Londres és una de les millors ciutats del món per córrer. I no precisament perquè, en un cap de setmana com aquest, els seus carrers congreguin als millors maratonians de l'orbe.
Ells, els Dennis Kimetto, Wilson Kipsang Mo Farah o Mary Keitany acudeixen a la capital britànica atrets per la quantia dels premis de l'esdeveniment, els més generosos del continent. I la seva presència, després, arrossega la de milers i milers de corredors amateurs que no es volen perdre l'oportunitat de marxar a cua de les grans estrelles de la marató.
Passada, però, la febre que sempre genera un esdeveniment així, Londres segueix sent una excel·lent ciutat per als que volen conèixer nous mons sense haver de renunciar a un hàbit tan comú com el córrer.
És difícil trobar a Europa parangó als parcs londinencs, tan nombrosos i tan grans, que costa creure que es trobin en el mateix lloc que acull als majors taurons financers del planeta ia l'avantguarda artística mundial.
Aquest, precisament, és un dels trets més fascinants de Londres: la seva heterogeneïtat. Tot sembla tenir cabuda en aquest temple del cosmopolitisme que acull i exporta les més diverses tendències.
Un passeig per Victoria Park, un dels seus parcs més extensos, permet veure de tot: des de corredors que s'entrenen a ritmes molt decents fins a grups de gent gran que practiquen ioga, passant per una congregació de mares primerenques que, carret en mà, s'exerciten o simplement xerren.
En el mateix parc, no és estrany trobar-se alguna banda d'amics intentant obrir-se camí en el complex món de la música, mentre uns malabaristes assagen el seu últim número i centenars de manifestants protesten per alguna causa.
Victoria Park –que, durant la Segona Guerra Mundial va albergar al seu interior un camp de presoners– és només un dels molts parcs que ofereix Londres, però la seva situació, a l'est de la ciutat, li dóna un caràcter especial.
L'altre temps perillós 'East London' ha deixat enrere la seva mala fama –la llegenda explica que Jack l'Esbudellador va arrencar unes quantes entranyes pel barri de Whitechapel– per esdevenir una de les zones de major i més creatiu ambient, més enllà del ja clàssic Brick Lane.
Ja fa un temps que, expulsats del centre de la ciutat per la irracionalitat dels preus, emprenedors i joves creadors van decidir fabricar el seu propi món des d'aquesta part de l'urbs, que encara conserva retalls d'un passat una mica més llunyà.
A Kingsland road, carrer central de l'emergent barri de Hackney, les velles botigues de mobles dels immigrants turcs, conviuen amb les botigues de queviures regentats per àrabs, i amb alguns dels locals preferits pels hipsters londinencs.
Entre tots ells, l'àmplia comunitat negra assentada en aquesta part de la ciutat manté els seus ritus religiosos i la peculiar elegància amb què els observa.
A les portes de les esglésies, grups de dones abillades amb tocats i brillants i colorits vestits ni s'immuten davant els barbuts ciclistes amb camisa de llenyataire que circulen just al seu costat. Tots conviuen en aparent harmonia, tot i l'evident gentrificació de la zona, cada vegada més prohibitiva per a la butxaca de la població original.
Molts dels que van arribar en els últims anys o s'instal·len ara són 'lumbersexuals', és a dir, membres de la tribu urbana que reivindica la vida rural en plena ciutat.
D'aquí, la proliferació de l'orgànic entre l'oferta comercial d'aquesta zona i l'èxit de mercats de carrer com el Broadway Market. Cada dissabte, entre nou del matí i cinc de la tarde, parades de menjar orgànic, asiàtic, africà i caribeny, entre d'altres, esdevenen els reis del carrer que va des de London Fields fins al Regent 's Canal, a Haggerston.
Veïns i gent dels voltants presumeixen de fer en aquest vell mercat reinventat un consum més responsable amb els productors i l'entorn, alhora que gaudeixen del plaer de menjar a l'aire lliure, al ritme d'algun dels músics que habitualment animen l'ambient.
L'èxit del Broadway Market, que poc té a veure amb els popularíssims mercats de Portobello, Candem Lock o Covent Garden, s'ha ramificat i al seu voltant proliferen ara locals del mateix tall: menjars i sucs ecològics, productes de comerç just, botigues de roba i productes vintage, cafeteries i bars d'estètica retro amb “free wifi”.
Alguns d'ells ja formen part de Netil Market, una de les branques sorgides del Broadway Market que, sense oblidar l'imprescindible menjar, ofereix artesania i també diverses barberies on els lumbersexuals cuiden la seva aparentment desmanegada barba.
Després de deixar la butaca del barber, el Netil360 i la seva terrassa són un espai ideal per compartir xerrada i copa amb artistes, dissenyadors i artesans locals que, rebuscant entre les coses velles, proposen el que està per venir.
A Londres, com a Nova York, després de la pàtina anacrònica s'amaga la modernitat més absoluta.
Vueling ofereix vols diaris des de Barcelona a Londres.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
