Així són els xocs i els punts de trobada entre JxSí i la CUP als pressupostos del 2016

La CUP s'ha negat aquest dimarts a valorar els pressupostos de la Generalitat pel 2016. El soci de legislatura de Junts pel Sí ha volgut centrar l'atenció en l'actuació dels Mossos d'Esquadra després de la manifestació posterior al desallotjament del Banc Expropiat de Gràcia, que es va saldar amb una quinzena de ferits. No obstant, el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ja sabia quines idees tenia la CUP pels comptes.

Els pressupostos inclouen avenços en estructures d'Estat com la Hisenda pròpia i superen el pla de xoc que JxSí va oferir a la CUP durant les negociacions d'investidura. En canvi, la gran majoria de les exigències de la CUP en matèria de política econòmica i fiscal per donar llum verda als comptes no s'han inclòs. Malgrat que Junqueras ha qualificat els pressupostos com “els més socials de la història”, la despesa prevista en Educació, Sanitat i Serveis Socials encara és un 7% menor que el 2010.

La travessia dels comptes pel Parlament es preveu complicada. Tota l'oposició excepte la CUP ha anunciat que presentarà esmenes a la totalitat. Després de la jornada d'aquest dimarts la pilota dels pressupostos seguirà rodant entre les teulades de JxSí i la CUP. Aquests són els punts de fricció i trobada entre les forces independentistes.

1. Consolidació dels criteris d'austeritat

Als primers comptes de Junqueras no hi ha ni rastre de la petició de la CUP a “desobeir” els límits de dèficit. La major part de la millora dels ingressos del sistema de finançament, així com l'estalvi de 850 milions en interessos del deute, es destinarà a la contenció del dèficit públic, que va tancar el 2015 en el 2,7% del PIB i complirà amb el 0,7% d'aquest any imposat per Montoro. Malgrat aquest compliment escrupulós amb Madrid i Brussel·les, Junqueras ha tornat a criticar per “arbitrari” l'objectiu de dèficit durant la presentació del projecte.

Junqueras ha destacat que la contenció del dèficit i el conjunt dels comptes es basa en criteris “rigorosos”. I és que per primera vegada en quatre anys els comptes no inclouen importants ingressos condicionats a la negociació amb l'Estat. En els comptes de 2015 aquestes partides ascendien a més de 2.000 milions.

Tal com s'ha encarregat de recordar l'oposició, el Govern ha pogut incrementar la despesa social en 875 milions gràcies a mesures dependents de l'Estat: la liquidació del sistema de finançament autonòmic de 2014 (1.400 milions d'ingressos més), l'interès zero del fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) del 2015, la millora de tipus dels préstecs avalada pel Govern central, i que el FLA assumeixi crèdits a curt termini. A més, la millora d'ingressos pel sistema de finançament autonòmic de 2016 rondarà els 600 milions.

A més, els comptes avancen poc en la reversió de les vendes de patrimoni públic dels governs de Mas: els pressupostos no preveuen res respecte 'la mare de la privatitzacions', és a dir, Aigües Ter-Llobregat (ATLL). El Suprem ha de confirmar si anul·la el contracte de concessió, tal com va sentenciar el TSJC. Hi ha un mínim de 300 milions de diners públics en joc. La CUP ha reclamat en infinitat d'ocasions que l'empresa torni a mans públiques.

2. Sense impostos anul·lats pel Constitucional

La CUP demanava incloure als comptes impostos anul·lats pel Tribunal Constitucional com l'impost autonòmic sobre els dipòsits bancaris o l'impost sobre la producció d'energia d'origen nuclear. Als comptes només s'inclou la compensació autonòmica de l'impost estatal sobre els dipòsits bancaris, que en el cas català tot just serà de 60,7 milions. Sí que hi ha als comptes alguns dels tributs que l'Alt Tribunal ha suspès després d'acceptar a tràmit el recurs del Govern central, i sobre els quals ha de dirimir la seva constitucionalitat, un fet que ja es produïa en anteriors pressupostos durant l'època d'Artur Mas a la Generalitat.

Es tracta de l'impost sobre els pisos buits, amb el qual la Generalitat preveu recaptar 14,3 milions; i el tribut sobre les operadores d'Internet, la recaptació del qual es xifra en 15,5 milllones. El destí de la recaptació de tots dos impostos és finalista, per garantir el dret a l'habitatge i donar suport al sector cultural català, respectivament. Junqueras ha reconegut el poc pes dels ingressos que depenen en exclusiva de la Generalitat en el pressupost i de les dificultats per augmentar-los.

3. Mateixa fiscalitat

Ni la llei de pressupostos ni la de mesures fiscals inclouen variacions per aconseguir una fiscalitat més progressiva, tal com reclama la CUP i la resta de l'oposició d'esquerres del Parlament. Els comptes no toquen en profunditat cap impost: l'increment general de la recaptació s'explica per la reactivació econòmica.

Ni el tram autonòmic de l'IRPF, ni l'impost de patrimoni, ni l'impost de successions i donacions patiran canvis tret que l'oposició d'esquerres de la cambra forci una fiscalitat en què els rics paguin més i els pobres menys. Si és així, tornarien a florir les diferències entre Convergència i ERC que ja es van evidenciar en el debat sobre la progressivitat de l'IRPF. “Hi ha marge per estudiar el que el Parlament vulgui estudiar”, s'ha limitat a dir Junqueras aquest dimarts.

4. Estructures d'Estat

On sí que els comptes poden trobar menys reticències per part de la CUP és en el terreny de les estructures d'Estat per una hipotètica Catalunya independent. Així, Junqueras preveu una partida de 48,5 milions per al desenvolupament de la Hisenda pròpia, encara que per complir alguns objectius que ja preveia el pacte entre Convergència i ERC de la passada legislatura. És el cas del pla de lluita contra el frau fiscal.

La partida per la Hisenda pròpia també inclou millores en el sistema informàtic, formació dels seus treballadors o l'assumpció de la liquidació d'impostos que fins ara la Generalitat subcontractava a Hisenda o als Registradors de la Propietat. L'augment del 35% del pressupost per la Hisenda pròpia també preveu passar de 342 treballadors a 600 o incrementar en un 25% el nombre d'oficines. Per la seva banda, el pressupost dedicat a Acció Exterior passa dels 19,7 milions de 2015 als 34,1. L'objectiu d'aquest augment és reforçar les delegacions exteriors del Govern.

5. Pla de xoc

El pla de xoc contra la pobresa inclòs en els pressupostos puja a 285 milions d'euros, quinze més del que JxSí va prometre durant les negociacions per a la investidura (i que part de la militància de la CUP acceptava). Així, es preveu incrementar en 12 milions la dotació per beques menjador per arribar a les 22.340 ajudes, o la convocatòria de beques menjador per 7.600 nens d'escoles bressol, pressupostada en 10 milions.

El pla de xoc per a Sanitat suma 103,3 milions, entre els quals s'inclouen partides per reduir un 50% les llistes d'espera per primera visita al metge especialista i proves diagnòstiques o un 10% per les llistes quirúrgiques. Així mateix, es preveuen destinar 3 milions a la “reobertura o recuperació d'horaris” de Centres d'Atenció Primària (CAP). Amb tot, l'entesa en matèria sanitària podria saltar pels aires si el Govern manté la seva intenció d'autoritzar al Servei Català de Salut a llogar espais públics per a ús privat.