El cercle de confiança d'Ada Colau lidera la construcció del nou partit

Que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, és el principal valor del seu espai és un fet indiscutit entre els comuns. La seva figura s'eleva per sobre de qualsevol altra, arribant a fer ombra a líders de Unidos Podemos, i les tesis polítiques que surten del despatx gran del consistori barceloní, sempre en línia amb les de Xavier Domènech, són assumides per pràcticament el conjunt del moviment polític.

Aquest lideratge absolut de l'alcaldessa, que ha passat a totes les candidatures amb el segell d'En comú, tornarà a repetir-se en la construcció del nou partit, pilotat per un grup impulsor que, segons expliquen fonts internes a aquest diari, està liderat de facto pel cercle de confiança més proper a Colau. Són ells els que han dissenyat el llançament del procés participatiu, la creació del grup impulsor i qui mantenen negociacions amb els partits constituents.

Tal com apunten fonts del grup impulsor, entre els 117 noms presentats aquest dilluns com a cares visibles del projecte són una mica més d'una dotzena els que tenen el lideratge de la construcció del partit, mentre que alguns no han estat inclosos en aquest grup públic. La majoria d'aquests “arquitectes” són de total confiança del binomi Colau-Domènech, fins al punt que el conjunt reprodueix en gran mesura el grup que ja va aixecar Guanyem Barcelona, nucli del qual després seria Barcelona En comú, i les dues candidatures d'En Comú Podem.

Exemples d'aquests noms són, d'una banda, els propis membres de l'Executiva de Barcelona En Comú: Susanna Segòvia (ex-DESC) i Adrià Alemany (ex-PAH). D'altres, diputades al Congrés, com Lucía Martín (ex-PAH) i Marta Sibina (activista sanitària); també n'hi ha vinculats als ajuntaments, com Gemma Tarafa (Comissionada de Salut de Barcelona) i Xavier Matilla (portaveu del grup En Comú a l'ajuntament de Terrassa). Finalment, també hi ha persones vinculades al grup parlamentari al Congrés, com els assessors Marc Grau i Maria Corrales.

Els partits, “des del minut zero”

Si bé el 'pinyol' el formen algunes de ja esmentades persones, la segona capa d'afinitat correspon al conjunt del grup impulsor. En aquest apareixen bona part dels regidors i tinents d'alcaldia de Barcelona, acadèmics que ja van acompanyar la sortida de Barcelona en Comú i figures referents de les esquerres catalanes.

Al costat d'aquests es troba la presència dels partits que integraran la força, ICV, Podem i EUiA, sobretot gràcies a figures fortes de les formacions que, a més, tenen bona sintonia amb la confluència i han fet en anteriors ocasions de pont entre les dues. Persones com David Cid o Marta Ribas Frías, dirigents d'Iniciativa, Àngels Martínez i Joan Giner, per part de Podem, o Toni Salat i Eva Balart per la formació germana d'IU.

L'aparició dels partits “des del minut zero” no ha estat una font de debats interns durant els últims mesos de preparació. Algunes veus del moviment consideraven que era més adequat repetir la fórmula Guanyem, on es va constituir una plataforma prèvia sense presència de partits, que va confluir amb les formacions després. Tot i això ha acabat imposant-se l'opció de mostrar la confluència des del principi, introduint a dirigents i figures rellevants dels partits des de la reunió inicial.

Extensió territorial i eixos

La posada en escena de la primera reunió del grup impulsor ha vingut precedida per mesos de preparació, en els quals s'ha acabat perfilant una línia programàtica orientativa amb sis eixos, que han de guiar el desenvolupament del procés participatiu. Aquests eixos són: model econòmic i ecològic; justícia social; sobirania i dret a decidir; diversitat; i sostenibilitat territorial.

Aquests sis eixos tindran una primera ponència amb textos zero, que els ha de redactar l'acadèmic Marc Parés i l'assessora al Congrés Maria Corrales, qui fins a l'estiu del 2015 va ocupar el càrrec de portaveu de l'organització Poble Lliure, vinculada a la CUP. La idea és que d'aquests textos surtin els documents a aprovar a l'assemblea constituent de l'organització, que Domènech va fixar aquest dilluns per a l'1 abril del 2017.

Un dels reptes més importants de l'espai en construcció és el de fer una formidable extensió territorial per arribar a tot Catalunya. El principal escull és que els nuclis ja articulats en molts punts del país són de partits, moltes vegades d'ICV per ser l'organització més implantada, el que xoca amb la perspectiva “ciutadanista” que els de Colau imposen en les seves creacions. Aquesta és una de les raons per les quals l'extensió territorial pròpiament dita ha quedat postergada fins després de la fundació del partit. Sí que s'intentaran impulsar nodes locals durant el procés participatiu, a més d'articular les candidatures que ja es compten dins de l'organització, com Terrassa, Lleida o Vila-Seca, a més de Barcelona.