Catalunya Opinión y blogs

Sobre este blog

Gemma Garcia: “A Delta Cooperativa creiem en l'acció público-privada, que no és la privatització”

A vegades les cooperatives neixen com un projecte defensiu, fruit d'una reconversió. Altres neixen de forma natural quan un grup de persones s'agrupen per posar en marxa un projecte comú amb el qual guanyar-se la vida i realitzar-se en el món professional. Aquest últim cas és el que Delta Cooperativa, nascuda el 1999 a Castelldefels.

Delta va agrupar un conjunt de professionals d'àmbits com la psicologia, neuropsiquiatres, logopedes i especialistes en psicomotricitat. “Vam decidir posar en marxa un projecte empresarial que al mateix temps tingués un impacte social positiu”, ho explica la Gemma Garcia, psicòloga, que per aquelles coses de la vida exerceix de directora de la cooperativa. Parla ràpid i se la veu enèrgica, com si la tasca gerencial s'imposés a vegades a la seva professió de psicòloga.

Però, tornem al cas. Delta es va configurar com un projecte de servei públic. La idea era posar en marxa una empresa que atengués les necessitats dels infants de zero a sis anys en situacions de vulnerabilitat des del punt de vista de l'atenció psicològica entesa àmpliament. “Ho vam fer amb vocació social, vocació de servei públic”, explica amb passió, la Gemma. Potser per aquest motiu Delta és una cooperativa d'iniciativa social, cosa que fa que, per exemple, els excedents no són distribuïbles entre els socis o que els salaris dels socis estan vinculats amb els del conveni homòleg, amb una limitació voluntària que no pot superar el 130% del salari equivalent al sector privat, explica la Gemma.

Des de bon principi, Delta va treballar amb les administracions públiques, concretament amb l'Institut Català de Serveis Socials de la Generalitat, a la zona del Baix Llobregat. Aquest treball tenia i té com a objectiu l'atenció a la infància i a la petita infància. “Des de sempre vam cooperar amb gairebé totes les administracions públiques. Nosaltres hi creiem en la cooperació publico-privada, cosa que no és la privatització”, puntualitza la Gemma Garcia. Aquesta filosofia ha fet que a poc a poc s'hagin incrementat els serveis que realitzen en les poblacions on la cooperativa està implantada, des d'atenció a trastorns lleus i actuacions preventives fins a atenció a casos greus. Amb aquesta actitud la cooperativa ha anat creixent fins a assolir la grandària actual: són 18 sòcies i un soci, més alguns treballadors assalariats que s'han incorporat, fins a sumar 24 persones. Delta opera a Viladecans, Castelldefels principalment, a més d'encarregar-se de la gestió del Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç (Cediap) que dóna cobertura als municipis de Begues, Castelldefels, Gavà i Viladecans, a la zona del Baix Llobregat sud.

A més de la tasca del Cediap, i aprofitant la seva implantació a les poblacions on operen, l'equip de La cooperativa realitza, a més, projectes de suport a les escoles bressol de la zona. Precisament la vocació d'atendre les necessitats de la població ha facilitat també la col·laboració amb els ajuntaments i altres entitats veïnals. “Sempre hem volgut treballar plegats amb altres entitats, especialment cooperatives. Així, actualment tenim un projecte conjunt amb Eduvic, amb qui treballem en l'escola Itinere, que vol esdevenir referent com centre educatiu de teràpia familiar socioeducativa orientant, d’aquesta manera, la mirada a la intervenció en contextos socials i educatius.”. I és que l'actual conjuntura ha fet que Delta es plantegi dependre menys del sector públic. “En aquest sentit des de 2008 vam decidir obrir-nos al sector privat. La idea és aprofitar els coneixements que tenim com a professionals per a fer formació que actualment s'imparteix en àmbits especialitzats, bé a la Universitat de Barcelona o fent seminaris com el de l'Hospital de Sant Joan de Déu” afirma Gemma Garcia.

