Mas defensa la legalitat de la consulta del 9-N perquè no buscava un “mandat democràtic”
La defensa de l'expresident català Artur Mas ha demanat l'arxiu de la causa del 9-N al·legant que no era un referèndum per obtenir “un mandat democràtic”, sinó un procés participatiu que va quedar “completament” en mans de voluntaris després de la suspensió del Tribunal Constitucional (TC).
Les defenses d'Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, imputats arran de la querella de la Fiscalia per la consulta alternativa del 9-N, han presentat aquest dimarts un escrit davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar l'arxiu de la causa, argumentant que no van desobeir l'ordre del TC que va suspendre la votació.
En el seu escrit, al que ha tingut accés Efe, l'advocat d'Artur Mas, Xavier Melero, sosté que la consulta es va dur a terme de manera “completament legal”, atès que no es tractava d'un referèndum -competència de l'Estat-, no es van utilitzar procediments ni garanties electorals, no es va dirigir al cens ni “va pretendre obtenir un mandat democràtic a través de la seva realització”.
La defensa de Mas insisteix que el procés participatiu va quedar en mans de ciutadans voluntaris i admet que la Generalitat va facilitar els locals, la infraestructura logística i va vetllar per la seguretat, ja que “no incorriria en desistiment algun de les seves funcions estatutàries pròpies” , tenint en compte que es tractava d'“un esdeveniment polític de la major transcendència”.
A més, segons l'escrit de Mas, la votació del 9-N es va dur a terme en dependències públiques “davant la passiva conformitat de tots els poders de l'Estat” i “sense que a ningú -per moltes denúncies d'associacions i particulars que constatessin en aquell moment- se li passés pel cap el menor moviment impeditiu”.
L'escrit dirigit al TSJC recalca que la Generalitat va acatar “en els seus termes literals” la primera suspensió de la consulta per part del TC i que, quan va plantejar el procés participatiu alternatiu, el Govern “va passar de ridiculitzar i menysprear” la votació a finalment impugnar-la.
Ortega al·lega que la causa té “biaix polític”
En la mateixa línia, l'exvicepresidenta Joana Ortega al·lega en el seu escrit que la causa oberta al TSJC té un “biaix marcadament polític”, ja que “el que es pretén és la imputació dels legítims representants d'un govern, per la seva actuació política vehiculada de manera democràtica, responsable, pacífica i respectuosa amb la legalitat”.
“Els processos polítics que es desenvolupen pacíficament i democràticament han de ser resolts en l'àmbit de la política, per mitjà del diàleg i la negociació i, si cal, per mitjà del debat, la mobilització i el referèndum de les urnes, però és evident que un procés penal no resulta adequat, legítim, ni molt menys convenient”, remarca l'escrit d'Ortega, representada per l'advocat Rafael Entrena.
Per la seva banda, l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau remarca en el seu escrit que des del seu departament “simplement” es van limitar a posar en coneixement dels directors d'instituts, en reunions prèvies a la suspensió del TC, que la Generalitat, com a titular dels centres, permetria que se celebrés a les aules la votació.
