tampoc ha evitat els entrenaments militars ni la despesa militar. No obstant això, el que constitueix la principal contradicció d'aquesta Constitució, que té ja més de 60 anys, probablement sigui que el mateix país que la va imposar hagi establert més de 100 bases militars en sòl japonès, fet que ha aixecat fortes protestes per part de la població.
Aquesta manca d'un veritable convenciment i compromís polític cap a la pau, condueix ara al Japó cap a la possibilitat d'una nova reforma constitucional. El primer ministre Shinzo Abe del Partit Demòcrata Liberal, ja ha manifestat moltes vegades el seu desig de reformar-la per convertir el Japó en un actor militar actiu amb un exèrcit regular constituït. Ja al 2014 l'administració Abe va decidir acabar amb la prohibició de les exportacions d'armes auto-imposada des de 1967, i al 2015 es va aprovar un projecte de llei per permetre a les FAJ participar en operacions militars si països aliats són atacats, fet antagònic a l'article 9 de la Constitució.
Situat en una regió amb algunes de les forces militars més potents com la Xina, o la proximitat de Rússia, contrària a l'expansió dels EUA a la zona, així com l’amenaça nuclear de Coera del Nord, en paraules del mateix ministre Abe, Japó es torna un important actor en el mapa militar mundial, essencialment com un dels principals aliats militars dels EUA entre els països de l'est asiàtic.
Aquesta nova possibilitat de rearmament tan important estratègicament pot ser clau i contribuir a augmentar les tensions i la despesa militar regional de tots els països de l'est asiàtic, que segons el SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute) és una de les regions que més ha augmentat la seva despesa militar a l'última dècada. La regió de l'est asiàtic ha passat d'uns 150.000 milions d'euros el 2005, fins a arribar el 2014 als 280.000 milions, sent la Xina la que més ha augmentat la seva despesa militar i sense comptar a Corea del Nord ja que les seves xifres de despesa militar són difícils de calcular.
Tota aquesta situació reforça les tensions entre la Xina i el Japó per quatre raons: la disputa per les illes Senkaku / Diaoyu, el potencial moment de rearmament japonès i l'augment en despesa militar realitzat per la Xina en l'última dècada; sense oblidar el pes de la història d'una Xina que no oblida la brutal invasió japonesa durant la Segona Guerra Mundial.
Queda la memòria del poble japonès, que no oblida els mals de la guerra, com encara demostren les grans mobilitzacions d'agost en commemoració dels bombardejos, i que més del 60% de la població rebutja que es modifiquin els pilars pacifistes de la Constitució. A les seves mans està protestar perquè la Carta Magna que va ser creada per interessos polítics es transformi en un veritable compromís amb la pau mundial.
