El pressupost que els governs de tot el món destinen a la despesa militar supera els nivells de la Guerra Freda, amb 1,8 bilions d'euros anuals. Sobre aquest tema es parlarà, el proper 12 de novembre, a les jornades que el Centre Delàs organitza com preparatòries del Congrés Mundial 2016 de l'International Peace Bureau “Disarm for a Clima of Peace!”, amb l'objectiu d'abordar la reducció de la despesa militar a favor de la inversió en política social.
Han passat més de vint anys del final de la Guerra Freda i encara es posiciona la seguretat nacional com a raó principal per augmentar la despesa militar en els pressupostos generals. Si bé aquesta despesa va disminuir durant els anys posteriors a la caiguda de la Unió Soviètica, els atemptats de 2001 de les Torres Bessones i els conflictes a l'Afganistan i l'Iraq van desembocar en un augment progressiu de la despesa militar que ascendeix a xifres històriques.
Les veus de protesta dels lobbies militars i dels alts càrrecs de l'OTAN adverteixen del desastre de la disminució de la despesa militar i l'amenaça que suposa per a la seguretat dels països membres. A més, els governs ho justifiquen argumentant que la indústria militar crea llocs de treball. No obstant això, diversos estudis -com els de la Universitat de Massachusetts- destaquen que la inversió militar és la manera menys eficient a nivell laboral i que els sectors sanitaris i de transport públic generen molts més llocs de treball. De la mateixa manera, investigacions econòmiques com les del Global Insight, afirmen que la inversió pública en altres sectors genera resultats molt més beneficiosos.
De fet, la despesa militar és un dels factors que han causat la crisi econòmica i que la perpetuen, ja que en invertir en matèria militar no queda pressupost per a la despesa social i d'infraestructura, a més es retalla en pensions i salaris. Un exemple és Grècia, que tot i ser un dels països de l'epicentre de la crisi econòmica, el seu pressupost en defensa és el doble del percentatge del seu PIB.
Des de l'ONU es manté la idea de l'estalvi en matèria militar. Una de les seves propostes a Europa és l'abolició de les armes nuclears, que suposaria un estalvi significatiu per als països que posseeixen arsenal nuclear nord-americà, França i Regne Unit. Com ja va dir el 2012 el seu secretari general, Ban Ki-Mon, s'ha de reduir dràsticament la despesa militar per invertir en desenvolupament.
A més, la despesa militar alimenta una nova carrera armamentística encapçalada per les grans potències occidentals. Entre els països receptors d'armament destaquen Aràbia Saudita i l'Índia. La venda d'armes a països en conflicte no només agreuja les conseqüències del propi conflicte, sinó que crea efectes macroeconòmics perquè molts d'aquests països no poden pagar el cost de les armes.
Des dels sectors de l'economia crítica s'advoca per la necessitat de la disminució de la despesa militar mundial que aconsegueix 1,8 bilions de dòlars i la inversió d'aquest en polítiques socials. Aquesta disminució començaria amb el desmantellament d'un exèrcit sobredimensionat -actualment hi ha aproximadament 20 milions de soldats segons Military Balance 2015 -.
Per tant, és necessari, pertinent i rendible la despesa militar? Per a la gran indústria d'armes evidentment sí.
El pressupost que els governs de tot el món destinen a la despesa militar supera els nivells de la Guerra Freda, amb 1,8 bilions d'euros anuals. Sobre aquest tema es parlarà, el proper 12 de novembre, a les jornades que el Centre Delàs organitza com preparatòries del Congrés Mundial 2016 de l'International Peace Bureau “Disarm for a Clima of Peace!”, amb l'objectiu d'abordar la reducció de la despesa militar a favor de la inversió en política social.
Han passat més de vint anys del final de la Guerra Freda i encara es posiciona la seguretat nacional com a raó principal per augmentar la despesa militar en els pressupostos generals. Si bé aquesta despesa va disminuir durant els anys posteriors a la caiguda de la Unió Soviètica, els atemptats de 2001 de les Torres Bessones i els conflictes a l'Afganistan i l'Iraq van desembocar en un augment progressiu de la despesa militar que ascendeix a xifres històriques.