Un percentatge pronunciat per Pasqual Maragall va fer tremolar els fonaments del Parlament el febrer del 2005. “Vostès tenen un problema i es diu 3%”, li va dir l'expresident a l'aleshores líder de l'oposició, Artur Mas (CiU), que va amenaçar amb liquidar la legislatura i el pacte de l'Estatut. Dotze anys després, el cas Adigsa, el primer 3%, havia d'arribar a judici aquest dimarts, però no ho ha fet.
Els principals acusats i la Fiscalia han negociat un pacte al llarg de la setmana passada i també aquest dimarts al matí. No obstant això, un error del tribunal de la secció 22 de l'Audiència de Barcelona en la citació d'un responsable civil ha fet posposar el judici fins al pròxim 16 de maig. La trama de comissions a l'empresa d'habitatge públic Adigsa durant l'últim govern de Jordi Pujol seguirà esperant la seva resolució judicial.
L'acord entre el ministeri públic i sis dels set acusats –José Antonio Salguero, un empresari acusat i que va denunciar el cas, no s'ha sumat al pacte– consisteix a reconèixer els delictes i tornar els diners defraudats (gairebé 150.000 euros). A canvi, aconseguirien eludir la presó gràcies a una rebaixa en les penes sol·licitades per la Fiscalia.
Segons la Fiscalia, a Adigsa es va crear un sistema de contractació paral·lel a canvi de comissions, que Salguero va elevar fins al 20%. Els exdirectius d'Adigsa acusats haurien permès que una persona externa a l'empresa (Josep Maria Penin, parent llunyà del llavors conseller de Política Territorial, Felip Puig) adjudiqués les obres de rehabilitació d'habitatges protegits a empresaris afins.
El ministeri públic demana penes d'entre un any i mig i deu anys de presó pels presumptes delictes de falsedat documental, prevaricació i malversació de fons públics, que es rebaixaran un cop es tanqui definitivament el pacte. Amb tot, el cas ha quedat lluny de mostrar un sistema generalitzat de cobrament de comissions en la Generalitat pujolista, i no hi ha cap polític de Convergència implicat.
Malgrat que han passat dotze anys, al voltant del cas Adigsa i de l'actual cas del 3% que investiga un jutjat del Vendrell hi ha noms que, curiosament, es repeteixen. El mateix Salguero ha declarat davant la Guàrdia Civil pel presumpte pagament de comissions a Convergència per part de constructores a canvi d'obra públiques.
D'altra banda, la magistrada del TSJC, Núria Bassols, va exculpar del cas Adigsa a l'exdiputat convergent, Ferran Falcó, el 2013. Pocs mesos després, Bassols va ser fitxada pel Govern d'Artur Mas com a responsable de Transparència. Segons un informe del cas del 3%, el marit de la magistrada, l'empresari Josep Manel Bassols (detingut dues vegades en la causa), va contactar amb Mas i Germà Gordó perquè col·loquessin la seva esposa al Govern. Actualment, la jutgessa Bassols ha tornat al TSJC, encara que no s'encarrega de causes penals i només tracta temes civils.