Guy Standing és l'ideòleg del terme 'precariat' per definir totes les persones que viuen en incertesa constant, ja sigui per dependre de feines inestables o d'ajudes socials insuficients. Per fer front al precariat, aquest economista, professor de la Universitat de Londres, porta trenta anys defensant la renda bàsica universal. El debat sobre implantar-la ha sobrepassat en els últims anys els ambients d'esquerres, i fins i tot se'n parla a l'exclusiu fòrum de Davos.
Standing ha visitat Barcelona per presentar el seu últim llibre, La corrupción del capitalismo (Pasado & Presente) i per fer una conferència a la fira Literal a la Fabra i Coats, que s'acaba aquest diumenge.
Al llibre afirma que vivim en un sistema oposat al lliure mercat.
El neoliberalisme dels anys 80 i 90 s'ha transformat en el capitalisme rendista que tenim avui, basat en els drets privats sobre la propietat física, financera o intel·lectual. És un sistema corromput, no només perquè hi hagi individus corruptes, sinó perquè es basa en una mentida. El capitalisme rendista no afavoreix el lliure mercat. Tot el contrari: és el sistema de menys lliure mercat de la història.
No són pomes podrides, és el cistell sencer?
La corrupció és intrínseca al sistema. La competició per posseir drets de propietat privada amb els quals extreure rendes s'imposa sobre les lleis del lliure mercat.
Com afecta aquesta corrupció a les polítiques públiques?
La democràcia i els processos de presa de decisions estan corrompudes. El símbol és el fenomen de les portes giratòries. Un ministre de finances pot no haver cobrat mai una comissió, però està corromput institucionalment. Per aquest motiu basa més les seves decisions en el seu futur professional per poder acabar, per exemple, a Goldman Sachs.
Un liberal podria dir que el problema és que hi ha massa regulació.
La pregunta que s'hauria de fer als liberals és per què no s'han oposat al capitalisme rendista, que ja està institucionalitzat. La retòrica de la regulació és una mentida: sí que hi ha regulació, s'ha establert però a favor de les finances, els drets de propietat i per controlar les organitzacions socials.
Una de les claus que esmenta al llibre és el col·lapse del sistema de redistribució de la riquesa del segle XX.
El desenvolupament del capitalisme rendista implica que el sistema de distribució de la riquesa vigent al segle XX s'ha trencat. Durant un llarg període de temps
hi va haver certa estabilitat entre rendes del capital i rendes del treball. Des de l'inici de l'era de la globalització i l'agenda neoliberal tot ha saltat pels aires.
També s'ha trencat la solidaritat entre els treballadors que han patit menys els efectes de l'onada neoliberal i el nou precariat?
Entre les rendes del capital, les dels rendistes creixen. I entre les rendes del treball, que s'estan reduint, certs assalariats han aconseguit mantenir les seves posicions, mentre que el precariat no ha deixat de créixer. Per aquest motiu el precariat s'oposa sovint als sindicats, perquè creuen que no els representen i que només treballen pels assalariats tradicionals.
Atorga una responsabilitat especial d'aquest desastre a la socialdemocràcia europea, en particular a la Tercera Via.
La Tercera Via es veurà, amb el temps, com un dels grans errors històrics de la socialdemocràcia europea. Va ser una ganga pel món de les finances i el capital. La socialdemocràcia va acceptar l'economia neoliberal, va promoure privatitzacions i va flexibilitzar més el mercat de treball. Va tirar enrere els seus propis èxits, perdent així el respecte i el suport d'un precariat cada vegada més creixent.
La socialdemocràcia pot recuperar la credibilitat entre el precariat?
No. El precariat mira els socialdemòcrates i els diu: 'No ens representeu!'. Només cal veure el que li ha passat als partits socialdemòcrates al Regne Unit, França, Holanda... Això té un aspecte negatiu: ara tenim un buit de política progressista. Però el millor és que la política odia el buit, pel que crec que hi ha un espai perquè floreixi una veritable política progressista.
