Quan Joan Fontcuberta reflexiona de Reflectogrames i arriba al dubte i l’humor

L'exposició A través del mirall que està itinerant per Catalunya és una bona oportunitat perquè el seu creador, el fotògraf i assagista Joan Foncuberta (Barcelona 1955), ens parli d'aquesta en concret, del seu treball en general i d’altres assumptes de la fotografia contemporània.

El nom de la mostra, ‘A través del mirall’, ens porta a la història de Lewis Carroll…

És la segona entrega de les aventures d'Alícia, travessant el mirall es troba en un univers fabulós i misteriós. És una metàfora del que passa al món actual. La pantalla de l’ordinador és com un mirall que reflecteix el nostre món, les nostres vivències, la nostra realitat. No ens adonem fins a quin punt la nostra feina, la vida personal i la creativitat estan dintre d'internet i dels sistemes informàtics. Dóna la sensació que parlar d'internet és parlar d'entrar i sortir, moltes vegades no sabem si ens trobem a la part dels objectes tangibles o a la part de les experiències virtuals.

La mostra és part d’un projecte més gran, ‘Reflectogrames’. Explica’ns…

El projecte comença per veure de quina manera internet pot establir a través d'una sèrie d'elements i d'imatges un diagnòstic de com som. Concretament un tipus d'imatges particulars que són les que anomeno Reflectogrames: autoretrats que tothom fa davant d'un mirall amb la particularitat de que el dispositiu d'enregistrament –sigui una càmera digital, sigui un telèfon mòbil– hi surt també reflectit. En una imatge hi ha dos elements, el mirall i el dispositiu d'enregistrament, que serien els nous agents que simbolitzen l'acte fotogràfic.

Què suposa d’innovador pensar en termes de reflectogrames?

Quan aquest tipus d'imatges es presenten d'una manera acumulada i massiva permeten establir una sèrie de categories que fan un itinerari de les raons per les quals nosaltres ens volem presentar amb una imatge. El mirall és un element d'autoreconeixement, d'autoexploració, d'autoafirmació. Quan establim criteris i analitzem aquestes imatges ens donem compte que ens trobem en un estadi diferent dintre de la història.

Així, estem experimentant un canvi de paradigma en les imatges?

Fins ara les imatges han estat una prerogativa d'especialista. A l’època prehistòrica eren els bruixots que pintaven a les parets de les cavernes, després van ser els artistes, després els fotògrafs professionals, després els fotògrafs amateurs i ara tothom es fotògraf. El que anomeno l'Hommo Fotogràficus.

Parla’ns de com vas de l’ús de la imatge a les ciències humanes...

Aquest procés de secularització de la imatge fa que per primera vegada a la història tots puguem fabricar imatges però, el més important encara és que tots som els gestors de la nostra pròpia imatge, de la manera com nosaltres ens presentem al món. Reflectogrames parla de l'evolució estètica de la fotografia i també de l'evolució en les formes antropològiques i sociològiques de com utilitzem la fotografia i per tant com la fotografia és un termòmetre per explicar-nos com som.

Avui tothom pot ser fotògraf, veus solucions en les inferències a la fotografia professional?

La nova situació ens confronta amb unes mutacions en el que és el mercat de la imatge. Per exemple, amb internet no sabem el que és un autor, un creador, un artista i ens porta a qüestionar també els drets d'autor que han estat un dels pilars de l'economia de la imatge. Calen fórmules creatives perquè els professionals es posin les piles i s'acomodin a aquesta nova situació. No serveix de res una visió victimista i nostàlgica, estem en un món on la comunicació canvia i ens hi hem d'ajustar.

Una altra manera d’entendre la fotografia seria el model Instagram?

Aquest tipus de portals i de possibilitats el que fan és multiplicar de manera exponencial les possibilitats de la imatge fotogràfica, que la imatge sigui un vincle amb altre gent i amb la realitat que ens interessa. Mai fins ara la fotografia havia estat una manera de comunicar-nos de forma espontània amb la resta de la gent.

Per altra banda, la foto viu un moment difícil degut la seva fàcil manipulació.

Hem de diferenciar entre el descrèdit de la fotografia com a transcripció literal de la realitat i la pròpia crisi del periodisme que té unes raons econòmiques i ideològiques. La fotografia neix al segle XIX com un suport d’evidències, un mitjà ortopèdic per certificar l'experiència del real i ideològicament ha estat considerada un duplicat inqüestionable del món. Ara l'esperit crític del públic ha anat creixent, sap la simplicitat de produir fotomuntatges, però també les tècniques de manipulació s’han refinat. Sempre hi ha una distància que obliga a l’espectador a una actitud d’escepticisme crític.

