Catalunya Ràdio i el Barça: com es fixa l'agenda a Catalunya
En aquest superany electoral, Catalunya viurà amb tota seguretat també unes eleccions clau: les que decidiran la presidència del FC Barcelona.
En teoria, el 27 de setembre hi ha eleccions autonòmiques a Catalunya, però encara és aviat per saber si l'atípica convocatòria d'Artur Mas -amb nou mesos d'antelació!- acaba derivant efectivament en comicis amb la data prevista o si es deixen per més endavant. Però el que hi haurà amb tota seguretat -previsiblement, al juliol- són eleccions al FC Barcelona, la peça de la societat civil més cobejada per tot l'entramat polític i econòmic, ara que La Caixa és ja una societat que cotitza en borsa i s'ha tornat, per tant, inabastable.
Les dues eleccions són sobre el paper de naturalesa molt diferent -la que separa un Parlament d'un club de futbol-, però en realitat estan molt connectades. Els comicis del Barça sempre han tingut un significat que transcendeix el merament esportiu -allò de Més que un club pesa molt-, però potser mai com en el context actual de Catalunya, absorbida pel “procés sobiranista” en l'hora de la veritat, el que converteix el Barça en l'escenari central de la batalla a les portes de la Diada: ha de posar-se el Barça al servei del projecte independentista o cal s'ha de preservar perquè sigui el gran club de tots els barcelonistes, pensin com pensin pel que fa a la independència?
O dit d'una altra manera: Recuperarà la presidència l'independentista Joan Laporta o mantindrà el càrrec el barcelonista Josep Maria Bartomeu?
La batalla no és oficial perquè Laporta encara no ha oficialitzat la candidatura, però porta setmanes passant revista a les tropes a l'espera del moment ideal per iniciar la contesa. I ha donat un primer cop: molta gent creu que és el favorit perquè així ho diuen amb rotunditat “les enquestes”.
“Les enquestes” són en realitat una enquesta; això sí, amb el segell de neutralitat que dóna el fet que l'encarregués Catalunya Ràdio, l'emissora pública de Catalunya: segons el sondeig, Laporta s'imposaria còmodament en reunir el 51% dels vots dels socis, mentre que l'actual president es quedaria amb només el 27%.
Les enquestes són sovint munició electoral i en les precampanyes hi ha un principi bàsic que és el somni de tots els aspirants a Maquiavel: la possibilitat de fabricar el terreny de joc a través d'una enquesta que digui el que a tu t'interessa i que a més s'imposi com a marc de referència per a tots. I l'enquesta de Catalunya Ràdio és un autèntic bingo per Laporta: es transmet la imatge que el poble culer somia amb el retorn del seu suposat ídol i l'emissor és ni més ni menys que la ràdio pública, el que multiplica l'impacte del missatge perquè tots els mitjans es van fer després ressò de l'estudi en comptar sobre el paper amb totes les aparences de neutralitat.
I no obstant això, ningú va citar un petit detall: l'enquesta la va fer TNS, consultora de la multinacional WPP, històric soci internacional de Mediapro i important accionista d'Imagina (20%). Una empresa, per tant, propietat d'un actor empresarial molt rellevant en la batalla electoral del Barça al front hipersensible dels drets televisius, amb milers de milions d'euros en joc.
El 2006, Laporta va cedir a Mediapro-WPP els drets televisius del FC Barcelona amb gran generositat -sense ni tan sols exigir avals-, una decisió que va ser clau perquè el conglomerat mediàtic pogués iniciar amb actius importants la seva particular guerra amb el Grup Prisa i li acabés arrabassant els drets de tots els clubs. I al juny de 2010, en una de les últimes decisions com a president, Laporta va estendre el contracte una temporada més, fins a la 2014-2015, tot i que quedaven encara tres anys de vigència.
El febrer passat, en canvi, la Junta de Bartomeu va acordar un canvi de rumb en expirar el contracte: va optar per lliurar els drets televisius del FC Barcelona de la temporada a Telefónica en detriment de Mediapro-WPP.
I de seguida va arribar l'enquesta dels clams a Laporta contra Bartomeu.
La seqüència és la següent: la decisió de la Junta Directiva de Bartomeu de signar amb Telefónica transcendeix el 16 de febrer. I tot just cinc dies després, el dia 21, desembarquen els enquestadors de TNS -propietat de WPP, accionista rellevant de Mediapro- als voltants del Camp Nou per fer l'enquesta que divulgarà Catalunya Ràdio comptant que els socis demanen a crits que torni Laporta i marxi Bartomeu.
L'enquesta es va fer en només dos dies -21 de febrer i 8 de març-, amb 804 entrevistes cara a cara realitzades en les dues hores prèvies al partit, el que necessàriament va exigir un gran desplegament logístic i de personal de l'enquestadora per la gran quantitat d'entrevistes a realitzar en molt poc temps quadrant miraculosament, a més, la mostra. Fonts del sector estimen que un treball d'aquestes característiques exigeix mobilitzar com a mínim a 40 enquestadors per dia.
Evidentment, ni Catalunya Ràdio ni cap dels mitjans que van reproduir l'enquesta que ha situat el terreny de joc d'un Laporta guanyador i un Bartomeu perdedor van informar que el sondeig el va realitzar una empresa del mateix conglomerat mediàtic al qual Laporta va obrir de bat a bat les portes del Barça i que ara ha vist com Bartomeu els les tancava.
La propietat de TNS és actor electoral per partida doble: un candidat els ho va donar tot i l'altre es ho va treure. Pot ser considerat neutral?
Una portaveu de Catalunya Ràdio assegura que l'encàrrec del sondeig és anterior a la decisió de la Junta de Bartomeu de cedir els drets televisius a Telefónica en detriment de Mediapro i que es va triar a TNS per la seva “gran solvència”. La mateixa portaveu explica que no hi va haver concurs públic en ser l'encàrrec inferior als 18.000 euros, motiu aquest pel qual no pot informar sobre el preu pagat, i que es van plantejar diverses empreses abans d'optar per TNS. “No veiem el més mínim conflicte d'interessos”, subratlla la portaveu.
