L’Administració catalana, la més beneficiada per la pèrdua de vigència dels convenis

La reforma laboral ha suposat que moltes empreses i patronals s’hagin negat a negociar renovacions de convenis col·lectius, cosa que ha suposat que molts treballadors perdin drets adquirits durant negociacions anteriors. L’administració catalana, amb la Generalitat al capdavant, és qui més s’ha aprofitat d’aquesta possibilitat: sis dels set convenis que a Catalunya han quedat sense efecte estan relacionats amb l’administració autònoma, segons es desprèn de l’anàlisi sobre la negociació col·lectiva a Catalunya presentat pel secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego i José Cachinero, secretari d’Acció Sindical de la central.

Durant l’any passat uns 100.000 treballadors catalans han vist com el conveni al que estaven adscrits ha perdut la seva vigència. De la xifra total, uns 60.000 empleats estarien vinculats a la Xarxa d’Hospitalària d’Utilitat Pública . Un conjunt de centres sanitaris que tot i treballar gairebé en exclusiva per a l’administració sanitària pública catalana es regeix per convenis d’empresa. La patronal d’aquest àmbit, emparant-se en la reforma laboral aprovada pel PP i CiU, no ha renovat els acords laborals, cosa que perjudica salarialment i en condicions de treball als seus empleats.

Un dels efectes afegits de la reforma laboral és que com a conseqüència de la llei, entre un 10% y un 15% dels treballadors no tenen actualment la protecció del conveni.

Gallego ha explicat en roda de premsa una nova situació que es produeix malgrat que el conveni no perdi el seu vigor: “pot ser que es mantinguin les condicions dels anys passats, però allò que passa seguir és que no es pot tornar a negociar un increment de salaris”, assegurava el líder de CCOO.

Fruit de l’alentiment que es detecta en la negociació col·lectiva a Catalunya és el menor creixement dels salaris. Per tipus de conveni els que creixent menys en salaris són els que tenen el seu àmbit més petit. Tanmateix, els salaris a Catalunya han crescut una mica més que en el conjunt de l’Estat espanyol.

Davant la situació negativa marcada per la llei, Gallego ha destacat que l’acció sindical ha permès que la majoria dels treballadors catalans mantinguin viva la negociació col·lectiva.

José Cachinero ha destacat que la negociació col·lectiva que es manté és la sectorial, mentre que la corresponent a les empreses és la que cau de forma important. Aquest efecte s’explica, per al sindicalista pel fet que pactar unes condicions mínimes al sector és un mecanisme per garantir una certa competència entre empreses. Altrament, si es desballestés totalment aquest equilibri i es deixés que cada empresa fes el que li semblés, seria un desgavell, va afirmar.

La reforma laboral ha suposat que moltes empreses i patronals s’hagin negat a negociar renovacions de convenis col·lectius, cosa que ha suposat que molts treballadors perdin drets adquirits durant negociacions anteriors. L’administració catalana, amb la Generalitat al capdavant, és qui més s’ha aprofitat d’aquesta possibilitat: sis dels set convenis que a Catalunya han quedat sense efecte estan relacionats amb l’administració autònoma, segons es desprèn de l’anàlisi sobre la negociació col·lectiva a Catalunya presentat pel secretari general de CCOO, Joan Carles Gallego i José Cachinero, secretari d’Acció Sindical de la central.

Durant l’any passat uns 100.000 treballadors catalans han vist com el conveni al que estaven adscrits ha perdut la seva vigència. De la xifra total, uns 60.000 empleats estarien vinculats a la Xarxa d’Hospitalària d’Utilitat Pública . Un conjunt de centres sanitaris que tot i treballar gairebé en exclusiva per a l’administració sanitària pública catalana es regeix per convenis d’empresa. La patronal d’aquest àmbit, emparant-se en la reforma laboral aprovada pel PP i CiU, no ha renovat els acords laborals, cosa que perjudica salarialment i en condicions de treball als seus empleats.