És necessària una pedagogia del dubte i la crítica?

Hauria de ser un dels requisits dels currículums escolars, ensenyar a l'alumne a dubtar intel.ligentment. El dubte implica saber sobreposar-nos a l'autoritat del nostre interlocutor. Hem de tenir en compte sempre qui ens vol dir alguna cosa, perquè ens ho diu, des de quina plataforma de poder parla, entendre quins interessos, el context en el que aquesta informació es transmesa.

Què paper li atorgues a la mentida?

Sempre he dit que la fotografia es una mentida que ens ajuda a apropar-nos a la veritat, però la veritat sempre es una construcció de la veritat. No és més que un punt de vista. No hi ha una realitat, hi ha experiències de la realitat. El denominador comú d'aquestes experiències o l'experiència del que te més autoritat, es la que s'imposa com a veritat.

Els teus treballs són eines de dubte amb una forta càrrega irònica.

Sempre hi ha un rerefons de tipus polític. El punt de partida pot ser la semiòtica, l'epistemologia... a vegades parteixo d'una formació no artística, sinó de les ciències de la informació. He treballat en periodisme i en publicitat. Les estratègies de comunicació poden ser l'humor, la confrontació... hi ha tota una sèrie d'estratègies per arribar al públic. El que m'interessa es sacsejar la consciència de l'espectador. Darrera d'un somriure hi ha un missatge, una advertència que considero punyent.

Fotògraf, assagista, comunicador, artista.... tocant tants pals on podem situar la teva feina?

Els meus treballs s'inscriuen dintre de les diferents disciplines en les quals la fotografia hi viu com llenguatge. Hi ha fotografia periodística, científica, política, forense, pornogràfica i en cada àmbit té una natura específica i unes funcionalitats. És la relació de la imatge amb aquestes aplicacions les que els hi dóna una naturalesa particular, és en la que a mi m'interessa incidir.

I per últim... polifacètic i “mentider”, existeix realment Joan Fontcoberta?

Ara hauria de treure'm la màscara i dir que us he enredat! Sóc en no sé qui... A vegades és una broma recurrent pensar que puc tenir clons que els envio a donar conferències i a inaugurar exposicions en el meu nom... Moltes vegades el públic hem pregunta, “però tu ets el Fontcoberta de veritat?”

SOBRE JOAN FONTCUBERTA

Aquest barceloní nascut en 1955 és fotògraf des del batxillerat, està llicenciat en Ciències de la Informació, ha estat i és professor de Belles Arts, publicista, periodista i assagista... també és considerat artista pels projectes que s'han exposat en museus de tot el globus i en els quals investiga sobre diferents processos i implicacions de les imatges. Una mirada crítica i irònica és la marca dels seus treballs.

Premio Nacional de Fotografía del Ministerio de Cultura el 1998 i Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en 2011, són només dues d'entre les moltes distincions nacionals i internacionals rebudes.

És difícil quedar-se només amb algun dels seus treballs... però val la pena donar-li un cop d’ull a Herbarium, Histèria artificial, Sirena del Tormes, Googlegrama i la gran broma que suposa Sputnik: la odisea de la Soyuz 2. Així mateix els seus llibres El beso de Judas. Fotografía y Verdad (Ed. Gustavo Gili) i Ciencia y fricción. Fotografía, naturaleza, artificio (Mestizo) són un must en les prestatgeries dels amants de les instantànies.

SOBRE LA MOSTRA ACTUAL

La itinerància de la mostra va començar al novembre de 2011 i ha passat per la Capella de Sant Pelegrí de Vilafranca del Penedès, l’Espai d'Art Moritz de Cornellà de Llobregat, el Museu Abelló de Mollet i el Museu Empordà de Figueres. Ja en 2013, des del dia 8 de febrer i fins al 28 d'abril estarà en Ca Palauet de Mataró per finalment acabar la seva ruta catalana de l'11 de maig al 23 de juny a la Sala Muncunill de Terrassa.

A través del mirall està promoguda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i produïda per ACVic Centri d’Arts Contemporànies amb el comisariat de Ramon Parramon i el mateix Fontcuberta. En aquesta es presenten dues parts a nivell expositiu del projecte Reflectogrames, un estudi del mateix fotògraf sobre aquelles imatges en què les persones es fotografien davant el mirall i que posteriorment publiquen en internet a través de les xarxes socials.

L'exposició A través del mirall que està itinerant per Catalunya és una bona oportunitat perquè el seu creador, el fotògraf i assagista Joan Foncuberta (Barcelona 1955), ens parli d'aquesta en concret, del seu treball en general i d’altres assumptes de la fotografia contemporània.

El nom de la mostra, ‘A través del mirall’, ens porta a la història de Lewis Carroll…