No s'arriba a conèixer bé Barcelona si no es visita la Fundació Miró. Aquest centre artístic no és tan sols un enclavament a la muntanya de Montjuïc des d'on es pot contemplar una excel·lent panoràmica de la ciutat, amb el Tibidabo al fons, ni un museu amb exposició permanent de l'obra d'un dels més excepcionals artistes del segle XX. La Fundació Miró, obra de l'arquitecte Josep Lluís Sert, és la síntesi de com el contingut, l'estructura que l'alberga i la funció que desenvolupa poden aconseguir estar plenament equilibrats.
No és estrany que això succeeixi així. La idea de la Fundació Miró va començar a gestar-se amb l'entusiasme del propi Miró, juntament amb el de l'arquitecte Josep Lluís Sert, amic personal del pintor, i el promotor artístic Joan Prats quan, després d'assistir a la inauguració d'una exposició de Miró el 1968, a la Fundació Maeght de Saint Paul de Vance, van començar a desenvolupar el projecte futur per a Barcelona. Dit i fet, Sert, degà d'arquitectura a la Universitat de Harvard, va posar la generositat del seu treball, l'Ajuntament de Barcelona va cedir el solar, i Miró, el gest de desprendre’s de la seva pròpia obra i l'objectiu que la seva fundació no arribés a ser un mausoleu en vida, sinó un espai obert per a la investigació creativa.
Així va néixer el denominat Centre d'Estudis d'Art Contemporani, que va obrir les seves portes el 10 de juny de 1975. Seria just un any després que morís Franco per “evitar donar protagonisme al règim, que ja respirava anacronisme i es veia com una rèmora, i vincular-lo a un centre concebut no com a museu clàssic, sinó com un espai obert i dinàmic”, evoca Jaume Freixa, president de la Fundació Miró.
Els atractius de la seva visita són múltiples i cada persona ha de descobrir el seu propi vincle amb un espai que uneix totes les seves dependències amb la màgia de la llum que tan bé va saber incorporar Sert a l'arquitectura. Llum directa a les terrasses, on enmig d'escultures contemplem la ciutat; llum tamisada a les sales, i llum comprimida als soterranis on es troba l’Espai 13, una zona dedicada en exclusivitat a la presentació de propostes artístiques joves.
Des de la seva inauguració, l'edifici ha viscut dues reformes, ambdues realitzades per Jaume Freixa, deixeble de Sert. La primera es va realitzar el 1988 i va suposar l'augment d'un cinquanta per cent a la seva superfície per a exposicions. L'última, el 2001, duu el nom de Sala K en honor al col·leccionista japonès Kazumasa Katsuta, qui va cedir a la Fundació la majoria de les obres de Miró que poden contemplar-se en el nou espai.
En aquestes quatre dècades ha organitzat 617 exposicions, 2.000 activitats i ha acollit 13 milions de visitants, ha complert el seu objectiu de ser focus de referència de l'obra de Miró. La voluntat de la Fundació Miró, que l'any passat va rebre 490.000 visites, és “mirar cap al futur”, comenta la seva directora, Rosa Maria Malet. Per això, aquest any commemoratiu culminarà, la primavera del 2016, en una nova presentació i remodelació de la col·lecció permanent, que, amb la voluntat de “reforçar-la i enriquir-la”, comptarà amb unes 20 obres noves, cedides en dipòsit per un temps indefinit per la família del pintor, a més a més d'integrar el recorregut general les del col·leccionista japonès Kazumasa Katsuta, que ara ocupen una sala concreta.
De la nova temporada, amb moltes activitats obertes a la ciutadania, en destaca l'exposició monogràfica Miró i l'objecte (del 28 d'octubre al 17 de gener), comissariada per William Jeffett. Amb 125 obres, que inclouen pintures, collages, objectes, ceràmiques i escultures de la fundació i de col·leccions d'Europa i Amèrica, el recorregut investiga l'evolució de la mirada de l'artista sobre l'objecte, que va portar l'artista català a explorar noves tècniques i materials contribuint així a canviar la concepció de l'art.
La retrospectiva Alfons Borrell. Els treballs i els dies (del 2 de juliol al 27 de setembre), comissariada per Oriol Vilapuig, recuperarà 200 obres d'aquest representant de l'abstracció pictòrica a Catalunya. Mentre que la mostra del guanyador de l'últim Premi Internacional Joan Miró, l'artista Ignasi Aballí (del 16 de juny del 2016 al 2 d'octubre), serà el colofó de l'any commemoratiu, el projecte Quan les línies són temps, comissariat per Martí Manen, es podrà veure des de l'octubre fins a l'11 de setembre del 2016 a L'Espai 13.
El fons de la fundació, -217 pintures, 178 escultures, 8.000 dibuixos, obra gràfica...- i l'arxiu donat per l'artista i la seva família, de 10.000 documents, l'ha convertit en el centre de referència internacional pel que fa a la conservació, l'estudi i l'organització d'exposicions de Miró. Mentre segueix l'ampliació del catàleg digital, del qual una gran part ja es pot consultar a internet.
Sobre este blog
El Diari de la Cultura forma parte de un proyecto de periodismo independiente y crítico comprometido con las expresions más avanzadas del teatro, la música, la literatura y el cine. Si quieres participar ponte en contacto con nosotros en fundacio@catalunyaplural.cat.
