La mort dels editors

S’estan acabant els editors de diaris. S'ha fet notar arran de la mort de José Manuel Lara Bosch -editor de llibres com el seu pare, que s’havia abocat també a la televisió i la premsa-, però la figura històrica dels editors de diaris ja estava tocada d’anys ençà. D’ençà que la indústria de la comunicació començà a devorar l’empresa informativa.

Sense arribar als perfils mítics de Joseph Pulitzer (New York World) - el mític referent del periodisme americà-, William Randolph Hearst (New York Journal) - el malvat ciutadà Kane del cinema- o l’estricte Adolph S. Ochs (New York Times), alguns editors espanyols havien assolit relleu històric.

Al segle XIX, el marquès de Brusi (Diario de Barcelona) i al segle XX, el marquès de Luca de Tena (ABC) i el comte de Godó (La Vanguardia), tots tres distingits amb títols nobiliaris com els britànics Lord Northcliffe (Daily Mail i The Times) i Lord Rothermere (Daily Mirror).

Excepte els Godó o Nicolás Maria de Urgoiti (El Sol), la majoria d’editors de diaris foren periodistes que contribuïren a la conversió de la premsa política liberal en una indústria informativa.

La figura reaparegué al final del desert franquista amb Rafael Calvo Serer (Madrid) i Sebastià Auger (Grup Mundo) i durant la Transició amb noms destacats com Juan Tomàs de Salas (Cambio 16 i Diario 16), Antonio Asensio (Interviu i El Periódico de Catalunya) i Jesús de Polanco (El País).

Els grans editors marcaren l’estil i la ideologia dels seus diaris, conservadors o liberals, monàrquics o republicans, franquistes o demòcrates. Ja no ha estat igual el cas de Lara, que ha jugat vàries cartes en una posició eclèctica més pròpia dels nous temps.

Com a editor de llibres i mitjans en l’època de la concentració i el multimèdia, Lara ha estat elogiat pel respecte amb què ha emparat escriptors i periodistes d'idees diferents i en ocasions ben contradictòries. No ha deixat de ser una rara avis, en una indústria on la figura de l’editor ja és excepcional. Sense oblidar el gegant multimèdia Rupert Murdoch (The Times, The Sun, Sky News, etc, etc), ni Jeff Bezos, el fundador de Amazon i nou propietari de The Washington Post.

Ara mana el capital, anònim i canviant. I això comença a tenir conseqüències per al periodisme

S’estan acabant els editors de diaris. S'ha fet notar arran de la mort de José Manuel Lara Bosch -editor de llibres com el seu pare, que s’havia abocat també a la televisió i la premsa-, però la figura històrica dels editors de diaris ja estava tocada d’anys ençà. D’ençà que la indústria de la comunicació començà a devorar l’empresa informativa.

Sense arribar als perfils mítics de Joseph Pulitzer (New York World) - el mític referent del periodisme americà-, William Randolph Hearst (New York Journal) - el malvat ciutadà Kane del cinema- o l’estricte Adolph S. Ochs (New York Times), alguns editors espanyols havien assolit relleu històric.