Com s'hauria omplir aquest buit?
Cal deixar enrere el 'treballisme', el pensar que l'ocupació serà la resposta a la crisi. No importa quants llocs de treball es creïn: els salaris no augmentaran. La plena ocupació és una resposta del passat a la crisi. Cal un nou sistema de redistribució de la riquesa que actuï sobre el capitalisme rendista.
Al llibre proposa crear fons sobirans com el noruec per finançar aquest nou sistema de redistribució. Espanya pot implantar-lo si no té el petroli del mar del Nord?
Els fons sobirans han de nodrir-se de l'extracció de rendes. De la mateixa manera que Noruega ha implantat el seu fons sobirà sobre la base del petroli, altres països poden fer-ho retornant a la societat part de les rendes que s'extreuen. El seu origen pot ser financer, la propietat d'un immoble o d'una patent, el turisme o les noves plataformes tecnològiques.
Aquests fons finançarien una renda bàsica universal. Quines raons té per defensar-la?
Per justícia social i ecològica. La riquesa està més lligada als nostres avantpassats que al que aconseguim per nosaltres mateixos, i la contaminació permet als rics incrementar els seus beneficis però perjudica la gent comuna. La segona raó és que augmenta la llibertat. Et permet dir que 'no'. Hem comprovat que les dones maltractades, que en molts casos depenen econòmicament dels seus maltractadors, tenen menys problemes per trencar les seves relacions amb una renda bàsica.
En tercer lloc fins i tot hi ha una qüestió d'estabilitat mental òbvia: la inseguretat econòmica incrementa el malestar, impedeix prendre decisions a llarg termini i deteriora l'empatia sobre els altres. Són tres raons polítiques, si se li vol dir així, però que són tan o més importants que els motius econòmics.
En el terreny econòmic, s'argumenta que la renda bàsica desincentivaria el treball.
En diverses proves pilot hem vist que la renda bàsica no converteix la gent en mandrosa, sinó que els dóna energia i n'incrementa la productivitat. Fomenta la cooperació en comptes de la competitivitat i altres tipus de treball més enllà de l'àmbit laboral.
Que el fòrum de Davos el convidi a parlar sobre la renda bàsica no el fa sospitar?
És clar que sí! No vaig néixer ahir. Que grans corporacions o el fòrum de Davos em preguntin per la renda bàsica no canviarà la meva ideologia d'esquerres. A Davos estan interessats en la renda bàsica perquè volen una economia estable i sostenible que els permeti continuar fent beneficis, la qual cosa és perfectament comprensible. I al seu torn una economia estable també requereix d'estabilitat política i social.
No deixa de ser curiós que Davos i l'esquerra remin en la mateixa direcció.
La raó per la qual a Davos de sobte s'interessen per la renda bàsica és perquè veuen créixer els populismes neofeixistes. D'alguna manera, Donald Trump, el pitjor fenomen polític dels últims anys, està ajudant a incrementar el suport a la renda bàsica perquè no volen que la gent voti a personatges com Trump. En qualsevol cas, des de l'esquerra cal reivindicar la renda bàsica com un nou sistema de repartiment de la riquesa que interpel·li al capitalisme rendista.
Al precariat li suposa una contradicció utilitzar Airbnb per viatjar perquè no pot pagar-se un lloc sabent que contribueix a encarir els lloguers?
No crec que sigui una contradicció. La solució no pot ser oposar-se a la tecnologia. Crec que cal acceptar la tecnologia però rebutjar les condicions laborals. El problema està en l'extracció de renda que fan determinades plataformes o en les condicions laborals dels conductors d'Uber. Si la plataforma cobra un 20% per una transacció, cal gravar aquesta transacció. El precariat no ha de sentir-se culpable per fer servir Uber o Airbnb, sinó per no oposar-se a la desigualtat que generen.