Actuacions inicials

Però, el que és ara una cooperativa implantada i amb solidesa no va començar tan fàcilment. “L'inici s'explica pensant que érem cinc persones amb desig d'auto-ocupació i amb la voluntat de crear una xarxa pública d'atenció a la petita infància” explica la directora de Delta. Tot va anar rodat perquè “l'ajuntament de Viladecans va fer un concurs públic per adjudicar la xarxa de la petita infància a la població i es va guanyar l'encàrrec” diu la Gemma. Des d'aquell moment la cooperació amb les autoritats municipals ha estat plena. Però, ara és cert que molts ajuntaments no tenen diners per assumir projectes nous, tanmateix el treball conjunt es manté, afirmen a Delta. Unes vegades la col·laboració es plasma cedint un local, d'altres acompanyant una petició a una instància superior com la Diputació de Barcelona.

El segon pas després de l'inici en l'àmbit municipal va consistir en el fet que el Departament de Benestar i Família confiés en la cooperativa per proveir aquella zona amb serveis assistencials especialitzats en la petita infància.

Des de 1999 la tasca de Delta ha estat d'un constant arrelament a la zona ampliant, de vegades, els serveis com el d'intervenció ràpida. Si es volgués fer un resum en xifres podria ser que en els anys en què funciona la cooperativa s'han atès 1.115 nens i nenes, s'ha ajudat a pediatres, escoles bressol i escoles a millorar l'atenció dels infants amb mecanismes com la intervenció ràpida en cas de sospites prematures de possibles problemes, diu Garcia. Això en el camp del treball cap a la societat. En el camp intern s'han perfeccionat tots els trets cooperatius, democràcia, responsabilitat i treball conjunt.

Però no tot és bufar i fer ampolles. La crisi afecta tothom i més, potser, a una entitat que treballava bàsicament per al sector públic. En aquest sentit, s'han hagut d'afrontar circumstàncies crítiques, com els retards en els pagaments o les dificultats en el finançament causades pels canvis d'orientació de les entitats financeres. “Ho hem fet aixecant la mirada, amb flexibilitat interna, com moltes cooperatives; s'ha hagut potser de treballar més hores o revisar les bestretes, però mai hem caigut en l'autoexplotació”, assegura la Gemma Garcia, que resumeix en un concepte, totes les mesures esmentades: “economia de guerra”. Però li treu dramatisme. La crisi, afirma ha fet que cooperatives com Delta s'espavilin encara més. “Si abans demanàvem un crèdit, ara aconseguim fons amb una Societat de Garanties Recíproques especialitzada en cooperatives. Si s'ha de fer un pla de futur, col·laborem amb Seira, una altra cooperativa especialitzada en consultoria. Si cal fer una inversió, recorrem a Coop-57”.

A més, com s'ha dit abans, Delta ha ampliat a la formació la seva oferta habitual. Treballen amb l'institut IL3 de la Universitat de Barcelona impartint cursos especialitzats. Això ha obert camins inesperats com fer cursos on-line que se segueixen des de països tan llunyans com Xile o Mèxic. També fan cursos postgrau d'atenció a la petita infància, psicomotricitat o logopèdia, fora dels que fan a la Xarxa pública.

Una cooperativa com Delta, afirma Gemma Garcia, no pot deixar de cuidar la vinculació amb les estructures cooperatives que s'han creat al país. Ella mateixa forma part de la direcció de la Federació de Cooperatives de Treball Associat. I l'entitat forma part de la resta d'organitzacions cooperatives com les d'iniciativa social i les especialment vinculades amb la cura de la infància i també les entitats del tercer sector. Així, uns i altres són més forts.

A vegades les cooperatives neixen com un projecte defensiu, fruit d'una reconversió. Altres neixen de forma natural quan un grup de persones s'agrupen per posar en marxa un projecte comú amb el qual guanyar-se la vida i realitzar-se en el món professional. Aquest últim cas és el que Delta Cooperativa, nascuda el 1999 a Castelldefels.

Delta va agrupar un conjunt de professionals d'àmbits com la psicologia, neuropsiquiatres, logopedes i especialistes en psicomotricitat. “Vam decidir posar en marxa un projecte empresarial que al mateix temps tingués un impacte social positiu”, ho explica la Gemma Garcia, psicòloga, que per aquelles coses de la vida exerceix de directora de la cooperativa. Parla ràpid i se la veu enèrgica, com si la tasca gerencial s'imposés a vegades a la seva professió de psicòloga.