La Caníbal i Buc de Llibres, llibreries cooperatives de guerrilla cultural

La crisi ha castigat durament les llibreries. La gent llegeix cada cop menys. La cultura és vista com a prescindible. En aquestes circumstàncies posar en marxa llibreries suposa una certa heroïcitat. Els impulsors dels nous projectes els afronten amb esperit nou. Un esperit que té a veure amb què són cooperatives, com La caníbal o Buc de llibres. En aquests llocs ja no es venen llibres només, les llibreries han esdevingut centres d'acció cultural, lligats a barris i ciutats.

La caníbal és una llibreria situada al carrer Nàpols, 314 de Barcelona. Si llegiu el seu web, ho diu clar: «La caníbal és una llibreria; una cooperativa de treball associat sense ànim de lucre que vol contribuir a la transformació radical —un horitzó anticapitalista, (trans)feminista i descolonitzat».

L'equip de la cooperativa està format per Júlia Montilla, Amada Cuesta i Jesús Arpal. Els tres es defineixen provinents del «precariat cultural». Amada explica: «sempre vam estar interessats en la cultura, la recerca i fins i tot un de nosaltres havia treballat abans com a llibreter». La recerca d'una sortida ocupacional, que al mateix temps fos coherent amb la seva visió de la vida ,va fer que pensessin a fer una cooperativa.

«La Júlia, que havia fet de llibretera, i jo vam decidir fer un curs de cultura general empresarial aprofitant les possibilitats que dóna Barcelona Activa» fruit del curs, quan van analitzar les formes d'empresa ja no van tenir cap dubte, farien una cooperativa. I les peces van coincidir, l'Amada i la Júlia, que havien tingut vinculacions amb el món dels llibres van pensar a crear una llibreria que fos més que un establiment de venda de llibres. Després s'hi va afegir el Jesús, que havia treballat a Bilbao en una llibreria, i l'equip va quedar complet.

La llibreria, la Caníbal, té elements propis. Un d'ells és el d'especialitzar-se a aportar a la societat eines de transformació social. Conseqüent-ment amb això, la llibreria es va inserir en un barri barceloní, concretament al carrer Nàpols 314, un lloc que s'ha convertit en un focus de caliu cultural.

Les noves llibreries han deixat de ser establiments de venda de llibres, són ara indrets dedicats a la dinamització cultural i social.

Però per tirar endavant aquests projectes fan falta coses prosaiques com els diners de la inversió inicial. «Després d'haver enllestit el pla d'empresa a Barcelona Activa ens van derivar cap a Acció Solidària Contra l'Atur (ASCA), una entitat sense ànim de lucre que fa 30 anys que ajuda la creació de llocs de treball». Gràcies a un préstec sense interès l'equip de La Caníbal va tenir els fons necessaris per posar en marxa la llibreria. Contra el que és habitual, els tres impulsors no podien capitalitzar, per exemple, el subsidi d'atur, perquè com havien treballat sempre en precari no hi tenien dret.

De fet, del curs a Barcelona Activa en va sorgir també el contacte amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). Des d'aquesta entitat es va guiar l'equip en el procés de legalització de la cooperativa i també es va informar de l'acord que manté amb ASCA per aconseguir ajudes a entitats com La Caníbal.

Tot això passava al febrer del 2014. Fa gairebé un any. Des de llavors la Caníbal s'ha imbricat en el teixit social del barri. Ha anat més enllà del que es feia en una llibreria convencional. No sols es fan presentacions de llibres, sinó que també hi ha petits concerts, xerrades i presentacions de campanyes cíviques, com la de la ILP sobre l'educació. Si els objectius culturals són ambiciosos, els personals són més modestos. Lluny de considerar-se emprenedors, ells defensen el paradigma de l'autoocupació.

Durant el primer any La Caníbal ha realitzat dues tasques fonamentals, inserir-se en el teixit del barri i contribuir a la construcció d'una xarxa cultural marcada per l'aposta per «la promoció de les eines de transformació social, el pensament crític, el feminisme el dret i els moviments socials» una especialització amb la qual es volen fer un lloc a la ciutat.

