Barcelona retirarà totes les plaques d'habitatge franquistes en un any
Barcelona retirarà en un termini d'un any totes les plaques d'habitatge franquistes que la ciutat conserva en els edificis construïts durant la dictadura. El consistori ha informat aquest dilluns que l'acció forma part d'un pla de ciutat per visibilitzar el “rebuig al franquisme” i que el cost de la mesura anirà a càrrec del mateix Ajuntament.
Els primers districtes que retiraran les plaques seran els de Nou Barris i Gràcia, que en els últims mesos han elaborat un cens per conèixer el total de plaques d'habitatge que quedaven de la dictadura. A Nou Barris es procedirà a eliminar un total de 204 plaques, i a Gràcia, 163. Les plaques que seran retirades mostren l'escut de la Falange Espanyola de les JONS i van ser col·locades per l'Institut Nacional de l'Habitatge durant el franquisme.
Tot i que la iniciativa afecta inicialment només a aquests dos districtes, com ja informés fa un any el tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, es tracta d'una “política de ciutat”, de manera que l'Ajuntament farà extensible la retirada a tots els racons de Barcelona.
Així ho ha manifestat també aquest mateix dilluns Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria del consistori, que ha destacat que “és important des del punt de vista memorial” procedir a l'eliminació d'aquestes plaques. Vinyes ha explicat que es tracta d'un procediment que “havien demanat moltes entitats”.
L'Ajuntament de Barcelona es fa ressò d'aquesta manera de la Llei 52/2007 (la de Memòria Històrica), que va convertir a les administracions públiques en responsables de la retirada dels símbols presents en tots els edificis de titularitat municipal, places, parcs i jardins. Tal com ha recordat el mateix consistori, aquesta llei ja ha permès eliminar monuments com el de la Victòria (plaça Joan Carles I), el dels Caiguts (avinguda Josep Tarradellas) o al Fossat de Santa Elena (castell de Montjuïc).
Censos en els districtes
Durant el juliol passat, un equip de sis persones sense feina de l'Assemblea de Parades i Aturats de Nou Barris va elaborar, per encàrrec del districte, un mapeig exhaustiu de les plaques franquistes instal·lades a les façanes dels edificis. L'esmentat grup va visitar 732 adreces on inicialment l'Ajuntament tenia inventariades les plaques, algunes d'elles ja desaparegudes i d'altres que no havien estat detectades. Un cop inventariades i documentades, al desembre es va dirigir una carta a les comunitats de propietaris dels edificis on s'indicava la voluntat del Govern de retirar-les.
Per la seva banda, el districte de Gràcia va fer l'encàrrec –el mes de setembre de 2016– de revisar l'inventari a les persones que formaven part dels Plans d'Ocupació del consistori, amb el mateix objectiu d'actualitzar el cens que es va fer al any 2007. El treball de camp a Gràcia es va realitzar durant dos mesos i es van localitzar 166 plaques (el 2007 hi havia 395). El districte va procedir a enviar també cartes a les comunitats de veïns dels 166 edificis que procedissin a la seva retirada.
De totes les comunitats contactades, només dues d'elles van entrar la instància al districte comunicant la seva disconformitat; una d'aquestes comunitats va aportar documentació perquè quedés constància que el que s'havia inventariat com a símbol franquista (un escut a la façana), no ho era.
