Raimundo Viejo (Vigo, 1969) és diputat d'En Comú Podem al Congrés. És doctor en ciència política i ha donat classes a diverses universitats espanyoles i europees. Es presenta per a ser secretari general de Podem Cataluya com un “candidat-eina” que no pertany a cap sector del partit. Així mateix, té clar que Podem ha de presentar una estructura organitzativa forta per ser un actor protagonista en la confluència catalana que proposa Ada Colau. Reivindica a la formació morada com “l'espai més ample d'articulació del descontentament social” a Catalunya enfront d'altres integrants de les confluències més vinculats a Barcelona com l'espai dels 'comuns' o partits tradicionals com Iniciativa per Catalunya (ICV) o Esquerra unida i Alternativa (EUiA).
Què hi ha de nou a la seva candidatura o què no hi ha a les altres 4 que li ha fet donar el pas i presentar-se?les altres 4 que li ha fet donar el pas i presentar-se
Abans de plantejar la candidatura, vam reivindicar que Podem fos un subjecte jurídic propi. Després la resta de candidats s'ho ha fet seu, tot i que no ho concreten. Nosaltres sí. Es concreta amb la convocatòria d'una Assemblea Constituent, la Vall d'Hebron I, en record d'aquell gran acte que va fer Pablo Iglesias. Molts candidats parlen d'un model organitzatiu o d'un altre, però no ho concreten. D'altres directament proposen coses en contradicció amb el model de Podem.
Aquest model Vall d'Hebron com es concreta?
Proposem una secretaria plural i feminitzada, sense la figura clàssica del secretari general, seria una secretaria col·legiada. També volem diferenciar un consell territorial per una banda i un consell sectorial per l'altra. Si no estem sempre en una situació on l'estructura de poder és territorial i les sectorials acaben formant part d'una burocràcia.
Quins avantatges té o què canvia amb el fet que Podem sigui un subjecte polític diferenciat?
Seríem un protagonista en primera persona de les confluències, cosa que no ha estat possible pel buit de poder que ha deixat Gemma Ubasart [exsecretària general de Podem que va dimitir l'octubre del 2015]. No tindríem organitzacions catalanes com ICV o locals com Barcelona en Comú articulant una confluència amb una organització estatal com Podemos. Podem tindria protagonisme. A més a dia d'avui tenim una expansió territorial que no té BComú.
Quin paper ha de tenir Podem en el nou partit d'àmbit català que proposa Colau?
Ha de tenir un paper protagonista. L'organització popular que ha suposat l'emergència dels cercles els converteix en una eina clau en l'articulació d'un projecte polític. No som un partit d'activistes de moviments socials barcelonins, no som un partit pròpiament de moviment obrer com EUiA o un partit de quadres i ecologista com ICV.
Quin partit és Podem, llavors? Quin nínxol li queda?
Ens queda ni més ni menys que l'espai més ample d'articulació del descontentament social, no en els termes clàssics de moviments socials sinó del protagonisme popular que es va veure del 15-M en endavant.
Però si el partit català de Colau va endavant no valora la possibilitat que Podem es quedi sense espai?
Al contrari. Nosaltres entenem que la posició d'una figura jurídica pròpia visibilitzarà el que ara existeix però no es visibilitza. La idea que Podem està difós, que ha perdut perfil, que no té concreció ni línia política és degut a que hi ha una gestora absolutament inoperativa, els membres de la qual en alguns casos formaven part de la direcció anterior i que no ha arrelat amb uns quadres dirigents propis. El que volem és aportar una direcció política per articular aquest procés de mobilització social que té una potència política enorme. Qui arriba a molts llocs de Catalunya són cercles de Podem.
Tot i això bona part del vot en zones claus per Podem va anar a parar a Ciutadans en les darreres eleccions al Parlament. Com ho canviarà si guanya?
