Moltes obres de teatre s’han fet amb la guerra com a rerefons argumental, un grapat de Bertold Brecht i Shakespeare en són un bon exemple, però en canvi, cap s’ha fet sobre una de les causes principals que provoquen els conflictes armats: les armes i el seu comerç. Aquesta és la temàtica que desenvolupa el muntatge teatral que s’està representant aquests dies a la Sala Beckett de Barcelona, on es presenta El Pes del plom.
Un muntatge del que primer cal subratllar, des de l’àmbit estrictament teatral, és l’esplèndida dramatúrgia. Excepcional és el treball de recerca que han fet els autors del text, Aleix Fauró i Isis Martín, vers la realitat de la indústria militar i de com funciona el seu comerç. Cosa no gens fàcil, perquè explicar quelcom tan complicat com és un comerç tan poc transparent i fer-lo entenedor en llenguatge dramàtic era una tasca difícil. Però se'n surten amb escreix, perquè mai es perd l’interès pel fil narratiu, ens al contrari, va creixent a mida que transcorre l’espectacle fins que esclata en un final colpidor.
Un espectacle teatral que barreja verisme i pulsió dramàtica, que malgrat un cert didactisme, que era el perill en que podien caure els autors, posar un excés explicatiu en el comerç d'armes, no ho fan, i la història transcorre en mig de les peripècies d'una periodista que segueix la pista de traficants d'armes per l'Àfrica subsahariana. Tot gràcies a un excel·lent muntatge i a una bona interpretació dels actors.
Un muntatge que desvetlla la dramàtica realitat d’un comerç que té dues vessants que cal desvetllar. Una primera: la part que és adquirida pels Estats i que representa la major part de la producció d’armament en el món, al voltant d’un 95%. I una segona, que és sens dubte la més significativa i a la que fa referència El pes del plom, que és la part que alimenta molts dels conflictes armats que es desenvolupen en moltes parts del planeta, especialment en els països empobrits de l’Àfrica subsahariana o del Sud-est asiàtic, o d’aquells altres que pateixen la delinqüència del crim organitzat, com ara molts països d’Amèrica Llatina. Un comerç que sense sobrepassar el 5% de tota la producció d’armes mundial, és el més criminal, perquè alimenta als senyors de la guerra i als grups armats d’arreu; o les bandes de narcotràfic que actuen en països que aparentment no estan en guerra, però en canvi produeixen altes taxes de mortalitat a Mèxic, Veneçuela, Hondures, Sudàfrica i tants altres.
Aquest és un tràfic d’armes desregulat, que viatge de Nord a Sud, és a dir, dels països industrialitzats cap els països empobrits; un comerç que necessita d'una indústria sense escrúpols; de la complicitat de governs que fan la vista grossa; polítics i funcionaris corruptes que accepten suborns i que faciliten certificacions de destí que, verdaderes o falses, permeten es desviïn les armes a les mans dels que les faran servir.
No cal anar gaire lluny, observem les exportacions dels països de la UE del darrer any del que es disposen dades, el 2012. La UE ha batut tots els records històrics en autoritzacions de vendes d’armes, que arriben a la colossal xifra de 40.000 milions €. Les més controvertides d’aquestes vendes són les destinades al Proper Orient per un valor de 9.700 milions; al continent africà per valor de 1.600 milions. En el cas concret d’Espanya l’any 2012 es va vendre a Ghana un avió de transport de tropes per 27 milions, armes curtes i cartutxos per 2,5 milions; a Egipte, avions de transport de tropes per 50 milions, pistoles i escopetes 103.000 €; a Aràbia Saudita 21,3 milions en accessoris d’avions militars i 15 milions en munició d’artilleria; a Bahrein per 21,2 milions de municions per canons i morters; a Líbia 825.000 € en diversos tipus d’armes i municions; a Iran per 730.840 € en armes i municions; i per últim, a Líban 627.000 € en escopetes i cartutxos. No cal analitzar cas per cas, però es ben sabut que tots aquests països viuen una situació interna que contradiu la llei espanyola que regula el comerç d’armes, bé per violació dels drets humans, per inestabilitat interna, o perquè són susceptibles de facilitar desviacions cap a grups armats.
Si es vol conèixer el drama que representa el comerç d'armes i alhora gaudir d'un excel·lent muntatge, cal anar a la Sala Beckett a veure El pes del plom.
