Diu la història que des de fa 2000 anys es lliura una guerra secreta entre assassins i templaris, dos bàndols enfrontats que busquen canviar el curs de la humanitat. Un relat fosc que té com a escenari un dels llocs més bells d'Itàlia: la Toscana.
Els templers pretenen crear un món on regni la moral cristiana i tots els ciutadans estiguin sotmesos al seu ferri control. L'Ordre dels Assassins creu que els homes haurien de regir-se pel lliure albir i no estar dominats per un poder tan dur i lluitaran fins a la mort per aconseguir-ho. Aquesta és la narració en la qual es basa el famós videojoc Assassin’s Creed, els còmics i la pel·lícula que es va estrenar el passat 2016. A través dels seus personatges i dels camins que han d'anar prenent, la saga ens transporta a diferents llocs i ens explica la seva història.
El segon episodi del joc se situa en el Renaixement i té com a escenari, entre altres llocs, Sant Gimignano i Monteriggioni, dos petits pobles emmurallats espectaculars per on perdre's i gaudir de tots els seus racons, palauets i places.
Al 1478, el protagonista de la saga, Ezio Auditore, de l'Ordre dels Assassins, viatja fins a Sant Gimignano per espiar una reunió clandestina dels templaris, que planegen acabar amb la dinastia dels Medici. Aquesta dinastia va existir de debò i és àmpliament coneguda pel llegat artístic i cultural que van deixar. Provenien del poble però van aconseguir molts diners i poder –moltes vegades amb pràctiques poc ortodoxes de manipulació política i assassinats- i van obtenir les seves riqueses amb la Banca Medici, un dels bancs més pròspers de l'Europa dels segles XIV i XV. Després es van expandir a altres sectors, com les fàbriques de teixits i orfebreria. Ells van fer de Florència la capital de l'humanisme, gràcies als seus múltiples mecenatges, contribuint a construir edificis emblemàtics com el Duomo.
Però tornant a la reunió secreta a Sant Gimignano, les capacitats tecnològiques i informàtiques fan possible recrear en el joc un escenari que té, almenys, l'alè misteriós del poble real. Trepitjant els seus carrers i contemplant les seves construccions medievals un pot imaginar-se a Ezio reptant per aquells llocs, grimpant a les torres per contemplar el poble des de les altures, planejant com dur a terme la seva missió.
Té tant de valor aquest racó de la Toscana fundat pels etruscs, que al 1990 la Unesco va declarar el seu centre històric Patrimoni de la Humanitat. Ara l'interès turístic el suscita sobretot la seva arquitectura medieval, per una raó curiosa. En aquella època les famílies adinerades competien entre si a través de les seves construccions, demostrava més poder qui alçava la torre més alta. Per això Sant Gimignano està plagat d'elles.
Ara alguna d'aquestes torres es pot visitar i també els palaus que segueixen en peus, ben conservats, i que són una delícia per qui gaudeixi amb l'art, la història i la cultura. A més, situat en un monticle, el poble emmurallat ofereix unes boniques vistes del paisatge de la Toscana, uns mantells accidentats, que de vegades pugen i de vegades baixen, com si fossin ones del mar dissecades i tenyides de verd a la primavera.
Fa segles, eren viatgers que peregrinaven cap a Roma els que escollien Sant Gimignano per reposar i agafar forces per reprendre el camí. Ara són turistes els que recorren aquests carrers. L'atractiu del lloc s'ha sabut aprofitar per treure-li un rendiment econòmic i a l'actualitat, els viatgers que trepitgen aquests carrers poden asseure's en terrasses de restaurants que són miradors privilegiats.
Enmig dels pujols d'oliveres i vinyers de la província de Siena, s'alça Monterrigioni, un petit burg que sembla viure encara en l'època medieval i conserva a dia d'avui la seva arquitectura original. Assassin’s Creed explica que va ser la família Auditore qui va construir les seves muralles i va erigir allí la seva vila, caserna general de la branca de l'Ordre dels Assassins a Itàlia. Al s.XV, Mario Auditore, l'oncle d'Ezio, havia pres les regnes com a senyor d'aquella fortalesa, on es refugia el seu nebot quan ha de fugir de Florència.
La realitat és que va ser construït durant la segona meitat del s.XIII per la República de Siena, com a punt defensiu contra el seu rival, Florència. Va resistir incomptables atacs i setges però la seva importància es va acabar esvaint al s.XVI quan Siena es va annexionar a l'estat de Florència.
Actualment, la plaça central està envoltada de diversos restaurants i alguna gelateria, amb terrasses on gaudir del sol i la llum de la Toscana respirant l'alè que han conservat les pedres durant molts segles.
Vueling vola de Barcelona a Pisa.
Sobre este blog
Este blog pretende servir de punto de encuentro entre el periodismo y los viajes. Diario de Viajes intenta enriquecer la visión del mundo a través de los periodistas que lo recorren y que trazan un relato vivo de gentes y territorios, alejado de los convencionalismos. El viaje como oportunidad, sensación y experiencia enlaza con la curiosidad y la voluntad de comprender y narrar la realidad innatas al periodismo.
