Les esquerres sobiranistes temptegen per primera vegada punts de trobada a Sant Boi
El significat de la Diada de l'11 de setembre ha mutat al llarg del temps. De data de “renaixement” de la identitat cultural catalana al XIX es va transformar durant la transició en reivindicació treballadora, alhora social i nacional, i freqüentment amb accent andalús. Posteriorment, des de les albors del procés sobiranista, les diades s'han convertit en les més grans mostres de força al carrer de l'independentisme. Aquest any, a més, l'11-S deixarà veure els diferents perfils del sobiranisme i catalanisme en competició, amb fins a quatre actes.
Tot i això, dos dies abans de la data central de la política catalana, Sant Boi ha albergat aquest divendres una prèvia d'alt voltatge. Les diferents esquerres sobiranistes s'han trobat a la localitat del Llobregat, en un acte en record de la primera manifestació de la Diada després de la mort de Franco, fa ara 40 anys. Amb aquesta excusa, representants de les principals centrals sindicals i les primeres figures d'ERC, CUP i Podem han dibuixat els contorns d'un ampli espai polític, amb una tradició entrellaçada i qui sap si un projecte conjunt per al futur.
A aquestes possibilitats de futur s'ha referit el secretari general de Podem, Albano-Dante Fachin. Després de criticar “alguns fulls de ruta que semblen creats per apuntalar alguns poders”, en referència a l'anomenat “full de ruta” de JxSí, el diputat ha fet una invitació “a trobar-nos”. Oriol Junqueras escoltava la invitació des del seu seient.
“No, no tenim al cap cap tripartit”, negava rotundament la diputada de la CUP, Anna Gabriel. La cupaire ha punxat així un globus que porta dies planejant sobre l'acte. En la commemoració dels 40 anys de la primera manifestació de la Diada des de la República alguns han volgut veure el record d'una altra data més recent: el 14 de desembre de 2003, quan es va signar l'acord del primer tripartit entre PSC, ICV-EUiA i ERC. La mateixa coordinadora del Partit Demòcrata, Marta Pascal, s'ha referit aquesta setmana a l'acte per advertir sobre la “temptació d'un tercer tripartit”, marcant límits els seus socis d'ERC al Govern.
Més enllà dels anhels i traumes que la cita ha despertat, els tres protagonistes polítics de l'acte han deixat clar en les seves intervencions que, per molt que puguin sentir-se interpel·lats en una tradició política comuna, la unitat efectiva és, si més no, difícil. Mentre Fachin ha reivindicat l'exercici de la sobirania mitjançant “els vincles fraternals amb la resta de pobles de l'Estat”, Gabriel ha carregat contra els que “avui diuen és més convenient el pacte o l'espera” i ha advocat per un “referèndum d'autodeterminació vinculant”. Junqueras, en la mateixa línia, ha assegurat que “mai demanarem permís per decidir el nostre futur”. Base comuna a la sobirania, però plantejaments divergents sobre com exercir-la.
Les diferències no només s'han deixat veure en terreny nacional. Gabriel s'ha encarregat de refredar una possible imatge d'unitat entre les forces d'esquerres carregant contra un capitalisme que, al seu entendre, fa “que sembli normal que donem diners a escoles de l'Opus Dei”. La frase era llançada contra ERC, que va votar en contra d'una moció que reclamava retirar els concerts a les escoles que segreguen per sexe.
El prop del miler d'assistents ha saludat els intervinents amb una inusual amanida de consignes que barrejava el “i-inde-independència” amb el “sí que es pot” i, entre tot això, els ecos de la històrica manifestació l'11 de setembre el 76 a la plaça Catalunya de Sant Boi. Aquells crits han constituït aquest divendres l'imaginari comú, però també han estat presents de forma física gràcies a un àudio projectat des dels altaveus de l'escenari. Les veus de fa 40 anys portaven al present un dels moments crucials de la transició a Catalunya, quan el catalanisme popular va mostrar per primera vegada una colossal capacitat de convocatòria que va sorprendre a tots i va fixar el lema de “Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia” com a full de ruta de la recuperació de la democràcia.
En un clima polític molt diferent del de llavors però també tocat per l'excepcionalitat, les forces sobiranistes d'esquerres han assajat a Sant Boi les possibilitats d'una unitat que sembla complexa. Diumenge que ve tornaran a fer-ho, però també tornaran a mostrar diferències, amb fins a tres actes diferents i distants. El primer, al matí i de nou a Sant Boi, convocat per l'espai polític d'En Comú. Un altre, el tradicional a Barcelona de l'esquerra independentista. I el tercer, la gran manifestació per la República catalana convocada per l'ANC i Òmnium, a la qual assistiran les tres forces representades aquest divendres, al costat de moltes altres.
Paral·lelismes i diferències amb 1976, tímida recerca de la unitat, sense renunciar a la disputa pel relat i a la crítica al que va poder ser i no va ser. Si aquesta Diada pot augurar un matrimoni entre les diferents forces de l'esquerra sobiranista, l'acte d'aquest divendres a Sant Boi com a molt pot qualificar-se del primer encreuament de missatges en Tinder.
