Can Vies rebrota
Sota el sol, amb molta suor i cansament però un ambient molt festiu, arriba la primavera a Can Vies. L'objectiu del dissabte és començar la reconstrucció de l'edifici, que es va començar a demolir a partir del desallotjament el passat dilluns. Els sentiments de la gent són contradictoris. La ràbia pel desallotjament encara dura, però la solidaritat emociona. “Avui ja he plorat dos cops”, confessa somrient una veterana activista del barri davant la cadena humana formada al carrer de Sants.
Can Vies s'ha instal·lat aquest dissabte davant la seu del districte de Sants-Montjuïc. No el col·lectiu que hi treballava, sinó el mateix edifici. De mà en mà en una gran cadena humana, les runes de la part que ha estat enderrocada durant aquesta setmana han recorregut els 750 metres que separen la seu municipal del centre okupat. Hi participa gent de totes les edats, gent del barri i gent que ha vingut a solidaritzar-se.
Corren per allà fins i tot els nois d'un cau de prop de Lleida, que tenien programada una sortida a Can Vies per aprendre sobre autogestió. El desallotjament podria haver alterat els seus plans, però s'hi han apropat i han pogut veure molta autogestió.
L'esperit de la resposta que va donar la gent de Can Vies a les darreres propostes del consistori expressa un missatge clar: Deixeu-nos en pau. No accepten la mà estesa dels que han tirat a terra l'edifici, propietat de Transports Metropolitans de Barcelona, i es proposen reconstruir l'espai a on porten 17 anys construint projectes.
S'han posat mans a l'obra i les imatges de Sants d'aquest matí poc tenien a veure amb les de fum, foc i violència que s'han vist al barri durant els últims dies. Amb cascs, guants i un grup d'arquitectes, la gent de Can Vies ha entrat a l'edifici d'on els van treure fent servir fins i tot una grua el passat dilluns per avaluar l'estat dels danys patits. Una part ja està a terra i l'enderroc de la torre superior ha malmès el sostre, però els arquitectes diuen que no hi ha risc per treballar-hi –a pesar del que han dit els Bombers de Barcelona.
La primera fita és treure les runes de l'interior. Mentre un grup de gent s'encarrega d'aquesta tasca, es formen dues cercles de gent a terra. Una, de persones que s'encarreguen de la feina farragosa de separar i netejar els totxos que es puguin tornar a utilitzar. L'altre, de nens i nenes que juguen pintant una pancarta que diu “Can Vies Resisteix”.
La veritat és que gran part de ledifici no ha resistit, però el col·lectiu fa una gran mostra de resiliència. La “capacitat d'un ecosistema de retornar a la mateixa composició específica i a l'estat normal en ésser afectat per pertorbacions o interferències”, que en diu un diccionari.
Les transformacions a Can Vies després d'una setmana de lluita que ha posat en escac a l'Ajuntament són moltes. L'excavadora que treballava a l'enderroc, a la que van calar foc en la manifestació de dimarts, ha acabat coberta de flors. La pintada sobre la màquina que deia “Guerra” ha quedat tapada per cartells que diuen que “Can Vies no es toca”. La gent de Can Vies segueix guerrera, perquè la indignació és molta i perquè l'alcalde només va anunciar la paralització de l'enderroc després de quatre nits amb el barri en flames. Però, sobretot, tenen ganes de construir.
