El president de la Generalitat, Artur Mas, va anunciar dimecres eleccions autonòmiques a Catalunya per al 27 de setembre. La convocatòria és singular per l'antelació amb la qual es comunica, a vuit mesos vista. Les claus d'aquest avançament electoral pactat amb ERC, principal partit de l'oposició, tenen a veure amb la necessitat de tancar el debat dels propers passos del procés sobiranista, que ja començava a fer mal a la federació nacionalista.
A més permet a Mas guanyar temps per recompondre el partit i millorar la imatge del Govern, completant les polítiques pactades en l'acord de legislatura, estirant la tensió independentista fins a les municipals, tancant les crisis successives en el seu partit i allunyant les eleccions dels escàndols de corrupció de Convergència.
Tancar el debat sobre l'avançament electoral
Les llargues negociacions entre CiU i ERC pels següents passos del procés sobiranista després del 9-N duraven ja dos mesos i s'havien convertit en un debat perjudicial per a tots dos partits, però especialment per a Artur Mas. El moviment independentista i ERC havien reclamat eleccions “immediates” però el líder nacionalista només estava disposat a convocar sota una llista conjunta entre els dos principals partits catalans davant la por d'una patacada electoral de CiU. El desacord entre les fórmules proposades per Mas i Junqueras havia conduït el procés a una situació d'estancament que minvava els suports a l'independentisme i als dos partits. La solució adoptada tanca aquest debat i imprimeix un nou ritme, cosa que Junqueras reclamava, i alhora regala prou temps per resoldre les necessitats de Mas.
Completar les polítiques pactades en l'acord de legislatura
Artur Mas no pot es permetre acudir en solitari a unes eleccions en aquest moment. Els escàndols de corrupció, la crisi interna amb Unió i l'ascens d'Esquerra pronostiquen una caiguda històrica de Convergència si les eleccions tinguessin lloc al març. A més, el debat sobre la independència després de la consulta del 9-N ha quedat sense altra sortida que l'electoral. Per això, a Mas li convé centrar-se en una acció de govern que acontenti als sectors socials sobiranistes i això passa necessàriament per completar les anomenades “estructures d'Estat”.
Les “estructures d'Estat” són una sèrie de polítiques públiques que històricament han vingut implementant els governs catalans per igualar l'arquitectura de la Generalitat a la d'un Estat. El pacte de legislatura acordat entre CiU i ERC el 2012 i reeditat el dimecres preveu la majoria d'aquestes mesures, encara que bona part d'elles no s'han arribat a complir. Entre les que falten d'aquell acord hi ha la llei de policia catalana, la llei d'administració tributària, la de la funció pública, la de contractació del sector públic o una reforma fiscal.
Un altre dels camps en els quals s'hauria avançar per complir amb el pacte de legislatura és el de la Hisenda catalana. Aquest mecanisme està paralitzat des de fa un any, quan es va presentar Tributs de Catalunya, una agència que centralitza la recaptació de diputacions i Generalitat, que es va qualificar com a embrió de la futura Hisenda. Tampoc s'ha complert la previsió d'establir una banca pública a través de l'Institut Català de Finances.
L'acord entre Mas i Junqueras contempla a més que ERC aprovi els pressupostos de la Generalitat, que consoliden la retallada empresa en matèria social fins a deixar aquestes partides en nivells del 2004. L'estat de benestar ha retrocedit en un 15,6% des de l'arribada de CiU al Govern i el projecte pressupostari presentat per al 2015 es manté en la mateixa línia: queda igual la inversió en Sanitat, augmenta un 0,4% la d'educació i es recupera la paga extra dels funcionaris i la jornada completa dels empleats públics.
Cohesionar l'independentisme de cara a les municipals
Les eleccions municipals se celebren al maig d'aquest any i CiU vol convertir-les en un primer plebiscit i en punt aglutinador del moviment independentista. L'acord suggerit per Artur Mas perquè ERC “prioritzi” els pactes en clau nacional en els municipis busca mantenir els ajuntaments que controla, fins a 400 dels 945 existents a Catalunya. L'estratègia municipal descansa, per tant, en dues potes: la primera és convertir el debat local en una pugna sobiranista perquè es voti en clau nacional. La segona és lligar els pactes amb ERC en aquelles localitats on CiU no pot aconseguir majories absolutes, actualment uns 125 consistoris.
El fet que l'ANC, Òminum Cultural i l'Associació de Municipis Independentistes hagi avalat un pacte que no compta amb la concurrència d'ICV-EUiA i la CUP, dues formacions que fins ara havien donat suport al procés sobiranista, és un gest que demostra l'intent de cohesionar el moviment independentista al voltant dels dos partits majoritaris de cara a les pròximes cites electorals.
Allunyar les eleccions dels escàndols de corrupció
Una de les prioritats de Mas és la refundació de Convergència. El partit està castigat per una importants crisi interna derivada dels successius escàndols de corrupció als quals s'ha enfrontat, l'últim d'ells el cas Pujol, que el va obligar a apartar Oriol Pujol de la secretaria general. CDC està immersa en un procés de relleu de càrrecs que necessita culminar per millorar la seva deteriorada imatge i per blindar-se davant possibles esclats futurs de casos de corrupció. A més, durant els 8 mesos que falten fins les eleccions alguns dels més importants fronts judicials es podrien anar tancant.
Però, a més de la de la corrupció, el partit de Mas té altres crisis internes. Una de les més importants és la del vincle amb el seu tradicional soci, Unió, amb qui les relacions es vénen deteriorant a compte del procés sobiranista. Unió era partidari d'esgotar la legislatura i mai ha vist amb bons ulls les propostes de Mas de celebrar eleccions anticipades sota una candidatura de nítid signe independentista. El pacte assolit amb ERC bloqueja aquesta possibilitat i satisfà a una Unió que requereix temps per construir el moviment polític centrista anunciat pel seu líder, Duran i Lleida, però que també necessita acudir a les municipals sota una marca forta com CiU.
Guanyar temps perquè es produeixi un canvi a l'Estat
El model del nacionalisme català encarnat per CiU, que havia funcionat durant tres dècades, viu una important crisi pel desplaçament de les preferències dels catalans de l'autonomisme a altres modalitats d'organització territorial. Hi ha tres factors clau en aquest canvi de preferències que ha fet pujar l'independentisme i deixat al model autonòmic en les seves hores més baixes des del 78: el fracàs de l'Estatut i, per tant, l'encaix institucional català a l'Estat, la crisi econòmica i la tornada al govern del PP amb un programa recentralitzador.
CiU té bones raons per pensar que durant el proper any els tres factors poden anar a millor per als seus interessos. D'una banda, confia que durant els pròxims mesos els problemes econòmics disminueixin. De l'altra, que hi hagi una expectativa de canvi de majories a l'Estat més favorables a un pacte sobre l'encaix català i més tendent a la descentralització. El Govern de Rajoy acaba la legislatura a finals de l'any i els sondejos dibuixen una clara pèrdua de la majoria absoluta del PP. Si CiU aconsegueix aguantar al Govern fins a les eleccions generals i pot sincronitzar el procés català amb un canvi en el Govern central, és previsible l'arribada d'una oferta des de Madrid que Mas pugui vendre a Catalunya com una victòria i sortida resolutiva de l'procés sobiranista.