Morts i opacitat al CIE de la Zona Franca
La mort d'un ciutadà armeni el passat el passat 3 de desembre ha tornat a posar el focus sobre el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona, creat l'any 2006 en substitució del CIE de La Verneda i denunciat per diverses entitats com un dels més opacs de l'Estat.
“Portem 18 anys batallant pel tancament dels CIEs i per donar a conèixer la seva existència”, explica Norma Falconi de Papers i Drets per Tothom. “Abans a La Verneda tothom es pensava que allò era una comissaria, la gent no sabia que hi havia gent tancada al soterrani. Es va passar el CIE a la Zona Franca i seguim en la mateixa situació, la gent no sap que als qui no tenen papers els detenen i empresonen fins a 90 dies”, afirma.
La mort aquesta setmana d'Aramis Manukyan –un suïcidi, segons la versió policial, que ara diverses entitats posen en dubte–, se suma a la llista negra de morts sota custòdia policial al CIE. La Policia Nacional assegura que era conflictiu, que estava sol perquè els altres interns no hi volien conviure, i que es va suïcidar amb els cordills de la sabata. No obstant, interns amb qui ha contactat la plataforma Tanquem els CIE asseguren que Manukyan havia tingut un enfrontament amb la policia, que havia estat agredit, i que com a conseqüència el van dur a una cel·la d'aïllament, on va estar cridant i gemegant tota la nit.
“No és la primera mort i la policia sempre addueix que és que la gent està drogada, que és conflictiva, que es mata; els arguments són repetitius, però quasi cada any hi ha un mort”, lamenta Falconi i afegeix que sempre s'han presentat com a acusació per a una investigació a fons, el cas s'ha tancat. L'últim ha estat el de la mort d'Idrissa Diallo.
Morts sota custodia policial
El jove guineà Idrissa Diallo va morir al CIE de la Zona Franca la nit de reis de l'any passat, als 21 anys. La causa de la mort va ser una aturada cardíaca, però Papers i Drets per Tothom, SOS Racisme i De bat a bat denunciaven un cas de negligència, donat que els interns van assegurar que Diallo demanava atenció mèdica des de la tarda, però els agents no van sol·licitar atenció mèdica fins passada la mitjanit.
La manca de serveis mèdics als CIEs és un dels fets denunciats per les diverses entitats. La falta de regulació d'aquests centres fa que tinguin pitjors condicions que les presons, remarquen. Norma Falconi assegura que “ni tan sols es compleixen els aspectes més garantistes de la llei”.
El maig del 2010 Mohamed Abagui, marroquí de 22 anys, també va morir al cap de pocs dies d'ingressar al centre. Els familiars que el visitaven havien reclamat tractament per Abagui pel seu estat físic i psicològic. Un quart cas que denuncien les associacions que treballen amb els migrants, tot i que no està clar si va tenir lloc al CIE o a comissaria, és el de Jonathan Sizalima, un jove equatorià que el 2009, va ser trobat penjat a la seva cel·la quan s'havia iniciat el procés d'extradició.
El problema de l'opacitat
L'opacitat que caracteritza aquests centres dificulta a familiars i entitats socials investigar aquests casos. SOS Racisme ha denunciat en diverses ocasions la ràpida expulsió del país de víctimes i testimonis de maltractaments.
“Són un món exclusivament del director i de la Policia Nacional on ningú hi pot entrar, un món de ningú i un món de terror on només mana la policia”, assegura Norma Falconi.
Cristina Fernández, de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la UB assegura que el CIE de la Zona Franca és dels més opacs de l'Estat. Abans de l'estiu el jutge de control dels CIE de la Zona Franca va emetre un auto en el que ordenava permetre l'entrada de ONGs en horaris de matí i tarda per visitar interns i que ho podrien fer en grups i en espais oberts. No obstant, Fernández, explica que els resultats no han estat positius.
La decisió del director del centre ha estat que l'establiment d'un horari de visites per les ONG vagi en detriment dels familiars, que ara només poden visitar els interns en horari de matí, “quan és molt més important que hi vagin les famílies”, assegura Fernández.
Per altra banda, les ONG només poden entrevistar-se amb interns el nom dels quals coneguin prèviament, i de forma individual, a través d'una mampara. Fernández lamenta que “si el CIE no els hi dóna la informació de que poden entrevistar-se amb ONGs, els interns no ho sol·licitaran”.
SOS Racisme ja ha demanat al jutge un aclariment de l'auto davant la negativa a poder reunir-se amb un grup d'interns en una sala oberta. Ara falta conèixer la seva resposta.
Mentrestant, segueix la lluita per al tancament dels CIEs i les entitats que ho reivindiquen arreu de l'Estat es trobaran aquest cap de setmana a Madrid per coordinar-se i posar estratègies en comú.
