'Dones en Xarxa' promueve los derechos de las mujeres y apuesta por su empoderamiento usando las TIC. Cree en el potencial de internet para alcanzar la igualdad efectiva.
40 anys després
El 26 de juny del 1977 es va portar a terme la primera manifestació de lesbianes, gais, i transsexuals (el que després ha esdevingut LGTBI) a l’estat espanyol. Va ser a Barcelona, a la rambla i la convocatòria la va fer una organització que s’havia creat pocs anys abans, en ple franquisme, el Front d’alliberament Gai de Catalunya (FAGC).
40 anys després els avenços són evidents i els drets de les persones LGTBI han anat esdevenint reals. Des de la persecució que feia la dictadura de les persones LGTBI, via llei de perillositat social fins a l’aprovació i desenvolupament de la llei 11/2014 per a garantir els drets de les persones LGTBI i contra la LGTBIfòbia han estat moltes les demandes i reivindicacions, moltes les vides marcades i moltes les celebracions. Quaranta anys després seguim al carrer per seguir reclamant drets reconeguts i que van sent cada cop més reals.
L’aprovació d’una llei no comporta canvis socials immediats, però crec que els canvis són evidents. De perilloses socials hem passat a poder sancionar conductes que discriminen o inciten a l’odi. Tenim ja alguns exemples, tant en l’àmbit privat (ja hi ha una sanció interposada) com en el públic, donat que hi ha diversos expedients de denúncies en resolució. Un exemple de canvi social seria la protesta dels i les estudiants a les paraules del professor d’institut de Lleida que titllaven les persones homosexuals d’antinaturals. Paraules més pròpies d’altres èpoques i que han trobat la protesta de l’alumnat i la societat.
Seguim sortint al carrer per demanar els drets que encara no podem exercir. De fet, les dones lesbianes, els homes gai, les dones i homes transsexuals, transgèneres, bisexuals i intersexuals tenim reivindicacions diferents perquè les situacions són diferents. Ens expressem i reflexionem comunament però ens són necessaris espais diferents en els que puguem treballar i concretar aspectes identitaris, reivindicatius als quals reclamem resposta.
Seguirem sortint al carrer i construint espais propis perquè no es tracta de normalitzar situacions, només, sinó de fer possibles espais de llibertat que no ens classifiquin i etiquetin segons les normes sexistes, heterosexistes. El nostre desig trenca normes discriminatòries que seguirem canviant, lluitant contra els prejudicis i els estereotips.