Les eleccions catalanes del 27-S cauen en un moment molt complicat. I sempre dic que hi ha confluències que es fan bé i d'altres que no, i per diferenciar-les només cal mirar els resultats electorals. Podem a Catalunya Sí que es Pot (CSQP) va aportar el que calia aportar, per exemple mobilització social. Però per una banda components externs com el context de polarització i la inhibició d'altres components de les confluències va comportar que el resultats fossin dolents. Som conscients que hi havia una direcció de Podem Catalunya que no va fer bé la confluència de CSQP.
Com evitarà repetir el mal resultat de CSQP? Com farà que Podem tingui més presència en les llistes d'una eventual Catalunya en Comú de les que té a En Comú Podem?
Imitant el que ha fet En Comú Podem. Estem convençuts que amb els ritmes actuals és possible articular una confluència. Hi ha dues qüestions diferents. Per una banda hi ha què suposa fer una confluència per aconseguir integrar tots els elements en una llista que pugui guanyar. Això es pot fer relativament ràpid. I hi ha d'haver un punt de generositat: jo vaig ser el més votat a les primàries de Podem per la llista a les generals i vaig anar de número cinc a En Comú Podem. Això és un gest de generositat que permet articular confluències guanyadores.
Una altra cosa molt diferent és com la gent que hi participa, que és conscient d'aquesta generositat i que té un arrelament al territori superior a altres, entra a formar part d'un subjecte polític més ample. Aquí tenim un debat pendent sobre com traslladar el que ha funcionat a nivell electoral i el que pot funcionar en el que després ha de ser l'articulació d'una cosa de una complexitat extraordinària.
Veu difícil articular una Catalunya en Comú si Puigdemont no supera la qüestió de confiança al setembre?
Estem parlant de subjectes tan diferents com ICV, EUIA, BComú, que ja integra ICV, EUiA i Podem a Barcelona, i això combinat amb el propi procés de Podem. És d'una complexitat tal que ens ho hem d'agafar amb una mica de calma. Si venen eleccions catalanes, potser, estaria bé passar per sobre de les eleccions. Per exemple, En Comú Podem no és una confluència com BComú. En realitat és una coalició electoral, i poc més.
Quin és l'estat actual dels cercles? Com creu que haurien d'organitzar-se?
Els cercles funcionen bé. El problema és que no hi hagut una direcció política que els hagi aportat una línia política, que ara se'ls ha d'aportar.
La disputa Errejón-Iglesias té eco en les primàries de Podem Catalunya?
No. No hi ha candidats que siguin la corretja de transmissió d'un conflicte intern. Si no, no seríem cinc candidats, sinó dos.
La seva candidatura es va interpretar com una crida a l'ordre de Pablo Iglesias després que Albano-Dante Fachin digués que volia liderar el partit.
El que no podia fer Albano-Dante Fachin era proclamar-se candidat d'unes eleccions que no estaven convocades. Això trencava l'organització i de fet ha passat, perquè va obrir una convocatòria electoral inexistent però que va provocar que de facto Jéssica Albiach també es proclamés candidata quan no hi havia cap convocatòria de primàries. La resta de candidats ens hem presentat quan hi ha hagut convocatòria.
Personalment, com que tinc sentit de l'organització, vaig presentar un manifest, que no una candidatura. La meva candidatura anava condicionada al fet que hi hagués una feina prèvia de consens que no va donar resultat. A més jo em presento de forma separada, només em presento a la secretaria. No sóc el candidat de cap facció de Podem, no formo part de cap família. Si era una eina que podia articular consens, feia el pas, i això Pablo Iglesias, que també té un gran sentit de l'organització, ho va veure. Però alguns ho van veure com una mena d'oficialisme. Si surto escollit, em posaré en aquesta feina, i si no surto, seguiré fent feina al Congrés.
Està obert a pactes amb altres candidats a les primàries?
Nosaltres som els únics que hem posat per davant el manifest a la candidatura i només hem fet el pas a la candidatura quan s'han convocat eleccions. Vam optar per presentar-me a mi de candidat com un candidat-eina. Jo no sóc el candidat de ningú. Si surto escollit, surto escollit. I si no, em quedo al Congrés treballant i em poso a disposició del partit.