Pel que fa a la marxa de la llibreria, durant la primera temporada s'ha aconseguit lligar les èpoques de més demanda, Sant Jordi, o Nadal, amb períodes de menys demanda. I això ho han fet gràcies a l'activisme cívic i cultural endegat des de la Caníbal.

Buc de llibres

La història de buc de llibres, una altra llibreria cooperativa, aquest cop de Mataró, té matisos diferents. Els seus socis tenen molta experiència. Havien treballat en una llibreria mítica de la mateixa ciutat, la Robafaves. El tancament d'aquesta llibreria va deixar mal gust de boca als seus antics treballadors, la Judith Bosch, la Lurdes Mora i l'Esteve Guardiola, tant que no s'hi volen esplaiar. «Un cop passat el dol i després d'enviar molts currículums vam pensar seriosament a crear una altra llibreria, perquè era del que més en sabíem», explica l'Albert.

Immediatament van començar els tràmits per obrir una nova llibreria. Primer va ser capitalitzar l'atur, «que no és fàcil» diu l'Albert. Després trobar un local que servís per al negoci i que fos accessible econòmicament. En una ciutat com Mataró els carrers més comercials tenen preus inassolibles i els altres carrers són una incògnita. El nou local és al carrer Muralla del Tigre, 31. Abans d'obrir els tres socis, la Lurdes, L'Albert i la Judit van aprendre diferents disciplines imprescindibles per al nou llançament: imatge gràfica, comunicació, rudiments de comptabilitat o conceptes fonamentals sobre les xarxes socials. «Vam tenir també ajuda de molts sectors, fins i tot de les distribuïdores de llibres que van contribuir al fet que la botiga obrís tenint un mínim estoc» diu l'Albert. En aquest sentit, pertànyer a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya ha estat també un ajut important, perquè ha contribuït al difícil procés de legalitzar l'empresa, afirmen.

I quan va arribar el moment de decidir el tipus d'empresa que sustentaria la llibreria no hi va haver dubtes: cooperativa. «Va sorgir d'una manera natural. És una organització que garanteix la democràcia i la participació de tots els que hi treballem», diu l'Albert.

L'arrencada de Buc de llibres, el nom de la nova llibreria, ha estat plena d'imaginació. «Treballem en col·laboració amb altres cooperatives. A Mataró n'hi ha una que fa planta i flor, doncs, nosaltres aprofitem per promocionar llibres d'aquesta temàtica. Si reobre el Cafè del Mar, doncs també fem coses en comú amb ells», expliquen.

El gran repte de la gent de Buc de llibres és aconseguir que el públic s'acosti al seu emplaçament. Es faci seu el projecte de cultura participativa que tiren endavant. «Som conscients del baix nivell de lectura que hi ha a Catalunya i a Espanya» (només el 35% afirma llegir amb assiduïtat), diu L'Albert. Per això han posat en marxa iniciatives imaginatives: «caga llibres» per fomentar que el tió cagui llibres per Nadal. El fullet que van repartir per Mataró va aconseguir que centenars de veïns s'acostessin i coneguessin la llibreria del carrer Muralla del Tigre. I el que és més important, hi deixessin les dades per rebre novetats. També molta gent s'ha acostat a la llibreria aprofitant les activitats que s'hi fan, com l'especialment celebrada hora del conte que realitza l'Albert, o aprofitar una trobada sobre la màgia per promocionar una editorial especialitzada, o col·laborar amb el projecte escuracassoles .

Durant els nou mesos que fa que funciona Buc de llibres la sensació dels seus tres socis ha estat positiva, tot i que el context és difícil: «Vam sorgir per Sant Jordi, i mentre altres llibreries comparaven amb el que havien fet l'any anterior, nosaltres dèiem de broma que havíem crescut un 100 per cent», diuen. Després es va passar l'estiu, considerat un desert de vendes i finalment van entrar amb força al Nadal, «cosa que ens fa pensar en una lenta millora», asseguren. Tot plegat, esglaons en la lenta ascensió cap a dues fites. Una guanyar-se la vida amb decència i l'altra treballar en allò que més els hi agrada, la cultura i els llibres.

I un últim apunt, el joc de paraules que conté el nom de la llibreria: buc, que es pot confondre amb book anglès, i el sufix de llibres que es podria entendre com a un vaixell carregat de llibres. També de treball i d'il·lusions.